Boira Fosca

Un relat de: Sergi G. Oset
La boira es va alçar tan silenciosa com havia arribat, tot descobrint els marges boscosos, xops de la rosada. La tempesta retrocedia mandrosa. Vaig albirar un llamp solitari darrera uns núvols portadors de mals presagis. Els homes, muts per la tensió, continuaven enfonsant rítmicament els pesants rems en les aigües fosques. Vaig descordar el coltell de la seva baina a mesura que el langskip s'apropava a l'últim revolt del riu i em vaig inclinar sobre el mascaró per esbrinar què ordien els déus allà davant per a nosaltres.
Quan vaig entreveure quina seria la nostra fortuna, vaig somriure i vaig prometre a Wotan que no defalliria davant aquella prova i que seria digne de travessar, ben aviat, el pont Bifrost.

Comentaris

  • perdó!![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 06-07-2014

    Volia dir en Islandès, no sé en que estaria jo pensant.

    dökk maður

  • una de víkings[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 06-07-2014

    Un micro temptador, amb aires de llegenda i amb Boira Fosca inclosa, un bon homenatge particular a la teva fada personal.

    Els víkings et tenen segrestat!!!

    dökk maður et saluda en finlandès.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: