És cert. És un relat que podria ser una novel·la-

La caritat ben entesa comença per un mateix! I tant que sí. Mira que se n'ha de tenir de fortalesa per pensar així! Si mai ensopegués amb aquest Ignasi Urda Tarín li diria "No saps tu prou bé com t'admiro, xato!"
M'ha agradat molt el relat!

a Poe. El gat negre. Molt ben escrit

al·legoria a les roselles com a entrada de primavera, Josep.

practiques, com poca gent, Brins, la prosa poètica. Vés llançant escrits dins d'ampolles, gots o damunt de fulles verdes. Tens una prosa molt rica i a més expliques coses, hi ha temàtica en els teus escrits.
Petons
Pilar

M'he vist reflectida en el teu conte, Mercè. No cal que et digui que el trobo ple de malenconia perquè els records solen anar acompanyats d'aquest sentiment.

perquè, a vegades, els malentesos poden més que l'amistat.
Un relat molt ben descrit perquè exposa la intenció és recíproca.
Un petó

la tècnica mitjançant la qual fas saber al lector la infantesa del nen enclaustrat en un cos de dona i la comprensió dels pares.
És una bona narració, Marta. Et felicito.

dels "felipistes" va ser, és i serà sempre el mateix: en nom de Déu massacrem a qui entén la llibertat diferent de com l'entenem nosaltres.
Molt bon relat, Aleix.
Un petó
Glòria

Ferran! Té tots els ingredients d'una narració policíaca amb final imprevist i tot... Bo,, molt bo (reitero)
Un petó
Glòria

qui ha estat per a tu el referent d'un món captivador ha de durar per sempre, crec que jo, o com a mínim que hagi estat el motor que t'hagi fet escriure aquest relat.
Tens fusta de poeta. Saps contemplar.
Un petó

és la "Dalla segadora" que fins que acaba fins el "rostoll" no fineix la feina. A tu també t'agrada la pintura, Toni i les lletres que saben expressar la inquietud de la mort...
M'ha agradat molt.
Un petó
PS
Gràcies pel teu comentari.

Tota una declaració gastronòmica. És un boníssim poema, Aleix!!! per menjar-se'l.
Gràcies, també, pel teu comentari.
Un petó
Glòria

com el teu, Edgar, no es pot deixar passar així com així. Tens joventut i matèria prima per ser un bon escriptor. No ho deixis mai i sempre continua com ho fas ara.
Un petó

que també escriguessis poesia, Home Fosc. És bona. Has sabut expressar l'adéu amb sensibilitat.
Gràcies pel teu comentari, Ferran.
Una abraçada.