... i això que han passat anys i panys, ens manquen més veus de poetes cridaners que, ben fort i clar, ens recorden la nostra identitat.
Va tot bé, 'socarraet'?
Salut i rebolica!

PS. De moment, 'estiuege' d'RC. Deixar passar uns mesos...(He contestat per dir-te el '"bon dia'" de bell nou).

Potser és el principi -o el tema principal, 'qui lo sà'!- d'un relat ferm i ben precís. Com és per un repte 'et perdone' -in nomine patri et filis et l....o que siga!- el resultat. Que no desmereix, però que no està a l'alçada d'altres.
Exemple: els MICROFRAGMENTS que de quan en quant segueix.

Em sembla que la 'princesa' era més bé una altra cosa.
M'ha sorprés - i entusiasmat- això de "la porta ja tancada". Per mi, és la frase clau que rebla l'escena final.

Salut i rebolica!

PS. Em sap greu que tingau "al nostre amic" encara mirant cap el terra. Pobret! Per quan 'penjar-lo com cal' -serà una nova època?- o cremar-lo definitivament. Total, allò de "diente por diente", no?
Per si de cas, deixeu-lo com ara. Temps al temps.

...no hi dormirà, al caixer. I per moltes 'apreciacions i demostracions franciscanes' que comboie, no mai s'assemble al "francescdelsanimalets" que ens volen fer... "tragar"? per exemple. Ara, si n'és conseqüent, pot fer mil coses! Veurem.

...i trepitjant-la fort, xicona!

Que aquest haikú nostre, amb tots els avantatges que li podem donar a occcident, no és l'haikú PRIMITIU, de natura i poca cosa més. Cal innovar, investigar, donar-li noves CARNS... Potser d'aquell primer només ens quede la mètrica... I què?

Bons, amiga, bons!

..que he gaudit amb els cinc sentits -corporals, vaja!-.
I tant de bo el camí ens duga on desitgem!

Salut i rebolica, amiga!

...que rebutja d'entrada els poemes on surt la pluja. Moltes vegades li he dit que sense aigua no seríem res. O quasi res. I que reivindicava la mar, la pluja, els núvols carregats de boira, les fonts, els dolls, els marjals.... i tot allò que els envolta, com a font de creació.

Tu ho has fet. I et recolze en la idea. L'enhorabonapel poema.

PS. Potser jo hagués 'allargat' els versos, fent-ne de dos, un. Possiblment perquè guanyés en serenitat i... dolçor? No sé!

... per voler viure".
Un extraordinari final per un bell poema d'esperança, d'il·lusió en allò que s'esdevindrà, de no callar la boca i dir-li al pa, pa; i vi al vi.
Tot, amb el blau ben blau de la mar propera. Pròxima. A tocar de dits.

Salut i rebolica, amic!

...perfecte, xicona!
I admet tots els canvis que vulgues fer. Sempre seran una nova forma de veure la mateixa idea.
Salut i rebolica!

...i cargolat aquest conte de caragols, encara que cruent, de bona lectura.

Salut i rebolica!

Concís, curt, amb el punt d'emoció i misteri que pertoca a les imatges literàries fetes a partir de mots senzills i quotidiants.

PS. Parlant d'imatges... Ja li has consultat a Ferran sobre el Picassa?

Simplifiques la 'bio', progresses 'cum laudem' als dibuixos, fas 'parlar' personatges teus, et menges 'rosques' ...i roscons de reis (diria jo!) ,..Què co..ons (eufemisme 'modern' a RC) més vols!!!!
Demana, demana...

Per avançat ('de bestreta' als cànons) uns quants MUACS amb salut i rebolica!

PS. Tota la primera parrafada, xicona, de tot cor i sense cap ironia.
(És que darrerament he tingut 'sorpreses' en missatges. Total: exemples de 'no exacta comunicació'... Res, al cap i a la fi.
Per això prefereix els ulls a ulls i el cara a cara!)

...exacte. Perfecte en la seua aparent simplicitat. Perquè endevinem més que el que diu. (O aquesta ha estat la meua lectura).

Una abraçada des del Sud.

... que juga amb mots serens i idees noves. Alhora estrany i madur, diria.
(L'he tingut que llegir dues vegades).

Salut i rebolica!

Tots els dies?