Narcís

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
Obro els ulls amb suavitat. En un principi, tot és un aiguabarreig de colors, sense sentit. Tot seguit, la cosa va prenent forma a poc a poc. Observo meravellat l’entorn. El verd es malgasta a dojo. Puc distingir una gran quantitat de plantes, que irrompen a les meves pupil•les. Una explosió de verd majúscula. Llavors, m’adono de què les plantes no són les úniques habitants del lloc. Puc sentir el dolç cant dels ocells que m’omple de dolçor l’ànima. Em pacifica. Però, no només ells. En un primer instant, és una lleugera fressa que em sedueix, m’atreu cap a ella. La segueixo. Poc a poc la fressa es va convertint en un brogit intens, que ho envolta tot. La vista m’ajuda a entendre la seva procedència. Es tracta d’una cascada, amb un gran estany als seus peus que m’encanta amb el seu encís.
Però una presència m’allunya de l’embruix. Em giro bruscament. A uns metres més enllà, hi puc albirar una bella figura. Ni es limita a observar-me amb un breu esguard, simplement m’ignora. Potser només sóc una aura invisible, fosa amb l’ambient. Aquest s’atansa a l’estany amb moviments airosos i àgils. S’agenolla just a la riba i observa el seu reflex en les aigües cristal•lines. Observo els seus ulls del color de les maragdes. Són un pou infinit, perdut al buit. El jove acaricia l’aigua amb la seva mà, distorsionant el seu reflex. Repeteix l’acció diverses vegades. El seu rostre navega pel més profund dels pesars. El noi intenta abraçar el seu reflex i com les demés vegades aquest s’esvaeix entre les ones de l’estany. I llavors passa l’inevitable. Un moviment brusc, una relliscada. Aigua. Intenta resistir l’abraçada transparent. És inútil. Intento rescatar-lo, tanmateix la seva mà és de matèria insubstancial. O potser la meva. Després d’uns minuts eterns, la resistència del jove s’acaba. Finalment, sucumbeix al poder de l’aigua. O al de la supèrbia. S’enfonsa... S’enfonsa a poc a poc... Mentrestant, el dolç cant dels ocells segueix recorrent el lloc, ignorant de la desgràcia.

Comentaris

  • Delicat relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-09-2013

    i poètic al cent per cent.
    No sé si vas entrar ahir al fòrum on diu: ahir varem fer una foto de família (o quelcom semblant). Et dèia que m'havia quedat amb ganes de fer-te una abraçada i et felicitava pel teu èxit.
    Endavant, Edgar. Tens molt bones qualitats literàries.
    Una abraçada.

  • Edgaaar!!! Guapooo!!![Ofensiu]
    allan lee | 10-09-2013

    Com em va agradar veure-t en persona, i llegint tan i tant de bé dalt l'escenari!! No et vaig poder saludar; quan me'n vaig donar compte, ja no et vaig veure. Et felicito, ets el més jove de la partida, i escrius amb gracia i originalitat. No ho deixis. T'envio l'abraçada que no vaig donar-te dissabte, amb tot el meu carinyo

    a

  • Felicitats!!!![Ofensiu]
    Annalls | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Ets molt bo, tot i que el tema fantasio, no es el que més em va, no vol dir que no reconegui el talent.!!! Enhorabona i segueix que ho fas molt bé.

  • Rodó[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 03-05-2013

    Rodó, Edgar. Una fantasia portada amb bon pols i un ritme pausat que acompanya la languidesa del retrat d'aquest indret màgic. Llenguatge a to amb la narració i un desenllaç adequat i ambivalent. Les pinzellades dels colors i els sons donen veracitat a tota l'escena. Si tingués que fer una recomanació (que no en cal), hi hauria posat també alguna fragància per arrodonir-ho.
    Enhorabona, aquest relat és finalista per mèrits propis. Gosaria etiquetar-lo de romanticisme gòtic. Endavant!

  • L'enhorabona[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-05-2013

    Òndia, Edgar! Estigués tranquil, ningú et subestimarà per l'edat.
    Enhorabona per la selecció i pel relat!

  • Moltes felicitats!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-05-2013


    Em va agradar molt quan el vaig llegir i considero que ha rebut una selecció molt merescuda.

    Segueix escrivint, val la pena!

    Gemma

  • Edgaaaaar!!!![Ofensiu]
    allan lee | 01-05-2013

    Felicitaaats!! Boni ssim relat guanyador!! No n'hi ha per menys!!! Jo també et segueixo!!! Molts petons

    a

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En breu contactarem amb tu a través del teu correu personal.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Marteta | 28-04-2013 | Valoració: 10

    Una bona història pero sobretot m'ha agradat la teva forma de narrar-la... Els colors, molt bonic!

    Segueix escrivint que jo et llegiré!
    Marta

  • Moltes gràcies Edgar[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-04-2013

    Pel comentari que em fas al Epíleg.

    Queda més ben acabat, tot i així, no pot entrar en concurs. Em passaría moltíssim del espai permés.

    Gràcies per llegir-me. Jo aquests dies vaig de bolit amb moltes coses però he vist que tens coses noves i no deixaré d'entrar-hi.

    Gemma

  • Gràcies Home Fosc[Ofensiu]

    Gràcies home fosc pel teu consell! La veritat és que aquesta frase que dius se m'ha passat per alt! Però moltes gràcies igualment, encantat de que la gent llegeixi els meus relats ;)

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-04-2013

    Sí Edgar, està molt ben escrit i li dones un aire poètic ple de melangia que ja s'adiu al tema de supèrbia.
    Està molt ben escrit, però no t'adormis, eh? Tot i que les reiteracions poden ser una opinió personal molt respectable, tens una frase que potser hauries d'haver revisat: "Puc sentir el dolç cant dels ocells que m’omple de dolçor", en poesia pots utilitzar aquest recurs, però personalment, en prosa dolç i dolçor tan junts no em sonen bé. Però no pateixis, si als quinze anys ja fas escrits com aquest, seràs un perill amb cinc anys més. De fet, l'autor d'Eragon tenia quinze anys quan va publicar el primer llibre.

    Ànims, que això pinta bé!

    Ferran

  • Per cert![Ofensiu]

    A per cert no només a Eloi, si voleu llegir més relats meus els podeu trobar al meu bloc (feu-vos seguidors ;)) o bé el penjaré aviat en el meu perfil!

    http://elracodelesmuses.blogspot.com.es/

  • Gràcies[Ofensiu]

    Gràcies Eloi per l'opinió, et prenc el consell.

  • Eloi Miró | 07-04-2013

    per cert.. amb tota llibertat t'he posat a preferits! esper-ho que no et faci res!
    salut

    Eloi

  • Ostres!![Ofensiu]
    Eloi Miró | 07-04-2013 | Valoració: 10

    Ostres, s’ha de dir que m’ha sorprès molt aquest relat. M’ha agradat molt la imatge en què descrius el noi observant el seu reflexa i intentant d’abraçar-lo, és molt sentimental i ho trobo molt original.

    Continua així nanu!!
    Una abraçada
    Eloi

    Per cert, un consell de relataire: si vols que la gent sàpiga que hi ets i vols fer relacions, hauries de comentar els relats dels altres, ja que d’aquesta manera si contestes en el teu relat l’altre no sap que tens una resposta per ell! No sé si m’he fet entendre! (jajaja) ... sobretot no deixis d’escriure!!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 04-04-2013 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Gemma per la teva opinió! Estic molt feliç de què la gent llegeixi els meus relats!!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2013 | Valoració: 10


    Trobo que fas una descripció de la supèrbia excel·lent.

    M'ha agradat molt llegir-lo.

    Bona sort!

    Gemma

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats

320 Comentaris

36154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97