El meu enemic íntim, i ... potser el teu

Un relat de: Àngels Blascoros
Un dia et veus traïda pel teu propi cos, amb tanta intensitat, que et sents com una estranya en el més profund del teu jo. És això el que ha passat? Cal edificar sobre les runes, si cal, penso; és el meu tarannà.

Et preguntes, com has arribat a aquest extrem? I descobreixes que has estat mirant en fora, tot el temps, i potser t’has ignorat fins a un punt que podies veure tot allò que hi havia a l’exterior, però, no pas en tu. M’he refiat en excés de les meves forces? Potser si. Ara, en lloc d’atendre els altres, ho haig de fer amb mi.

Confiada en la meva potència, m’ha pres per sorpresa saber que s’havia aturat tot el meu món i, de sobte, un element creat per mi mateixa, venia a imposar un nou ordre, una nova disciplina a la meva quotidianitat. Un element amb nom d’animal que, curiosament, camina enrere, i que passa a dominar el teu present i, fins i tot, el teu futur, sense demanar permís. Podria descriure totes les emocions que he sentit, però, crec que no cal, perquè són totes, sense excepció.

Un preu. He pensat que és el preu que cal pagar per tants anys de benestar, de gaudi, i de felicitat, i tot. La meva naturalesa, però, m’empeny endavant. Tinc les eines per fer-li front. M’agrada la vida i, malgrat que és una obra meva, lluitaré contra ell i contra les seves conseqüències, per recuperar-me, per reeixir de la foscor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àngels Blascoros

Àngels Blascoros

10 Relats

4 Comentaris

1621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primer vaig aprendre a parlar, després a caminar i tot seguit a escriure. No ho he deixat mai. Pura passió. Em declaro culpable de no haver-li dedicat prou temps. Ara, tracto de compensar-ho. Deixaré que, millor o pitjor, les meves paraules ho demostrin.