Xahrazad

Un relat de: Frèdia
Crema de gallina, pastissets de colomí, guatlles escabetxades, perdiu amb salsa de mel, faisà amb raïm, pintada amb bolets confitats, rostit d’anyellet amb dàtils i orellanes, tortell d’ametlles, pasta fullada amb nous i festucs, massapà de fruites... tot regat amb vi de paladar aspre, d’aquells que conviden a continuar bevent per apaivagar la set. Mentre la nit queia lentament, el règul menjava amb delit, escarxofat entre coixins de plomes, mentre cremaven encenalls de sàndal i la tènue llum de les espelmes feia encara més bella i desitjosa la jove esposa. Ella el servia sempre amb idèntica dedicació: els peus nus, els cabells lligats en una llarga trena, la mirada candorosa. Tan bon punt buidava un plat, ella ja li n’oferia un de nou; la copa, sempre ben plena. «Heu de provar la pintada, senyor meu. Encara no us l’havia ofert mai amb bolets confitats...» i la hi servia en una safata de plata, tan ben disposada que feia pena de desmuntar la presentació. Però ell no es podia estar de tastar-la i de llepar-se els dits, i de fer un rot com a mostra de complaença, i ella tornava a omplir-la, la copa. «Senyor meu, heu de deixar un raconet per al massapà», pregava ella, i el marit, tot i que de bones intencions no li’n faltaven, no arribava a tastar-lo. Amb la pasta fullada a mig mastegar i amb un regueró de vi com la sang barbeta avall, queia en un son profund. Llavors ella el movia amb cura de no despertar-lo. L’acomodava entre els coixins i li retirava les restes de menjar que li emergien per la comissura dels llavis. En aquells instants, respirava alleujada. Un dia més fora de perill. Se sentia esgotada, però no era qüestió de defallir. Ben entrada la nit, a la trista llum d’una espelma, la jove esposa cercava receptes entre els llibres antics o n’inventava de noves. Si tenia sort, si acontentava l’insaciable pap del seu marit, ell continuaria sense posar-li els dits goluts a sobre i ella podria reservar-se intacta per al gran amor de la seva vida.




Comentaris

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 02-12-2012 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Pecats capitals (7+1)” que s’editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Molt bo[Ofensiu]
    brins | 15-11-2012 | Valoració: 10

    Quines menges tan exquisides ens presentes, Frèdia, quina història tan enginyosa i quines descripcions tan acurades...Tot llegint el relat, he oblidat que davant meu només hi havia paraules escrites, he vist imatges reals amb cors que bategaven.

    I escriure així no pot fer-ho qualsevol persona, Frèdia, tan sols ho podeu aconseguir els bons escriptors. M'alegra molt que hagis quedat finalista al Víctor Mora, Frèdia, m'agradarà molt poder saludar-te a l'Escala.

    Fins diumenge!

    Pilar

  • En el clau[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 23-10-2012

    Aquest jove esposa paga un alt preu per conservar la seva virginitat (o com a mínim s'ho ha de treballar de llarg). Espero que estigui versada també en l'art dels verins o que el seu amant secret arribi aviat. ^_^

    I seriosament, la descripció de l'escena és impecable. Captures l'atmosfera, l'ambientació. Decorat i situació molt bona. És fàcil endinsar-se en la narració deixant-se portar pels aromes del sàndal i les menges sucoses.
    Felicitats.

  • Amb els aires[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-10-2012

    de les mil i una nits ens fas viatjar al món dels sentits gustatius. Jo, sols de llegir-lo, ja m'he sentit ple del tot. Hi ha moments d'un lirisme pletòric, però hi ha paraules que trenquen aquesta aproximació a la poesia que demostra el relat, potser el seu punt fort, sobretot quan parles dels plats.

    algun apunt:

    Ella el servia sempre amb idèntica dedicació:
    (No et sona una mica cacofònic?)

    feia pena de desmuntar la presentació.
    (No em fa el pes aquesta frase, segur que hi ha una millor manera de dir-ho.)

    Un dia més fora de perill.
    (No hauria d'anar amb signe d'admiració/exclamació?)

    Malgrat tot, sent un final evident, ens el descrius amb un nivell d'angoixa que ens el fas sentir a les pròpies entranyes nostres.
    Bon relat Mercè! Felicitats!

    Ferran

  • Impactant![Ofensiu]
    Materile | 22-10-2012 | Valoració: 10

    Frèdia, m'ha semblat un relat fantàstic, no només perquè és un relat fantàstic: una idea genial, molt ben treballada, i amb un resultat inesperat: FELICITATS! M'ha encantat.
    Quasi m'has fet venir gana, ja és l'hora de dinar, sort que no sóc goluda, perquè els teus plats són molt temptadors.

    Una abraçada,

    Materile

  • No hi ha millor manera[Ofensiu]
    allan lee | 20-10-2012

    de descriure- o apropar-se- al plaer de menjar que descrivint menges, beguda, aromes de pastissos. Primer. he pensat: carai, si és per Luxúria, caldrà una segona part, perquè de moment a l'heroi el pot més un altre pecat capital, és un golafre - i qui no ho seria, amb Xahrazad?- però desprès he vist el post d'inici.
    És una bona història, estimada Frèdia, per ella sola i pel que té d'al.lusiu a la princesa de les Mil i una Nits, que contava històries meravelloses i inacabades per perllongar la seva vida. I la teva veu narradora s'hi adiu també en això: potser, en un altre capítol, l'heroi es veurà temptat furiosament per la Luxúria, i el conte prosseguirà? O Xahrazad, tal vegada? No suggereixo pas que l'història no sigui "acabada" ni que li manqui res; per ella mateixa és un compendi i boníssim.
    Particularment, m'encanta la descripció del plats.
    Tenim un concurs a tota vela! Quina il.lusió!!
    Un petó

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: