Romàntica

Un relat de: allan lee


Surto del LabCentre amb l’ànim disturbat.

Cau una mullarada d’olor de violetes- que detesto- des del celobert-espill, i sento un tòrpid desig de fugacitat, de temps al buit. Un buga-buga em passa entre les cames i quasi caic, mentre dos nano-tàctils s’esgargamellen, codony de Gemes, i fugen apressats en auranaus de joguina. Altres caminants emeten gorgoris desafectes. Avanço obnubilat, miro les falgueres molles i saboroses, l’empedrat estil Aeroport Segle Trenta d’imitació, la gent que passa.

El Lab de proteïna queda enrere. Dec ser el darrer romàntic, l’últim Klein, o Robin. Ara hauré de viure amb aquest coneixement que m’ennuega de suc les papil•les nassals. Als meus dos-cents-quatre, l’anàlisi de rutina assenyala els meus orígens. Perdut i tolit em desmanego. Tant havia sublimat la meva nissaga, tant he defugit la realitat.

El senyorPi granula que els joves somiem massa metaciència, però que maduraré.
Jo havia cregut sempre que era un descendent dels Vells, sense màcula; no un genéticament modificat o Geme, com és quasi tothom. Somnis, somnis.

Miro les narius tremoloses i les dobles parpelles de l’home que em telepatica amablement una salutació. La garby amb el doble abdomen brillant, que xarrimeja amb un venedor de trampes per morphos, tot ululant vapor luminiscent. Els tricòpters de brànquies radials, les bandades de Cap-roigs encenent l’horitzó.

He somiat massa en la puresa, en Darwin, i he menystingut la realitat, aquesta: només hem pogut sobreviure imbricant-nos uns amb altres, practicant la evolució Margulys des dels Labs, que implica diversitat deguda a la unió de ADNs diversos, i no és pas fruit de mutacions aleatòries evolucionistes.


Però estic més calmat. Sóc dins l’aqüífer, gormanejant suc de nap-i-prou
(m’asserena tal elixir). Em miro les taques interdigitals a contrallum del visual, les escates del pit, blaves i delicades. Sóc bell encara. Oh, sí. Com he pogut estar tant cec...? Gemes o Immaculats, què més dona...?

Si tots som iguals.




Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Complicadet[Ofensiu]
    Josoc | 25-03-2014

    aquest text, però que mostra un autor amb experiència i bon domini de les lletres i les imatges literàries. M'agradaria que valoressis un trilogia, tirant a poètica, que he escrit jo: EL SOL I LA LLUNA, ELMAR I ELS NÜVOLS I LES BOIRES.

  • L’he rellegit unes quantes vegades[Ofensiu]

    L’he rellegit unes quantes vegades, Quantes? No ho sé pas, però moltes més del que acostumo a fer quan un relat em costa d’entendre.
    He llegit els diversos comentaris a veure si en treia alguna cosa. Res de res, he quedat igual que al començament, la qual cosa em fa pensar: “No, no som tots iguals” i no voldria ser jo l’única excepció.
    De totes maneres, petonets Sílvia!
    —Joan—

  • M'agrada[Ofensiu]
    Encarna Romero | 10-01-2014 | Valoració: 10

    Molt bo, allan lee. Una abraçada...

  • ginebre | 08-01-2014

    em recordes el mestre Pèrill amb les seves paraules inventades o ...invertebrades, generatrives. t'en recordes?
    creació pura allan, no solament creació literària la teva, sinó que és creació de nous éssers, allan, nous gens semàntics recombinables
    gin

  • Enhorabona![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 03-01-2014

    Felicitats, Sílvia!

  • Un bon trip![Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 02-01-2014

    Preciós, de la mateixa manera que ho és albirar mons en flames més enllà de la porta de Tannhauser i aterridor (pel que suggereix), com contemplar cara a cara un dels navegants estel·lars de Dune. Poesia especulativa en prosa. M’agrada aquesta peixera i aquest mig amfibi terrestre, bicentenari i romàntic.

    Felicitats per la selecció i Bon any! ;)
    Muack

  • crohnic | 01-01-2014

    Uff!! Per ser sincer, et diré que a la primera i a la segona lectura que he fet no he entès res... M'he concentrat tan en el vocabulari que has utilitzat que no he arribat a ficar-me dins la història. Segurament m'hagués anat bé un glossari al final del text, hehe. Malgrat tot, m'agrada el missatge de fons que deixa el teu microrelat.

    Enhorabona per la selecció! I et desitjo el millor per aquest nou any que acabem de començar!

  • Enhorabona, Sílvia![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Ciència ficció[Ofensiu]
    lliridelavall | 28-12-2013 | Valoració: 10

    Es nota que domines el tema... amb aquest vocabulari... tot i no conèixer aquest gènera, t'he de dir que m’ha agradat.

    Bones festes

    Lliri de la Vall

  • Interessant![Ofensiu]
    Gemma Matas | 26-12-2013

    Molt bé Sílvia, un escrit de ciència-ficció que val molt la pena d'haver-lo llegit.
    Bones festes guapa!!!

    Gemma

  • Hipermoralexcel.lent![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Fruïts d'essència morbosa per la sang de l'oblit, dilatada en expirs i sospirs tria que tria que cauen, nasals fongs de la òstia, exceptuant-ho tot, fins a crear l'última imposible realitat. Vaja, que cosa de bojos.

    M'ha agradat molt, allan!


    Sergi

  • No puc afegir res més[Ofensiu]
    bloodymaruja | 20-12-2013 | Valoració: 10

    No puc afegir res més al que ha dit el Ferran.. Genial!!
    I el vocabulari tan imaginatiu i gairebé quotidià que espanta. I va als meus favorits.. I molts petons de nadal ( Ho escric petitet ja que no sóc massa d'aquestes festes) .Doncs molts petons sempre, guapa.

  • Galzeran (homefosc) | 19-12-2013

    Tens un estil tan personal i tan ben travat, que és difícil trobar un relat que no pagui la pena de llegir. (Tu pots dir el que et sembli millor ;-) però aquesta és la realitat).

    A més a més del teu món oníric, tens un món de ciència ficció genial. Si dius que no en saps, sols has de tirar per aquest camí, i sols ert dic que molts autors de renom tremolaran en llegir un llibre teu d'aquest gènere, si cap dia et surt de fer-ne un.

    Què més et puc dir?

    La sort és teva!

    Ferran

  • Llenguatge de ciència-ficció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2013 | Valoració: 10

    Ui, ui, ui, això sí que és un escrit de ciència-ficció! És tan fictici que haig de reconèixer que moltes paraules les desconec. Potser encara sóc del segle XXI i això em limita. Però he fet un esforç com quan et trobes davant una poesia difícil i em deixo endur per les emocions, encara que no les entengui del tot. Ahir mateix vam assistir amb la gent de Reversos a una xerrada de poesia matemàtica. Tu mateixa. Gaudeixo aprenent vocabulari i intentant coprsar les neurones del teu cervell privilegiat, que sempre va una passa endavant. Barreja, races, mutacions, un món per a deixar-se anar i no agafar-s'hi gaire... Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal . Petonets Sílvia.

    Aleix

  • Ambientació sublim[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 18-12-2013 | Valoració: 10

    Hola, guapetona!

    M'alegre de tornar a visitar-te encara que només siga amb un dels teus relats. Pareix que domines la tècnica de la ciència-ficció en el sentit més sensorial de la paraula. Realment el text m'ha submergit en una època aliena per a mi, però cada cop més propera per a la Humanitat. La tecnologia com sempre va més ràpida que la pròpia Humanitat, però tot això no ens distrau de meditacions vitals que han estat presents en el passat, ho estan en el present i ho estaran en el futur. El context canvia, però nosaltres no tant.

    Una abraçada ben forta a la primera manresana que he conegut en la meua vida!

  • Mare de Deu[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-12-2013 | Valoració: 10


    Això si que es ciència ficció, aquí has superat els teus relats, un estil personal
    que em fascina.
    Una abraçada i molt bones Festes
    J

  • Fantàstic!!![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-12-2013 | Valoració: 10

    Puc sentir el ressó del lleguatge de "La taronja mecànica" (la novel·la, no pas la pel·lícula) de l'Anthony Burgess, l'encant de les imatges de "L'escuma dels dies" d'en Boris Vian (gran llibre, gran Vian, gran allan lee) i la màgia de la ciència ficció en estat pur.

    La meva més sincera enhorabona per aquest relat tant brillant. (vaig a fer quelcom que no feia de fant temps: afegir un relat a la llista dels meus preferits).

  • Un món indesxifrable[Ofensiu]
    franz appa | 17-12-2013

    Jo diria que e aquest relat dones un tomb més de cargol a la teva prosa, un salt més enllà, un experiment més agosarat que mai. Si l'ambient distòpic ens és reconeixible, i l'ús de l'argot científic també, el llenguatge resulta més innovador i inventiu que mai. Arribes al punt de recrear i crear noves paraules, i ens acompanyes per un món indesxifrable on ens perdem irressimissiblement, igual que el protagonista/narrador.
    Si la ciència ens ha de dir qui som, d'on venim, on anem, és clar que els nostres orígens encara no han estat degudament codificats, i el pitjor dels nostres somnis és el de l'ésser al qual li han injectat un passat fictici en el seu cervell.
    Què més dóna, diu el narrador.
    Què més dóna, en aquest cas, si la joia de llegir no ens és llevada per la foscor.

  • Brillant... [Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-12-2013

    ...com jugues amb les paraules dirigint-nos suaument al teu missatge: No existeix ni existirà en un futur la raça perfecta, immaculada. I que no podem sobreviure sense barrejar-nos. Un preciós cant a la diversitat i contra la xenofòbia.

  • Ai, manresana...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-12-2013 | Valoració: 10

    ...fa mils d'anys que la barreja de races ja ha produit alguna cosa semblant a la que descrius. Potser no tan radical, es clar, però ves a saber fins a on arribarem. Per ara i de cara al poble "L'Ética" sembla frenar la investigació total i alló de que tot si val per avançar. De "Purs" ja no en quedem gaires -És broma-
    Un relat de imaginación espléndida, com sempre.
    Una abraçada manresana.

  • M'he deixat portar...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-12-2013

    per aquest riu de mots i sense adonar-me m'he vist en un mar immens, inabastable, però seductor alhora. I, així, ben atrapada amb una mena d'hipnotització de la qual m'ha costat sortir he arribar al final del relat. Llavors he conclòs que submergir-me en aquestes fantasies/ciències-ficcions de l'allan lee em deixen en un estat incert, inèdit, desconcertant. I, tanmateix, em sedueixen de mala manera. O de bona!
    Petonets, Sílvia, realment ets única!

  • Com la teva poesia [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 16-12-2013 | Valoració: 10

    El teu relat és tan rar com mirar en una profunda bassa sempre alimentada d'aigua clara.
    Rep molta felicitat per aquest Nadal i per tot l'any.
    Olga +-+

  • Josep Casals | 16-12-2013

    La veritat, allan lee: no he entès res. Però tampoc no és d’estranyar perquè jo, malgrat ser de ciències, sóc incapaç d’assolir un nivell ciènciofictiu tan evolucionat. La qual cosa no ha estat cap obstacle, en absolut, que hagi impedit gaudir, un cop més i que no s’aturi, de la teva tan personal i hipnòtica (crec que em repeteixo. I què) literatura.

  • Tot i que [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-12-2013

    la ciència ficció és un tema que no m'atrau gens, no he pogut deixar de llegir el teu relat i, com sempre, m'he quedat amb la boca oberta : Els teus coneixements, el teu llenguatge, la teva imaginació...
    Ets única, Sílvia!
    ´Recordo que un cop em vas dir que les festes nadalenques no t'agradaven. A mi tampoc peró desitjo, de tot cor, que siguin , per a tu i família, "superfelices".
    Una forta abraçada, "carinyo".

  • Com et fas esperar![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-12-2013

    Per fi el teu relat!
    Ciència ficció total, un relat tan futurista, un món tan diferent, fins i tot el llenguatge (gairebé caldria un glossari). Per arribar a la conclusió "tots som iguals".
    Un cant contra el racisme.

  • Curiós[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 15-12-2013 | Valoració: 10

    M'equivoco allan lee, o has fet una autèntic aiguabarreig dels tòpics més utilitzat de la ciència-ficció? Per ser-te sincer, no entès a la primera, ni la meitat del text. és un relat que t'has de rellegir unes quantes vegades abans de descobrir la seva veritable essència. I encara ara no ho he acabat d'entendre tot. Tanmateix, amb uns escassos 2000 caràcter em crees un univers completament nou i original. De debò, increïble. Deixa'n siusplau pels demés allan lee, no pot ser que tornis a guanyar el concurs aquest any eh! ^_^ Moltíssimes felicitats, et desitjo bona sort en la convocatòria (a pesar que no la necessites) i de pas, et desitjo molt bon Nadal. I recorda que encara em deus una signatura ;) Una abraçada,
    Edgar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

51 Relats

661 Comentaris

195941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com