Lady Shadow

Un relat de: Frèdia
Tan bon punt es despertà, a l’Èlia li passà per la ment tot allò que havia de fer durant el dia: acabar aquell maleït informe trimestral, afegir-hi les previsions de venda, recollir el vestit de la tintoreria, portar les ulleres a ajustar, fer el sopar... I trucar al pare. Mai no trobava el moment d’anar al poble a visitar-lo. Mai no trobava el moment de res, ni tan sols d’escriure, que era el gran desig de la seva vida.
De sobte, va pensar en Liza Lay, la protagonista de la novel•la que acabava de llegir, una dona que sense gairebé moure un dit havia passat del no-res a ser mestressa de terres i fortuna. L’Èlia la invocà perquè l’esperit savi de la Liza la guiés, i de vegades els precs són escoltats. Amb tota naturalitat, l’Èlia es decidí a despertar en Blai i li va dir:
—Bentley, avui esmorzaré al llit. Un suc de taronja, torrades amb mantega i melmelada i un cafè amb llet amb sacarina, si us plau. Porti’m també el diari. Au, va, afanyi’s!
El marit, mig adormit, li va preguntar si es trobava bé. En els sis anys que duien casats, l’Èlia mai no s’havia comportat d’una manera tan estranya, com si fos una altra persona. Així i tot s’afanyà a complir les ordres de l’esposa.
—Bentley, cancel•li tots els compromisos d’avui, perquè lady Shadow està molt inspirada.
—Bentley? Lady Shadow? Però, nena, què t’empatolles? Ara mateix parlaré amb un psiquiatre. Ja veuràs com això només és un malson que passarà aviat. La medicació fa miracles... —va dir ell amoïnat per aquella situació.
Ella va manar que anés a buscar el portàtil, que s’assegués en un tamboret, amb l’esquena ben dreta, i que escrivís tot el que li dictés. En Blai l’obeí sense cap queixa. Ella s’acomodà al sofà amb la bata de setí entreoberta, les calcetes mínimes, lluint les cuixes ben tornejades, els pits bruns... Ell, embadalit. I ella, amb veu vellutada, inicià el relat. I en Blai s’oblidà del psiquiatre perquè l’excitava ser en Bentley, perquè complaure lady Shadow resultava ser una temptació del tot indefugible.


Comentaris

  • Carai amb les obsecions...[Ofensiu]
    Jon | 04-12-2013 | Valoració: 10

    Això és el que passa quan invoques el que no toca i per postres el marit és conformista i encara l’excita la idea... s’ha de dir que un canvi d’aquesta mena, en ocasions podria salvar matrimonis... més que res aquells matrimonis immersos en la rutina... Per això és diu que la rutina mata.

    Un relat divertit i imaginatiu. Aquesta podria ser la preocupació de tot lector: ser posseït per l’esperit protagonista de la lectura.

    Una abraçada
    Cesc
    (molt de gust, no recordo haver-te llegit abans)

  • Quedar-se al llit[Ofensiu]
    franz appa | 16-07-2013

    Genial relat sobre el relat anterior. Millor dit, amb el mirall de l'anterior. La narradora ens imposa una ficció dins la ficció i la imposa, com un esquer seductor, al seu marit.
    Tots podem somiar ser els protagonistes d'un bon llibre acabt de llegir. Rara vegada tenim l'oportunitat de ser-ho. I, tanmateix, potser només caldria tenir l'atreviment de quedar-nos un matí al llit per ser-ho. Qui sap? (i sempre que els psiquiatres ens ho permetessin...)

  • Pecats Capitals: Escriptura - Avui a les 20 h. a Vilassar Ràdio[Ofensiu]

    Al programa d'avui de Vilassar Ràdio (98,1 FM) "Històries", conduït per Sílvia Cantos, lectura dels relats seleccionats del mes de maig (Pecats Capitals: Escriptura). De 20 a 21 hores.

    http://radio.vilassardemar.cat/

    ARC

  • delicat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-06-2013

    i preciós relat, m'ha semblat que me l'he begut d'un glop, com el got de taronja natural, fresc i agradable i et deixa un regust que et dura i et dura, i el cos queda agraït per l'aliment rebut.... bé, i ara vaig a esmorzar, que amb tant d'aliment... m'ha entrat gana de menjar i prendre un suc de taronja!

    Dels altres pecats capitals que expresses en el relat, ja en faré allò que pugui, de moment a esmorzar sense afartar-me, que tampoc no cal.

    M'ha agradat.

    I et felicito per la tria, s'ho mereixen vostè i el relat.

    Ferran

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Lectura hipnòtica [Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 20-05-2013

    M'encantes amb el teu bon saber fer, de la mateixa manera que Lady Shadow amb Bentley. Llegir-te deu ser el més semblant ha contemplar el ulls de la cobra i sucumbir al seu balanceig hipnòtic.

  • com d.habitud[Ofensiu]
    allan lee | 19-05-2013

    Ens portes per allà on vols, de la mà de l'Elia i invocant una vella coneguda que sense aspavients aconssegueix allò que vol quan li dona la gana. Brillant relat-com es diu broche en català_ per tancar aquest cicle de PC on crec poder assegurar que sóm molts que ens ho. Hem passat pipa
    Na braçada
    A

  • Suposo...[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 11-05-2013 | Valoració: 10

    que amb aquest relat reuneixes tots els pecats capitals i ho uneixes tot amb l'escriptura. És un relat completament extravagant ho has de reconèixer però m'ha encantat. Et felicito i molta sort!
    Edgar

  • Jo també vull escriure així[Ofensiu]
    Carles Ferran | 10-05-2013

    Quina mina, Liza Lay! I està clar que tot allò que toca ho converteix en Literatura. Novament un relat encertat, suggeridor, amb rastres de luxúria, de peresa... probablement restes dels relats anteriors.
    Tanmateix, aquest vici d’escriure resulta molt temptador i gratificant... Ara coneixem els secrets de la teva tècnica.

  • Reviure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Caram, sort que havia llegit un llibre simpàtic! T'imagines que hagués llegit "Victus"? S'hagués aixecat del llit cridant com una esperitada "Mori el Borbó!", i ves a saber com hagués acabat! En fi, que he gaudit llegint aquesta bona ambientació que sempre ens ofereixes i felicitats per la imaginació del relat. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10