Revelació

Un relat de: Lavínia

En Killian no ho hagués cregut mai: la novel•la l’havia impressionat més que cap altra. Sempre li havia subjugat el concepte de bellesa. Antínous era tan bell? Amb l’estàtua al davant, en aquella sala del Vaticà, en Killian va pensar que Adrià va substituir, un cop mort el noi, la carn de l’estimat per la sublimació de la pedra. És una manera de perpetuar l’amor.
El xicot recordava que quan va morir l’Alba va quedar trastocat. Tant que va trencar totes les seves fotografies menys dues, la que restava a la tauleta de nit i la que duia a la cartera. No les havia multiplicades, les havia restades, però hi eren. Els ulls de la noia sempre tindrien la mirada penetrant com quan feien l’amor nus al llit. Els ulls d’Antínous, però, no miraven a ningú. L’Antínous de marbre va ser fet perquè l’admiressin i prou. Era bell, sí. En Killian va dir-se que no el feien sospirar els homes, per més bells i ben fets que fossin.
Sense adonar-se havia marxat de la sala i n’arribava a una altra on predominaven els bustos. Volia comprendre Adrià, necessitava saber per què l’emperador va llanguir fins a la seva mort pel xicot que el marbre immortalitzarà mentre hi hagi qui el miri.
─Què fa, Per Déu! Surti d’aquí ara mateix! Depravat! ─va sentir que cridava un vigilant del museu.
S’havia girat. El vigilant anava cap a ell i altres visitants se’l miraven sorpresos i altres també se’l guaitaven amb cara de fàstic. Els llavis d’en Killian havien buscat la boca entreoberta del bust d’Adrià i notava com el cor li bategava i que el desig dominava totes les parts del seu cos. Els ulls de marbre de l’emperador se’l miraven amb igual cobejança i li deia en silenci: comprens què és la bellesa? Saps què és el plaer de posseir-la?
─Sé que és el plaer fins a l’èxtasi quan coneixes qui fa de la bellesa l’únic sentit de la vida i això... això no pot ser pecat! ─va dir en Killian en veu alta.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Hola guapa[Ofensiu]
    allan lee | 13-05-2013

    mira, si entres aquí, pots demanar el llibre; si vols que sigui signat meu, diga-li al correu, i hi passaré abans que te'l envii. Molts petons! Lamento molt no tenir-ne més jo, d'exemplars, i que l'hagis perdut!!

    http://singularespaipapers.blogspot.com.es/search/label/silvia%20armague

  • Una revelació inesperada[Ofensiu]
    Naiade | 13-03-2013 | Valoració: 10

    M’ha agradat aquest relat, m’ha fet pensar en com en som de complicats els éssers humans i el poc que ens coneixem. En Killian es va deixant dur, desfent el seu cabdell de llana embullada fins que el sorprenen fent quelcom que mai no hauria imaginat. El final és desconcertant, ho accepta i punt. Cap problema.
    Una forta abraçada

  • BON ANY NOU![Ofensiu]
    liudmila | 08-01-2013

    Et felicito amb NOU ANY 2013! I desitjo el millor! No varem poder parlar massa durant la presentació, però estava contenta de veure't! Una abraçada, L

  • Rendició[Ofensiu]

    M'ha agradat molt aquest final de rendició. Felicitats!

  • Quan menys ho esperes[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 23-10-2012

    Final sorprenent amb aquest rampell apassionat. De la incredulitat a la rendició incondicional. Ja té aquests coses la curiositat. Una mirada, un somriure, una caiguda d'ulls o l'aparent indiferència poden obrir les portes de sentiments desbocats.

    Felicitats pel relat.

  • La bellesa antesala de la luxúria[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-10-2012

    Si algú podia representar la luxúria més calenta en la pedra més freda, aquest son els clàssics, Les cultures clàssiques que no tenien tantes manies ni pecaminositats, gaudien de l'amor, la passió i la luxúria, molt millor que no pas nosaltres, això si, quan eren dones, perquè la dona hel.lènica amb prou feines sortia del gineceu, i la dona romana, encara que una mica millor, no passava en la majoria de les vegades, del rol de mare, filla, esposa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: