ESQUENA PLATEJADA (ARC a la Ràdio – Avorriment).

Un relat de: Sergi G. Oset
Es lleva quan els auxiliars encenen els llampants halògens, gratant-se els pectorals, els ulls encara lleganyosos. Badalla aliè als xiscles esverats dels altres simis, ignorant deliberadament la flassada que els zeladors li van regalar amb una col·lecta popular.

La portella metàl·lica s'obre a la seva hora, filtrant uns raigs desdibuixats que incideixen en la palla humida que put a orins i pel d'animal.
Rodola mandrosament fins que s'incorpora amb un bot sobre les poderoses extremitats. El cop retrona per tota la instal·lació provocant més agitació en la resta de gàbies.
Es llança pel l'obertura amb l'empenta d'un ariet de dos-cents setanta quilos. Baixa per la rampa vanant-se amb l'exhibició assajada d'uns ullals llargs i esgrogueïts, que allunyen possibles rivals.
Ningú s'hi oposa quan s'enfila d'alt de l'arbre petrificat.

Arriben els primers espectadors i perd tot interès en retenir la seva trona. Es despenja, gronxant-se per un parell de branques fins seure a terra, d'esquenes a la gentada.
Es desentén dels crits excitats i dels fruits secs que cauen al seu voltant. Els sotja de reüll entretingut en cercar empipadors paràsits imaginaris.

Avui és un dia especialment molest. Els aplaudiments pugen de to. Els flaixos es multipliquen. Uns homes vestits amb granotes verdes deixen dins la gàbia un pastís de llaminadures, com fan un cop a l'any.
La resta de primats no s'atreveix a atansar-se, pendents de la seva reacció.
Ell es colpeja el pit amb els punys, neguitós per rebre tanta atenció i retrocedeix uns metres.
Una exclamació decebuda s'alça entre els badocs que esperen per fer la foto, mentre la resta de goril·les gaudeix del banquet sense miraments.

Quan l'últim nen marxa en direcció al tancat de les hienes, l'esquena platejada es deixa caure sobre la pedra.
Immòbil contempla el cel gris de la tardor. Deixa passar el temps, fins pugui tornar a la seva cel·la.

Comentaris

  • crohnic | 27-02-2012

    Renoi, quina descripció més precisa, m'ha semblat que estava al davant mateix de l'esquena platejada...
    Una manera original de tractar el tema de l'avorriment. Ben pensat i magistralment escrit.
    Brillant!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 06-02-2012

    Ma filla que va fer el treball de recerca sobre els osos em va permetre observar els animals durant hores, amb totes les esteriotipes que havien fet per cubrir l'avorriment, correr, saltar repetitivament, ect. El gran goril·la negre semblava molt avorrit, perquè no feia res, només jeia i mirava. Però crec que era el més intel.ligent i la seva imaginació volava molt lluny d'allí.

  • Gran descripció[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-02-2012

    Una molt bona manera de descriure l'avorriment, i ben visual, sense fer falta gaires girs narratius, ens mostres una ben clara demostració del que pot sentir algú, un primat, en la rutina diaria i que no varia ni l'estrany fet d'un pastis, que al llarg dels anys, també s'ha fet avorrit el seu ridicul cerimonial.
    El títol està molt ben triat i resolt.

    Bona sort!

    Ferran

  • Si que ho està d'avorrit[Ofensiu]

    T'he dit que cada vegada m'agrada és com escrius?
    Molt bé, sí, saps tractar el to de la narració d'una manera esplèndida. Sembla que no passi res i els sentiments i sensacions que provoques són molts. Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: