Cròniques de Montesano

Un relat de: allan lee


Porto tres nits sense dormir. S’ha requisat una partida de 18 Gigues, amagada en un carretó de passeig, a Montesano. Les mans em tremolen d’excitació i cafeïna mentre rastrejo el pen-drive de dalt a baix. Aquesta feina m’apassiona, i per això sóc el millor.

També sóc un penedit. Ja sabeu, un ex- delinqüent que coneix totes les trapelleries dels addictes. Addictes, malfactors, corruptes. Digueu-los-hi com vulgueu. Els viciosos necessiten les seves dosis: dietaris, històrica, romàntica, terror, poesia. Els escrivents, a una banda de la cadena, actuen reclosos en caus impensables. Delinqueixen per una gratificació insignificant, mentre els consumidors paguen qualsevol preu per tenir lletra fresca. Els traficants són els que guanyen fortunes, ja que la oferta sempre està molt per sota de la demanda, però s’arrisquen extraordinàriament i no sé de quina puta pasta estan fets, perquè ni sota Coacció Extrema garlen un nom.

Noms! Jo els conec a tots. Conec la seva manera d’expressar-se; les seves ments, els seus personals girs. Els he llegit fins a extenuar-me. Fràdia, la que escriu sobre màgia i pèrdua, la de les històries insubmises. CarleF, l’inventor de miratges, l’ irònic romàntic tan buscat. Liila, la que sobrevola engranatges mentals sense cremar-se les ales. HFosc, que cerca incansablement a dins i a fora de les paraules. Xantam, la dama poeta, la que fa emmudir tot quan parla. AlexFer, que batega sobre els carrers i la llum. SergeO, maldant en combats Moebius per paratges de tenebra. I tants i tants d’altres perdularis, rebels de Nació Salubre, bojos o malalts, enverinats per la dèria de trametre informació a lectors que mai coneixeran.

Amuntego dades, relaciono frases, faig mapes cada cop més afinats. Vaig estrenyent cercles, i, algun dia, trobaré els rostres sota el pseudònim.
Sento gran desig que això passi, però també ho temo.
Perquè pujaré a Nivell5.
Però hauré d’entregar-los a Tractament Total.

I no sé si podré fer-ho sense destrossar-me per dins.



Comentaris

  • bon conte,[Ofensiu]
    Lavínia | 26-05-2013

    Sílvia. No em deceps mai. No és la narració el que et volia comentar. El que et vull dir és que HE TROBAT "Estats del metall". No em facis dir on perquè, per a mi ha estat una sorpresa.
    Últimament faig tantes coses que "no toco pilota".

    Avui me'l començaré a llegir i te'n diré alguna cosa.

    Un petó Bella Dama, Allan Lee, Sílvia Armangué i Jorba.

  • tocada del déus[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-05-2013

    la teva prosa poètica traspassa límits establerts per aquests paratges relataires, estàs verament tocada pels dits pecaminosos de déus apòstates.

    M'encanten els pseudònims donats, jo ja estic barrinant prendre la nova forma del meu nick... o potser estic sent massa banal i no anava per aquí el relat (per a mi i per als altres que m'ha semblat desxifrar)

    Bé, dir que m'ha agradat molt la reflexió que transposa els delictes de la literatura al camp de les drogues i la prevaricació dels poderosos i les seves truculentes màfies.


    abraçades allan! :-)


    disculpa si jo no et faig 19 comentaris, eh? ja em costa entrar últimament.

    Hfosc

  • Retorn a Montesano[Ofensiu]
    franz appa | 24-05-2013

    Retorn a un món mutant on somnis i malsons conviuen, entre l'esperança embogida i la bogeria desesperada, entre la llum ominosa i la forcor reveladora, entre l'enlluernament i el besllumar de mons més enllà del món on tot el que és aparent acaba sotmetent-se a l'ull potent que despulla la seva aparença de fals.
    Escriure, com un joc de follia, com un joc de consoles clandestines on s'avança nivell a nivell en un prodigiós salt mortal, en l'excel·lent companyia de la soledat compartida amb altres jugadors clandestins.
    L'estrany narrador és el delinqüent penedit que recorda el de Blade Runner , però que té tantes personificacions "reals" en el món cibernètic actual, més real encara que intangible que el sòlid i corpori que s'ha rendit a l'evidència que les transaccions electròniques el fan caduc, obsolet, gairebé fantasmal al costat de l'abassadora i punyent força de l'immaterial món virtual de la xarxa.
    La recerca en aquest món paral·lel ens condueix cap a la descoberta dels qui s'hi amaguen, refugien i expressen en aquesta foscor agitada i il·luminadora. Tan similar a RC, tan idèntica, tan connexa que no se sap qui és part de qui, com en l'àlgebra de conjunts, en quin sentit viatja la metonímia. Qui són ells i elles en la ment del blade runner, en la ment d'allan lee, l'eboiradora de tenebres que ens deixa un quall de llum a cada petjada en aquesta finestra electrònica.
    Els habitants de la foscor et saluden, blade runner!

  • La foscor que entusiasma[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-05-2013 | Valoració: 10

    Noia! Quina potència que fa desvariar qualsevol arriscada i tormentosa aventura detectivesca! Fins i tot s'hi entreveu una cluca d'ulls mirant per dins l'interior de la biologia cremada del que estudies en aquest relat que fa recordar alguna escomesa literària de Woody Allen! M'ha agradat molt.


    Sergi

  • Entre Blade Runner i Fahrenheit 451[Ofensiu]
    rautortor | 20-05-2013


    Noms! Jo els conec a tots, van dir a l’uníson el blade runnerRick Deckard i el bomber Guy Montag. En el límit imprecís entre la societat tradicional fonamentada en els coneixements i la cultura escrita –cultura que és considerada com un element pertorbador ja que estimula el pensament i la crítica– i un hipotètic món decantat per una tecnologia omnipresent –les ciutats s’han vist envaïdes a causa de la necessitat per androides que poc a poc reclamen el seu dret a tenir sentiments propis–, apareixen ambdós herois, els quals, tot i la seva dedicació i eficàcia òptimes –aquesta feina m’apassiona, i per això sóc el millor–, poc a poc van canviant d'actitud i es decanten per sentiments de simpatia vers tot allò que intentaven destruir per imperatiu del poder vigent –no sé si podré fer-ho sense destrossar-me per dins.

    Em quedo amb algunes de les teves frases com, les mans em tremolen d’excitació i cafeïna o els viciosos necessiten les seves dosis: dietaris, històrica, romàntica, terror, poesia.

    Fet i fet, la teva història esdevé una crònica de la guerra total entre Coacció Extrema, Tractament Total, Tyrell Corporation, Estat Totalitari i els dissidents de Nació Salubre –em plau l’adjectiu. I també em plau sentir-me identificat en cos i ànima amb aquesta nació.

    En tot això hi té res a veure la teva adoració per l’enyorat Moebius?

    Felicitacions i agraïment, tot alhora, per la teva imaginació i per la qualitat amb què ens la cuines.

    Raül

    P.S. M'agraden les imatges amb què il·lustres el teu perfil.

  • Deixeble de “Nacked lunch”[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 20-05-2013

    Aquest paio no és un camell qualsevol, no, és el que Toni Montana, Tony Soprano o Tommy DeVito representen a Scarface, The Sopranos i Goodfellas en un futur on els “xuts” de pols blanca son substituïts per “viatges” literaris d'octanatge sospitós en una societat bladerunnera fosca i inquietant. El camell redimit en delator dels ratolins engabiats que, turmentats escriuen fins a la extenuació?
    El teu relat brilla amb la llum desencisada però magnètica de les clavegueres, els barris baixos lluny de les comoditats tecnològiques del futur present, la humitat, el soroll de les sirenes i l'olor a suor davant el teclat.
    Immolem als autors i ballem damunt la seva foguera en un aquelarre foll. ^_^

  • Molt bo[Ofensiu]
    Materile | 20-05-2013 | Valoració: 10

    Com t'hi llueixes descrivint pecats i pecadors i penedits. Un relat molt ben construït, que enganxa i no et deixa. Un bon domini del registre i evidentment, del lèxic.
    Felicitats i gràcies per poder tenir el plaer de llegir-te.
    Una abraçada,
    Materile

  • Més ficció encara[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-05-2013 | Valoració: 10

    I és que no pares de sorprendre'm Sílvia! El teu registre és ric, dins l'estil barroc i gòtic que hi veig. M'encanta el teu llenguatge perfecte, la imaginació que xiula dins l'olla a pressió, l'ambient, el rerefons que dibuixes. I ara, amb protagonistes rebatejats. A un que li cau la baba, felicitats pel teu ingeni! Una abraçada.

    Aleix

    PD: El teu llibre és bestial!

  • Som uns perdularis[Ofensiu]
    bloodymaruja | 15-05-2013

    I rebels, que d'amagat juguem amb els mots i ,sense que les víctimes se n'adonin, entrem a les ments i hi plantem les llavors dels sentiments . Què tens, Sílvia que sempre m'agafen ganes de continuar el que escrius?? Decididament, és vici.
    Una meravella de relat amb uns personatges molt familiars..
    Gràcies pel comentari a la Mia, i me'n recordo molt bé que t'he de continuar explicant la meva anorèxia, ho vaig deixar a mitjes.. però, de vegades encara em fa mal . Sort del vici ocult, que neteja les nafres...

  • Encara...[Ofensiu]
    F. Arnau | 14-05-2013

    ... no estic al teu "canon", però...
    Haig de reconèixer que tots el que hi són, haurien d'estar...
    Una abraçada!

    FRANCESC

    PS I per suposat, un relat esplèndid!

  • Lavínia | 13-05-2013

    Sílvia,

    he entrat al blok i no sé com demanar el llibre. el que he fet és llegir-ne algun poema. M'agraden. Et deixo el meu correu:
    ventijonc@gmail.com

    Quan en tinguis més exemplars, si us plau, me'n guardes un. Podria enviar-te els cèntims en algun CC... No sé, com vulguis. en referència a l'altre dia, no ho sé. em va saber greu... Tot ho perdo, es veu...

  • He fet els deures...[Ofensiu]
    deòmises | 11-05-2013

    ...i crec que els he detectat també jo... I tu, senyoreta, no t'hi afegeixes a la llista? Si ets la més vicioseta, i no dissimulis, que et coneixem... Els ulls del Gran Germà també t'observen... hehe

    Bona prosa, molt allanleeniana!


    d.

  • Invisible![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 11-05-2013 | Valoració: 10

    Jo sóc el rastrejador invisible no em podran caçar! Qui pensaria que un noi escriuria! El tràfic no s'aturarà mai, d'això m'encarregaré jo i molts d'altres addictes!
    Et felicito un relat que m'ha agradat molt. Tens un estil que enganxa des de la primera paraula et felicito!
    Per cert, em sembla que em sonen aquests delinqüents... ;)
    Edgar

  • M’has fet por...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 10-05-2013

    No pensava que estaven tan a prop. Ni amagats als boscos podem estar tranquils. En altres èpoques, quan cremaven els llibres, n’hi havia prou amb aprendre’n un de memòria. Però ara no es tracta de cremar-los, es tracta de retirar-nos la possibilitat d’escriure’ls, de robar-nos les lletres i la llengua, d’anihilar als que viuen per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. Directament, acabar amb el idioma i la paraula.
    No, no sembla del tot ficció...

  • Acabat de sortir del forn[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-05-2013

    Que bé! Faig un volt pels pecats i em trobo aquest relat acabat de sortir del forn.
    Ai els ex-addictes, sou els pitjors caça-escriptors!
    No sé quan de temps podrem amagar-nos de les teves urpes, sota aquests pseudònims? De debò podràs, voldràs, lliurar-nos al Tractament Total?

  • Acabat de sortir del forn[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-05-2013

    Que bé! Faig un volt pels pecats i em trobo aquest relat acabat de sortir del forn.
    Ai els ex-addictes, sou els pitjors caça-escriptors!
    No sé quan de temps podrem amagar-nos de les teves urpes, sota aquests pseudònims? De debò podràs, voldràs, lliurar-nos al Tractament Total?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats

664 Comentaris

198782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com