Ets meva

Un relat de: Montseblanc
La Gemma va passant la mopa a poc a poc, perduda en els seus pensaments, fa estona que frega el mateix tros de parquet. L'espaiós menjador està en semipenombra, les pesades cortines corregudes. L’atmosfera carregada. Són mitjans d'octubre i els dies encara són càlids. El sol del migdia peta rere els vidres i les finestres són totes tancades a l'aire de l'exterior.

Fa ja un mes que l'Enric, el marit de la Gemma, va patir un accident amb el cotxe, va ser al vespre, quan tornava de treballar, "una distracció" van dir els Mossos. Es va estavellar contra una farola i va morir a l'acte. Quaranta-vuit anys, tres més que la Gemma, que se'n van anar en orris.

Ara ella es mou per la casa com una sonàmbula que no s'acaba de despertar del malson. La Gemma pensa que si almenys haguessin tingut fills... Però no va poder ser. Vivien bé ells dos sols, cadascú amb la seva feina, els amics, la vida que els tenia atrapats en el seu engranatge i els anava movent endavant...

Però ara ella se sent com el cargol que ha saltat del mecanisme, ha quedat al terra, la màquina ha continuat el seu camí i ella roman desconcertada en una bassa espessa de tristesa i desesperació.

El pitjor de tot és que ni ella mateixa acaba d'entendre el seu abatiment, l'Enric i ella feia anys que ja no estaven enamorats, s'estimaven com a companys d'un projecte comú però sense la passió i el lliurament dels primers temps.

Havien estat junts vint-i-cinc anys, potser era això el que la tenia aclaparada, que ella mai havia viscut sola, que sempre havia tingut al darrera uns pares o un marit per recolzar-la.

I de cop, sense una malaltia que avisés, sense un presagi funest d'aquells que sortien a les pel.lícules, la trucada a les deu del vespre. "La senyora Gemma Garcia?". I el mon s'havia començat a moure sota els seus peus, l'aire havia marxat del seu voltant, la sang feta gel a les venes...

El més dur de passar eren els caps de setmana, com aquest dissabte, quan no tenia l'obligació de la feina, quan la casa li queia al damunt en forma de silenci i immobilitat.

Quan per fi se n'adona que el terra ja brilla de tant fregar-lo, la Gemma decideix pujar a l'estudi de l'Enric. És una decisió que ha posposat durant tot el mes però que ja no pot esperar més. Vivien, viu, en una preciosa casa adossada de tres plantes. La de dalt de tot l'Enric se la va fer seva des del principi, per tenir-hi el seu estudi, una àrea sagrada només per a ell que la Gemma respectava i a la qual només anava molt de tant en tant a buscar algun llibre. Des de sempre s'havien repartit les feines de la casa i l'Enric s'ocupava de tenir endreçat el que ell anomenava "el seu mon".

La Gemma no hi ha pujat ni un sol dia a l'estudi, té por d'acabar d’esfondrar-se, però sap que tard o d'hora hi haurà d'anar, decidir què fer amb tot el que hi ha allà, el munt de llibres, l'ordinador, les càmeres de fotografia, els records de múltiples viatges... No té perquè tocar res, pensa. Ho pot deixar com està. Ningú l'obliga a res i tampoc ha de ser dolent deixar les coses com estan. Però alguna cosa dins seu li diu que si no es valenta per entrar al mon de l'Enric, tampoc ho serà per tirar endavant la seva vida.

La porta és mig oberta, la sala és gran, ocupa tota la planta superior, un despatx ple de llibres, fotografies emmarcades, paperots al damunt de la taula, llapis de tot tipus, colors i formes... A l'Enric li encantaven.

La llum entra per les dues finestres que tenen les persianes mig abaixades. Una lleugera capa de pols cobreix tot, apagant les lluentors, els colors, com si res ja no fos real ara que l'amo ja no viu.

La Gemma s'asseu a una butaca que hi ha vora una de les finestres, a l'Enric li encantava llegir allà, amb la llum natural que entrava a dojo.

La dona no plora, observa tots els objectes que ara li semblen estranys, sense valor, aliens... Per a ella van tenir valor mentre el seu home els estimava, però ara no li diuen res. Pensa que alguns dels llibres potser els podria donar a la biblioteca municipal, les càmeres de fotos i l'ordinador als seus nebots, el bagul a sa germana que li agraden tant...

La Gemma obra els ulls de bat a bat, s'empassa saliva, el bagul? D'on cony ha sortit aquell bagul? Està mig amagat sota la taula del despatx i ella no s'hi havia fixat mai. Sembla antic, però està clar que és una imitació. La dona s'aixeca de la butaca i estira el bagul de sota la taula, pesa força, vol aixecar la tapa, és tancat amb clau.

Ara la Gemma somriu lleugerament, pot ser que el seu home tingués algun secret per a ella? Fins ara pensava que no, igual que ella no n'havia tingut per a ell, però aquell mundo tancat amb clau li està dient a la cara que dins hi ha alguna cosa que el seu home no volia que estigués a la vista.

Comença a buscar la clau, als calaixos de la taula, rere els llibres de les prestatgeries, a les caixes de fotos, als arxivadors... La clau apareix dins el pot dels llapis i la Gemma l'agafa amb dits nerviosos i humits de suor. Pensa que és tonta, perquè hi hagi el que hi hagi dins el bagul, res no canviarà, a més, què hi pot haver?

La clau gira amb facilitat, la Gemma aixeca la tapa amb impaciència, fa un crit i cau de cul a terra.

Ufff s'ha fet mal al cul, i tot i així somriu perquè pensa que la situació és còmica, s'incorpora i mira més de prop el que hi ha dins el bagul.

És una dona. No, una nena. No...

És una nina, amb cos de dona i amb cara de nena.

UNA NINA?

L'aspecte del ninot és tan natural que en el primer instat d'aixecar la tapa la Gemma s'ha pensat que era un ésser humà, però ara veu que es tracta d'una nina de silicona. N'ha vist per la televisió alguna vegada. Té una cara preciosa, de pell fina i blanca, amb els ulls orientals i els llavis vermells fent un cor amorós. Mitja cabellera de color negra que sembla natural.

La Gemma no s'atreveix a tocar-la, un cop ha paït la sorpresa inicial el seu cervell comença a funcionar i a fer preguntes. Per què cony podia voler l'Enric una nina? I per què li hauria d'amagar que tenia aquella nina?

La Gemma agafa la nina i l'estira al terra del despatx. Deu fer un metro seixanta aproximadament, estava plegada dins el bagul, però ara està completament estirada al terra, la cara d'una japoneseta i un cos esvelt amb un vestit estampat de flors sota el que s'endevinen uns pits grans que han tremolat lleugerament quan la Gemma ha tret la nina del bagul. Les cames llargues, ben tornejades, els peus nusos, acabats fins el darrer detall.

De cop, un pensament com una fletxa roent travessa el cervell de la Gemma. "L'Enric tenia aquesta nina per fer sexe amb ella!".

Ara ho veu, què tonta, és tracta d'una nina sexual, una versió molt millorada de les que ella havia vist en els comiats de solters i solteres. No és de plàstic, no té costures, no és plena d'aire. És silicona de qualitat, no pesa tant com un cos humà, però a la vista i al tacte... La Gemma s'esborrona. Pot ser que l'Enric preferís tenir sexe amb aquella nina abans que amb ella? La seva vida sexual era prou satisfactòria, força més que la de moltes amigues de la Gemma, però tot i així, aquí té aquesta nena, dona, nina... La Gemma ja no sap com anomenar-la.

La cara és casi angelical, no somriu, però la seva expressió és dolça i complaent, els ulls fixes en el no res...

La Gemma toca el vestit, de seda, florejat de violetes i roses blanques, cordat per davant amb una filera de botonets de nacra, de dalt a baix. Podia ser que al seu home l’excités allò? Comença a descordar els botons, les mans freguen el cos sota la roba i la sensació és com si allò fos una dona de veritat.

Un cop tret el vestit la Gemma observa la delicada roba interior que porta la nina. Sostenidors i calcetes de seda blanca. No, no pot ser que l'Enric hagués fet res amb allò, segur que hi ha una explicació. Descorda els sostens i un parell de pits grans, de mugrons durs i color marron clar queden davant la seva cara. No pot evitar passar la ma per sobre de les mamelles de meuca que no lliguen amb la cara d'àngel. O potser sí que s’hi diuen... Al tacte semblen de carn... Si tanca els ulls és com acariciar una dona, una dona molt ben formada i molt complaent... La Gemma s’estremeix perquè per un moment sent que la nina/dona és al seu poder, que és seva i que ella li pot fer el que vulgui. Un sensual cos de dona sense voluntat i a la que no cal donar cap explicació, una joguina íntima sobre la que no cal parlar ni reflexionar. Estan elles dues soles (està ella sola), ningú la pot veure, ningú la pot jutjar...

La Gemma té el cap molt espès en aquell moment, no entén la seva excitació, si mai s'havia fixat en les dones... Però el que la té més trasbalsada és la sensació de propietat, de tenir un altre cos a la seva disposició. Dirigeix la mirada cap a les calcetes, es pregunta si la nina estarà tan ben acabada allà baix també. Les antigues nines de plàstic només tenien forats...

Passa la ma acariciant les calcetes per sobre, mirant els pits, els ulls, la carona que li diu que és seva...

Arrenca les calces d'una estrebada, apareix una vagina perfecte, sense un sol pel, llavis majors rosats i molsuts, llavis menors una mica més foscos i lleugerament separats, el clítoris una mica visible, desafiant-la. Separa les cames i veu el forat de la vagina, petit, perfecte. Hi acosta el dit, empeny i la penetra. Ha entrat fàcilment però la Gemma sent el tacte de les parets vaginals o el que sigui, que acullen el seu dit amb una pressió torbadora. Dos dits, tres dits, quatre dits... La Gemma penetra la nina i mou la ma endavant i endarrere, com l'Enric li feia de vegades a ella, la cara de la nina no canvia, el seu cony s'emmotlla als dits, és vellutat, acollidor... La Gemma no ha tocat mai el cony d'una altra dona.

La Gemma té les galtes vermelles, la respiració accelerada, la pell brillant de suor... Es tira enrere, es posa dreta, mira la nina des de dalt. Pensa que s'ha tornat boja, jugant amb una nina... Feia anys que no es sentia tan excitada. Es torna a ajupir, posa la nina de panxa a terra, li separa les galtes del cul rodones i perfectes, apareix l'anus, arrugadet, rosat... Pensa que si el seu home es follava allò, el cul havia de ser el principal objectiu, perquè era el que ella sempre li havia negat. No sap per què, però la Gemma s'apropa i ensuma aquell forat. No fa olor de res. Què esperava? Pensa que és idiota, volia que fes olor o pudor com un cul humà? Agafa les dues natges i hi clava els dits amb força. La "carn" s'enfonsa i torna a la seva forma normal quan ella deixa de masegar-la. Pensa que aquella joguina li devia costar un dineral a l'Enric, perquè sembla de veritat, si és que tanta perfecció pot ser de veritat...

Fica un dit dins el cul de la nina, força més estret que el cony, hi troba una substància seca. S'ensuma el dit, somriu a la vegada que els ulls se li omplen de llàgrimes. Esperma, esperma del seu home mort fa un mes...

S'aixeca, marxa corrents, tanca la porta i baixa les escales ràpidament... S'asseu al sofà i plora fins que sent que el rellotge de l'ajuntament toca les vuit del vespre.

Torna a pujar les escales, obra la porta, la nina al terra, bocaterrosa, les cames obscenament separades, el cul ofert, com ella l'ha deixat. S'ajup, l'agafa en braços i la baixa a la cambra de bany. Vol rentar aquell forat, la vol deixar neta. L'asseu al bidet, de cara a ella, les cames obertes, els llavis del cony que pengen una miqueta, els pits que tentinegen, els mugrons que freguen la cara de la Gemma.

La dona renta amb sabó la vagina i el cul de la nina. Quan acaba l'estira damunt del llit i l'asseca amb una tovallola.

De cop li venen ganes de fer una cosa, puja al llit, entre les cames de la nina, acosta la boca al seu cony de silicona i comença a llepar-lo, es tou, està calent i moll de l'aigua del bidet, els llavis interns es separen amb suavitat quan hi passa la llengua, el clítoris s'ofereix sota el caputxó flexible. La Gemma hi enfonsa tota la cara, penetra amb la llengua el forat de la vagina, després el cul, torna al clítoris, com si esperés sentir crits de plaer, però a la cambra només se senten els esbufecs que fa ella. S'ncorpora, té ganes de fer una altra cosa, es torna a ajupir i mossega els mugrons durs i allargats.

Què collons està fent? Es mira al mirall que hi ha al costat del llit. Vist des d'aquella perspectiva la nina sembla una dona de carn i os, una dona que està a la seva disposició que és SEVA.

La Gemma es treu ràpidament tota la roba, agafa la nina pel cap i amorra la cara de nena bona al seu cony pelut i humit, oprimeix fort el cap de cabells brillants entre les seves cuixes, el fa anar amunt i avall, la boqueta de llavis de nina li frega el clítoris fins que arriba el primer orgasme.

Després la Gemma apaga els llums i es fica entre els llençols amb la nina. S'abracen, es besen, es refreguen l'una amb l'altra, la Gemma la penetra amb els dits, la ma de la nina dins el cony de la Gemma, les boques foses en una. Sembla tant de veritat aquella pell de vellut, sembla que la sang hi corri per sota, calenta i veloç...

Força temps després la Gemma s'adorm sentint l'alè d'ella al seu coll.

I quan arriba el matí del diumenge la Gemma obra els ulls, primer no recorda res, després li ve tot al cap. L'Enric es mort i ella... I ella ha passat la nit amb una nina de silicona. La busca però no és entre els llençols. Al bany se sent l'aigua de la dutxa que corra...

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-02-2015

    Moltes gràcies pel teu comentari, girotondo. M'encanta que t'agradés.

  • Molt bó el relat[Ofensiu]
    Girotondo | 12-09-2011

    Té una naturalitat que el fa impossible de deixar de llegir. Especialment bé el final, que li dona un nou color a la història.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: