Set

Un relat de: EliesVF
La suor li regalima abundantment per tot el cos. És poc més de mitjanit i la nit és clara, sense núvols al cel. A la llunyania, els llums de neó de la ciutat de Buenos Aires. La gran urbs que el va veure néixer sembla avui insignificant al costat del seu enorme i nou poder.

El seu cervell experimenta sentiments i sensacions contradictoris. Es menysprea pel que acaba de fer, però alhora accepta el seu destí. Ja no hi ha marxa enrere. Voldria posar-se a plorar, però ni una llàgrima no brolla dels seus ulls. Voldria marxar corrents, però la visió que té als seus peus el subjuga.

Enrere queden aquells dies d'infantesa pels carrers dels suburbis de la capital argentina. Ell, el menor de set germans, nascut en el si d'una família humil ara fa vint-i-un anys. El setè fill, la nineta dels ulls de la seva mare amorosa. El setmesó, el feble, l'últim.

No tingué mai amics, i passà una adolescència complicada. Sempre va ser l’ase dels cops de tothom i no es va relacionar pràcticament amb ningú. Exceptuant-la a ella. Així, la mort de la mare en circumstàncies tèrboles el va acabar d’enfonsar. L’endemà, el diari explicava el seu traspàs com a conseqüència d’un tiroteig entre bandes rivals pel control del barri. La va plorar amargament molt de temps. Tot el temps.

Ara però, les coses són diferents. Va mirar-se les mans aixecant-les al nivell dels ulls. Estaven totalment ensangonades. El cor, que inicialment bategava a tota velocitat, a poc a poc s’anà apaivagant. El desig de venjança havia estat aplacat. Aquella resta de figura humana simbolitzava tot allò que l’havia oprimit tan profundament. Era ell, el responsable de la mort de la mare.

Ja feia algun temps que sentia que el seu cos anava canviant, que hi havia alguna cosa diferent, que algun tipus de metamorfosi s’anava produint. Primer l’olfacte, que es va aguditzar d’una manera insòlita. Després, la vista. Els reflexos. La capacitat atlètica. L’oïda. La intuïció.

Les despulles del criminal, totalment esquinçades, estaven escampades dins d’un enorme i espès bassal vermell. Se les mirà detingudament. Tot seguit alçà al cap en direcció al cel. Observà la preciosa i metàl·lica lluna plena que lluïa il·luminant la ciutat. Inflà d’aire completament els nous pulmons i proferí un poderós, profund i terrorífic udol.(1)









(1). Transformació en home llop:

Les llegendes històriques descriuen una gran varietat de mètodes per a convertir-se en home llop. En el folklore argentí es tenia la creença que el setens fills mascles estaven maleïts i eren candidats a transformar-se en homes llop, fins al punt que aquests eren abandonats, cedits en adopció o assassinats. Per eradicar aquest costum, al 1907 el president d’Argentina va fer el primer apadrinament oficial, i al 1973 es va emetre un decret para legalitzar aquest costum d'apadrinament. L’Estat els hi atorga una medalla d’or en el seu bateig i una beca escolar fins l’edat de 21 anys.
Font: Wikipedia

Comentaris

  • Annalls | 28-11-2012

    Llastima que el terror no sigui el meu tema perquè el domines bé, el genere vull dir. esta molt bé aquest relat.
    Anna

  • Ullals i pels amb regust a Quilmes[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 30-06-2012

    He trobat el teu relat gràcies al bloc de l'Anna. M'agrada el naixement traumàtic d'aquest lupus. En sabrem més històries?

    El meu vot ja el tens. Sort amb els Ictineu!

  • Fins fa molt poc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-06-2012 | Valoració: 10

    Caram, i fins el 1907 no van prendre mesures a l'Argentina? Realment fa por pensar que ens podríem trobar per aquelles èpoques, patint tradicions humanes que venen de molt endins, d'aquell endins fosc i negre com la gola d'un llop. Espero que tinguis molta sort en el concurs! (Per cert, que vas participar no fa gaire en el concurs "Saber y ganar", de TVE? Eres tu?). Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de EliesVF

EliesVF

16 Relats

88 Comentaris

23894 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Professor de matemàtiques.
Tinc diversos relats publicats a "La lluna en un cove", editorial independent del País Valencià.
Dos dels meus relats van estar nominats als Premis Ictineu 2011 al millor conte en català de fantasia i ciència ficció. (Blanc sobre negre i Laia Deu). Laia Deu va ser finalista.
Guanyador del premi al millor microrelat de terror dins el certamen emmarcat en el festival TerrorMolins 2017.