Ja l'he tastada

Un relat de: Hugo Camacho
Cada cop que vaig allà m’hi passo més temps, no ho puc evitar. El que va començar com una petita curiositat es va convertir en addicció quan vaig decidir tastar-la. Ells em van animar a fer el primer pas i jo vaig trigar més d’una setmana a decidir-me. Al principi no confiava en aquella gent bruta, demacrada i cínica. Ara crec que ja sóc un d’ells. No vull ser-ho, però em van dir que pertanyeria a aquell grup quan sentís la presència observadora d’aquell estel… Com van dir que s’anomenava? Conec el seu nom perquè tinc la certesa a dintre meu que el seu nom i els seus secrets ja m’han sigut revelats en els somnis que em pertorben durant el dia i que no recordo quan desperto. Perquè he començat a viure només de nit. L’estel és ara el meu sol i maleeixo el moment en que vaig dir sí i vaig tastar per primer cop la carn d’un cadàver mig descompost. “D’una àvia del barri”, em van dir entre riures que més aviat eren grinyols. En empassar-me aquell bocí de carn del braç de l’àvia, l’estel començà a brillar amb molta més força i es va convertir en una presència perenne a la meva existència.
Ara ja no puc parar. Vaig corrent al cementiri. Avui és el dia que desenterrarem el nen que van sepultar fa dues setmanes i em raja la saliva de la boca només de pensar-ho.

Comentaris

  • In the Graveyards[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 20-05-2013

    El xerric del taüt en obrir-se i deixar surar un brisall antic de Baltimore... la addicció, la addicció, festes secretes al cementiri ^_^

l´Autor

Foto de perfil de Hugo Camacho

Hugo Camacho

3 Relats

5 Comentaris

2922 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Un que està aprenent i que espera no deixar mai de fer-ho.
Al meu bloc hi ha coses en català i castellà: http://www.elduendedelaperversidad.com

També algún twit amb argument:
http://www.twitter.com/hugocamcab