Cap d'any a la izakaya d'Hideshi Hino

Un relat de: Sergi G. Oset

Cada nit de cap d'any, una processó d'ànimes desfila pels boscos de Tochigi cercant les làmpades de paper rogenc que assenyalen la taverna d'Hideshi Hino. En la foscor, es poden distingir les ànimes per la llum blavosa dels focs follets que les acompanyen. De tant en tant, un dels esperits surt de la filera: ara una nena de curta edat amb les conques dels ulls buides es capfica en la contemplació dels cirerers de branques nues, als quals no tornarà a veure florir pels festivals d'estiu, ara un vell mariner, cobert d'algues, s’endarrereix, atret per la lluentor de les carpes d'un estany proper. Però, en general, tots arriben al seu destí a l'hora assenyalada.

La izakaya és petita, amb les parets de fusta i el sostre, de teules cuites; tan sols, una modesta cambra de planta quadrada amb el terra folrat d'estores, teixides amb joncs i tela de color verd.
Hideshi, seu a part, damunt el tatami, tot esmolant el ganivet de trinxar amb el què, després, tallarà, en làmines ben fines, la suau i saborosa vedella. Al seu costat, en una petita cuina de carbó, bull la sopa de miso i fregeix les tallarines de farina de blat. Un agradable aroma, de soja i de vi d'arròs, impregna l'estança.

Els convidats entren silents i formen rotllanes. Els més porucs o reservats s'acomoden d'un en un. Després de seure, es freguen les mans incorpòries amb una tovalloleta calenta. A continuació, els comensals se serveixen, d'una perola fumejant, les racions de vedella i de tofu marinades amb llegums cuites al vapor.

Les converses pugen de to a mesura que les ampolles de licor, d'arròs dolç i de patata, apareixen i es buiden. Risses grolleres s'escampen més enllà de les parets de la izakaya i suren en la boira fins als pobles propers, on desfermen malsons entre els pagesos que descansen.
Aviat s'escolta la trencadissa de la primera porcellana esclafada, i els xiscles ofesos dels espectres assetjats pels més venjatius.
—Prou onis desllenguats. No destorbareu les bones maneres d'aquesta casa! —brama irada la veu d'Hideshi.
Els fantasmes emmudeixen, avergonyits per haver incomodat el seu amfitrió.
Entre el grup, una veu dolça, tenyida de dol i de resignació, s'atreveix a demanar:
—Si us plau, mestre Hino, canteu per nosaltres.
Altres veus s'uneixen al prec, tot aplaudint sorollosament per reforçar la seva demanda.

Hideshi, s'afanya a afinar el shamisen, un instrument de tres cordes similar a una guitarra, que descansa a la seva falda com un nadó endormiscat, tot ajudant-se d'una petxina, per assajar diversos acords. Amb veu temperada, Hideshi recita la primera estrofa del renga, el que glossa com va esbudellar la seva família amb el deba bocho, el ganivet de trinxar. Quan Hideshi calla, la resta d'espectres, per ordre rigorós, declama un nou tanka que explica la seva història: la mare morta en el transcurs del part, la donzella turmentada per un amant capriciós, el pescador ofegat enmig de la tempesta, l'aristòcrata enverinat pel servent fidel, la petita ofegada al pou....
El cant esdevé un lament punyent pel descans que mai coneixeran. Les cordes de l'instrument ressonen com agulles punxegudes que s'enfonsen en els esperits maleïts. La cacofonia esdevé eixordadora quan, d'una de les làmpades, cau una petita guspira que llepa les estores del tatami i les devora amb fruïció. El foc s'estén amb celeritat per les quatre parets, mentre, a l'exterior, ja despunta la llum del primer dia d'un nou any.
Els esperits son engolits per les flames que consumeixen la izakaya en uns instants, tot deixant una pila de fustam que fumeja com a únic testimoni de la taverna i dels seus clients.

El vent espargeix els últims planys i un silenci cerimoniós torna a ensenyorir-se del bosc. Potser, la propera nit de cap d'any, algun viatger pietós, coneixedor de les escriptures sintoistes, s'aproparà fins la izakaya de Hideshi Hino i, potser, amb sort, pronunciarà les paraules que tenen el poder d'alliberar i de donar pau a les ànimes condemnades. O potser no, i es veuran obligades a tornar per sopar plegades i udolar les seves històries, que es fondran amb els sons dels habitants del bosc de Tochigi.

Fi.

*Dedicat al mestre Hideshi Hino.

Comentaris

  • tu dius de mi.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-11-2014

    però aquest relat dóna la mida de la teva literatura, com si fos el límit del que havies estat i del que vols ser a partir d'aquest conte que ja fa dies que el vaig llegint, de tant en tant, tampoc et facis idees rares. M'agrada la literatura japonesa i tu has sabut transportar l'aire d'aquell costat del món a la nostra literatura casolana. Bona feina, mira, sols volia deixar-ho per escrit i que consti mentre visqui aquest relat a la pàgina.
    Bon viatge literari Sergi!

    Felicitats!

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Escandalós | 13-08-2014 | Valoració: 10

    Un excel·lent relat, d'aquells que et fan sentir espectador dels fets i que quan acabés de llegir-lo no saps ben bé què sentir, et provoca tota mena de sensacions excepte la indiferència. M'ha agradat molt!

  • Genial![Ofensiu]
    Ibeth | 19-05-2014 | Valoració: 10



    Més que llegir, ho he sentit!! Gracies, M'ha encantat!

  • allan lee | 03-01-2014 | Valoració: 10

    tinc prou paraules per dir-te cóm m'agrada, Sergi. És Total. Aquestes ànimes, la cabana petita, el tatami, les olors del menjar tan curosament descrit. És un conte visual, un flaix llarg de bellesa i dolor, un contrast brutal de l'evanescent comitiva i les físiques menja i beguda, entre ombres i flames. Un conte que té la rara virtut de l'equilibri enmig de la desfeta de les ànimes que no descansen i la puresa de l'hospitalitat que se'ls ofereix. Realment és, en conjunt, una história meravellosa. Té la màgia de la teva prosa i el punt amarg que fa estremir de desconsol. Oh, com espero que aquestes pobres ánimes trobin la pau!

    Necessitava un relat com aquest.

    Una abraçada i la meva admiració

    a

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-01-2014 | Valoració: 10

    Ostres Sergi, aquest relat m'ha deixat tocat, positivament tocat per la bona lletra que destil·les. Has dibuixat un espai amb coneixement i detall precís. Realitat, fantasia i gastronomia junts? clar que sí! Precisió i concreció. Fantàstic! Una abraçada i que tinguis una molt bona entrada d'any.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: