Acomiadar-se de la Gina Llop

Un relat de: Pat-Rut
Acomiadar-se de la Gina Llop


Creus plorar la imminent absència, i ni tan sols pots admetre la desolació que et deixarà la mancança. Ni et planteges quina pot ser la diferència.

La veus marxar amb un vestit blanc. Va descalça per la platja, i hom diria que sense tocar l’arena. S’allunya en un anar erràtic, seguint senders imaginats sobre la fresca sorra del capvespre. Fa petites passes, com qui sosté l’equilibri en una corda fluixa. S’atura absent a la distància mínima d’on arriben les ones. No va enlloc, venia de lluny i sols fa via.

El sol s’amaga per un extrem de la caleta, llepa els pins arran la platja i un aire suau fa dansar les branques. Ella les busca sota un últim llambregar perdut, sense pensar-hi. Ho sents quan, amb els peus a l’aigua, es gira i et cerca a tu. Et redimeix d’obligacions en vers a ella, mentre la mirada et diu adéu. Un somriure remot ignora les teves llàgrimes. Gina marxa mar endins, al lloc d’on venim, a l’eternitat on tots anem un dia o l’altra, allí rau l’inici de tot.

Foren moltes les hores viscudes al caliu de paraules ardents. Quan en aquells instants de plenitud crèiem que tot era començar, érem al punt àlgid de la felicitat més arrauxada. Somiar tenir l’amor per sempre i ara... solitari ho reviuràs cada dia, quan el sol s’amagui per l’horitzó.

L’urgia deslliurar-se del pes de l’existència, volia fugir i ja ningú podrà impedir-ho. No li calen raons ni excuses, deia; viure són infinits matisos de detalls monòtons. I avui ateny escapolir-se d’aquesta feixuga realitat. En el crepuscle, les ones suaus li posseeixen mig cos i ja no es tomba més. Avança.

Tants cops va mostrar el desig; anar-se'n ella de la vida!

Aquest vespre se’n sortirà. El mar l’acollirà silent, com l’úter va deslliurar-la al món, en un esglai, entre llàgrimes confuses i sentiments oposats, mots de veus sense rostre. Sols puc jutjar allò que ens va dur a la felicitat i tenir-nos en l’esplet vital. Podré romandre agraït als instants jovials del seu amor. En l’eternitat d’una vida, d’unes hores.

Comentaris

  • Gràcies a tots[Ofensiu]
    Pat-Rut | 22-05-2020

    pels vostres comentaris.

  • Gràcies a tots[Ofensiu]
    Pat-Rut | 22-05-2020

    pels vostres comentaris.

  • Gràcies a tots[Ofensiu]
    Pat-Rut | 22-05-2020

    pels vostres comentaris.

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Aquest text es troba més prop d’una prosa poètica que d’un microrelat. És bonic, amb frases treballades que recreen aquest moment, com una mena d’estampa. Al meu parer, hi ha, però, un petit problema de versemblança. Per últim, al final, tenim un canvi de segona a primera persona que ens desconcerta.

  • Hola Pat-Rut...[Ofensiu]
    Romy Ros | 27-04-2020

    Aquests canvis que has fet encara milloren el relat.
    Canviant de tema, veig que em coneixes, que coneixes la meva autèntica identitat. No sé jo qui ets tu si no em dones més pistes i em tens ben intrigada.
    Si ens coneixem...ben trobat/da! Si em dones la pista de en quin foro em coincidit em faràs feliç. Salutacions d'una fidel de la Gina Llop! ;)

  • Ara he vist una cosa que no està bé dins del relat.[Ofensiu]
    Pat-Rut | 27-04-2020

    Hi ha un canvi de registre en el darrer paràgraf que canvia el punt de vista, podria deixar-ho com en un paràgraf a banda, però la resta del relat demana que ho canviï.

    Així és com hauria de quedar escrit.

    Aquest vespre se’n sortirà. El mar l’acollirà silent, com l’úter va deslliurar-la al món, en un esglai, entre llàgrimes confuses i sentiments oposats, mots de veus sense rostre. Sols pots jutjar allò que us va dur a la felicitat i tenir-vos en l’esplet vital. Podràs romandre agraït als instants jovials del seu amor. En l’eternitat d’una vida, d’unes hores.

    Tot i que a aquestes alçades, ja faig tard per el concurs, que no quedi el dir-ho.

  • Gràcies Rosa[Ofensiu]
    Pat-Rut | 26-04-2020

    Si, el tema de les pedres el vaig deixar a banda. Em calia retallar per algun lloc i quan s'aturava a la llinda de les ones, recollia pedres per posar-se-les a les butxaques, però em passava dels caràcters pel concurs, i ja no sabia per on retallar.

    Gràcies per les teves paraules, i per comentar-me el relat.

    Pat-Rut

  • Delicada despedida...[Ofensiu]
    Romy Ros | 24-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha alegrat saber que es la despedida de Virginia Woolf... com s'acomiada del món, d'una existència a vegades activa i a voltes sumida en la tristesa. No esmentes el detall de les pedres a les butxaques per que es dona per entés.
    Molt bonic relat, trista despedida però molt etèrea.
    Salutacions vitals,
    Romy Ros ;)

  • Gràcies MariaG[Ofensiu]
    Pat-Rut | 21-04-2020

    Aquest relat l'he treballat força, tot i que segur encara el podria retocar una mica més, avui en llegir-lo he vist una cosa que no m'ha quedat bé. Per escriure'l em vaig inspirar en la pel·lícula "les hores" on es parla dels últims dies de la Virginia Wolf, d'aquí el nom del títol.
    Gràcies pel comentari

  • Preciós[Ofensiu]
    MariaG | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Quin comiat més ben explicat, quina delicadesa, quina manera de descriure. M'ha agradat molt el teu relat, el vocabulari que fas servir i la manera en que descrius els sentiments.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pat-Rut

Pat-Rut

7 Relats

41 Comentaris

2176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.