[Luxúria] Competència

Foscor, un forat negre insadollable, infinit, un no res inabastable i de sobte una espurna , un bri de llum, gaire bé indestriable en la foscor absoluta, i llavors es divideix, dos espurnes, tres, la divisió creix de forma exponencial, uns instants i allí on havia foscor existeix un luxuriós ball de llums, una llum primordial que corre, s’entén, es replica, es multiplica, cada cop que dues espurnes s’uneixen en sorgeixen cents, i milers i milions, la reproducció de la llum té una velocitat vertiginosa. I cada llum s’estén en una explosió per tot el buit i ara una espurna, ara dues, arriben fins un planeta mort, una roca en la immensitat, la mort en la foscor i la passió de la unió mort i vida, llum i foscor crea, crea un cop i un altre a cada racó de la immensitat, creix un sediment, sorgeix un núvol, un altre, i dos, i les tempestes comencen i l’aigua es multiplica, i cau, rega tossals i penya-segats morts, acaricia les pedres, les besa, penetra entre les seves escletxes, i sorgeix, primer un bri, després un altre, una planta enfiladissa, que s’uneix a una altra i creixen i creixen desmesuradament, cercant aquella llum que els ha donat vida, s’uneixen, s’envolten, creixen, pugen, cada nou bri, cada nova filagarsa es retorça i s’embolica amb l’altre, totes dues juntes, palpant-se, tocant-se, olorant-se, sentint cada fulla, cada bri d’aigua, cada raig de llum, amb una passió exuberant i la pedra morta verdeja, primer tímidament i finalment es converteix en un color invasor, que fins i tot des del buit es pot observar.
Els dos científics observaven la projecció hologràfica extasiats.
—Aquesta molècula primordial pot canviar el destí de l’univers –digué un— com penses anomenar el projecte?
—Luxúria —respongué l’altre. L’amic el mirà sense comprendre.
—Luxúria?
—Saps perquè Déu prohibí la luxúria? Perquè és el poder creador més gran de tot l’univers, amic meu, i a Déu no li agrada la competència.