Foto de perfil de Sergi G. Oset

Sergi G. Oset

barcelona,

56 Relats, 173 Comentaris
121601 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
El meu blog literari:
La Meva Perdició


"Paràsits Mentals", recull de microrelats:
Paràsits Mentals


"Alfa i Omega", relat Z en català, anglès i castellà:
Alfa i Omega

Últims relats de Sergi G. Oset

Últims comentaris de l'autor

  • Sergi G. Oset | 02-01-2014

    Preciós, de la mateixa manera que ho és albirar mons en flames més enllà de la porta de Tannhauser i aterridor (pel que suggereix), com contemplar cara a cara un dels navegants estel·lars de Dune. Poesia especulativa en prosa. M’agrada aquesta peixera i aquest mig amfibi terrestre, bicentenari i romàntic.

    Felicitats per la selecció i Bon any! ;)
    Muack

  • Sergi G. Oset | 08-09-2013 | Valoració: 10

    Molt merescut el primer premi del concurs de microrelats, nena. Un plaer per llegir i tornar-lo a llegir. Ben destil•lat.
    Em sap greu no haver-te pogut felicitar ahir en persona.
    Felicitats.

  • Sergi G. Oset | 20-05-2013

    Aquest paio no és un camell qualsevol, no, és el que Toni Montana, Tony Soprano o Tommy DeVito representen a Scarface, The Sopranos i Goodfellas en un futur on els “xuts” de pols blanca son substituïts per “viatges” literaris d'octanatge sospitós en una societat bladerunnera fosca i inquietant. El camell redimit en delator dels ratolins engabiats que, turmentats escriuen fins a la extenuació?
    El teu relat brilla amb la llum desencisada però magnètica de les clavegueres, els barris baixos lluny de les comoditats tecnològiques del futur present, la humitat, el soroll de les sirenes i l'olor a suor davant el teclat.
    Immolem als autors i ballem damunt la seva foguera en un aquelarre foll. ^_^

  • Sergi G. Oset | 20-05-2013

    El xerric del taüt en obrir-se i deixar surar un brisall antic de Baltimore... la addicció, la addicció, festes secretes al cementiri ^_^

  • Sergi G. Oset | 20-05-2013

    Benvingut al web de RC, relataire. Bona presentació i vetlla d'armes per presentar-te com a cavaller de l'ordre de la ploma.
    Els ulls demoníacs de Regan MacNeil et contemplen amb un riure foll.

  • Sergi G. Oset | 20-05-2013

    Ja he comentat el relat al teu blog, però no em puc estar de felicitar-te per l'afany que t'ha dut a tornar a escriure el relat al veure que hi havia alguna cosa que no encaixava, un gran mèrit. Felicitats per aquesta versió 2.0 i molta sort en el concurs.

  • Sergi G. Oset | 20-05-2013

    M'encantes amb el teu bon saber fer, de la mateixa manera que Lady Shadow amb Bentley. Llegir-te deu ser el més semblant ha contemplar el ulls de la cobra i sucumbir al seu balanceig hipnòtic.

  • Sergi G. Oset | 03-05-2013

    Rodó, Edgar. Una fantasia portada amb bon pols i un ritme pausat que acompanya la languidesa del retrat d'aquest indret màgic. Llenguatge a to amb la narració i un desenllaç adequat i ambivalent. Les pinzellades dels colors i els sons donen veracitat a tota l'escena. Si tingués que fer una recomanació (que no en cal), hi hauria posat també alguna fragància per arrodonir-ho.
    Enhorabona, aquest relat és finalista per mèrits propis. Gosaria etiquetar-lo de romanticisme gòtic. Endavant!

  • Sergi G. Oset | 04-11-2012

    Marta en el meu cas vaig optar per Lilitu, un dimoni nocturn mesopotàmic amb inclinació per assassinar nens petits, a diferència de la versió de Lilith que en fa el judaisme, la qual tu recrees i actualitzes en aquest text amb un sentit de l'humor força sorneguer.
    M'agrada aquest triangle amorós amb els personatges clàssics convertits en contemporanis. Els errors i les mentides es repeteixen un cop i un altre com en una roda que gira a perpetuïtat.
    Felicitats pel relat. ^_^

  • Sergi G. Oset | 23-10-2012

    Aquest jove esposa paga un alt preu per conservar la seva virginitat (o com a mínim s'ho ha de treballar de llarg). Espero que estigui versada també en l'art dels verins o que el seu amant secret arribi aviat. ^_^

    I seriosament, la descripció de l'escena és impecable. Captures l'atmosfera, l'ambientació. Decorat i situació molt bona. És fàcil endinsar-se en la narració deixant-se portar pels aromes del sàndal i les menges sucoses.
    Felicitats.

  • Sergi G. Oset | 23-10-2012

    Final sorprenent amb aquest rampell apassionat. De la incredulitat a la rendició incondicional. Ja té aquests coses la curiositat. Una mirada, un somriure, una caiguda d'ulls o l'aparent indiferència poden obrir les portes de sentiments desbocats.

    Felicitats pel relat.

  • Sergi G. Oset | 23-10-2012

    Un tractament de la luxúria molt estimulant. Força creativa i generadora de vida. Ben vist. ^_^

  • Sergi G. Oset | 30-06-2012

    He trobat el teu relat gràcies al bloc de l'Anna. M'agrada el naixement traumàtic d'aquest lupus. En sabrem més històries?

    El meu vot ja el tens. Sort amb els Ictineu!

  • Sergi G. Oset | 30-06-2012

    Repassava els comentaris i m'he aturat en la teva explicació del nom del personatge. M'ha encantat comprovar (suposo que diu ser cosa comuna en els que escrivim relat curt), el raonament del perquè d'escollir el nom d'Isabel. Assaboreixo el moment de posar noms als personatges d'un relat, per a mi és més important que una descripció física del mateix. El nom imbueix al personatge d'un caràcter especial i únic. I en això rumiava mentre et llegia. Em feies pensar en les Morella, Berenice, Eleonora, o Anabelle Lee del gran mestre. La foscor gòtica, (i sobre tot la tristesa) que desprèn el relat és un bàlsam dolorós que es beu degustant-lo amb plaer.
    Felicitats. ^_^

  • Sergi G. Oset | 30-06-2012

    Molt ben dibuixats els personatges i l'angoixa del protagonista desbordat per la duresa de les circumstàncies dels seus “clients”. La seva impotència (s'encomana al llegir el conte) va més enllà del simple compliment de la tasca encomanada.
    Bon relat fantàstic-social. ^_^

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: