UN DIUMENGE QUALSEVOL (ARC a la Ràdio - Odi)

Un relat de: Sergi G. Oset
Tot i que el partit no havia estat declarat d'alt risc per les autoritats, era de domini públic que els més radicals d'entre les dues aficions s'havien citat mitjançant les xarxes socials als voltants de l'estadi per intercanviar les respectives targetes de visita, hores abans de que comencés la contesa.

Els seguidors dels dos equips no es guardaven especial animadversió, però aquella tarda xafogosa de diumenge una plantilla es jugava la permanència i l'altre accedir a places europees. No han faltat els que s'han afanyat a recordar que aquella mateixa setmana un directiu va declarar «que saltarien al terreny de joc a matar», que cert jugador parlava de «rentar l'ultratge de l'últim robatori arbitral», o els encesos debats televisius entre ex jugadors i periodistes.

Els telenotícies han mostrat les tràgiques imatges que han donat la volta al món. Programes esportius i del cor les han repetit impúdicament fins a la sacietat. Els laments per tots els que van perdre la vida, han donat pas a retrets i acusacions un cop celebrats els funerals. Les veus que atiaven cada petit conflicte, ara s'esquincen les vestidures «pels fets reprovables que han tacat l'imatge d'un país tan desenvolupat».

El partit s'hauria d'haver aturat quan els crits racistes ressonaven cada cop que la brillant promesa africana de l'equip visitant tocava la pilota; potser quan la salvatge entrada a destemps va provocar la posterior tangana, o quan va començar la pluja de bengales.
Se'n va fer els ulls grossos, com altres cops. «L'espectacle ha de continuar».
La resta es ben sabuda. Les escenes de pànic a les grades, la invasió al camp, la gentada lluitant per arribar als accessos, les flames, els cosos arrenglerats sobre la gespa, tapats per llençols que no dissimulaven el seu embotornament.

Centenars d'espelmes i fotografies anònimes s'alcen formant un improvisat altar sota la porta de l'estadi per recordar a les víctimes. En breu s'inaugurarà un memorial.
Mai més diuen, mai més tornarà a passar.

Comentaris

  • Shaudin Melgar-Foraster | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Exceŀlent, Sergi. Molt ben narrat!
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Bo i adient[Ofensiu]
    Frèdia | 04-03-2012

    Trobo que en aquest relat has fet una feina admirable del punt de vista. Estic acostumada a trobar en els teus relats narradors més propers a l’acció, sense aquest to que mira de ser asèptic per fer una crònica objectiva dels fets. I m’adono que domines força aquesta tècnica, la del punt de vista vull dir. Al marge d’això, el relat m’ha semblat impecable i la història molt idònia per al tema que planteja el concurs. Felicitats, per la tria. Una abraçada, Sergi.

  • Felicitats![Ofensiu]

    Admirable!
    Molt ben narrat.

  • Com qualsevol diumenge[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-03-2012

    Amb estil gairebé periodístic, narració detallista i de crítica directe de fets que s'esdevenen i s'atien dia a dia, setmana rera setmana.
    Un relat colpidor per allò que ens explica i que tant de bo tan sols sigui, el seu resultat, pura ficció. L'odi l'estem veient per la pantalla boba tots els dies, i en temes no sols esportius, aquest exemple el pots extrapolar a altres camps de la vida, fins de la vida de l'art i les seves expressions naturals i vitals.

    Bona feina xicot!

    Ferran

  • "Show must go on"[Ofensiu]
    copernic | 03-03-2012

    Excel.lent relat de caire moral que ens descriu d'una manera precisa,en primer lloc la situació repetida que malgrat tot la majoria de les vegades no acaba en tragèdia i segonament la doble moral dels que primer llencen la pedra i després amaguen la mà. Molt bo!

  • Tornarà a repetir-se[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-03-2012

    Quantes vegades hem vist situacions com la que descrius, i quantes es repeteixen!. I les claus són ben sabudes, les has descrit admirablement. Finalment, al final és la malevolència d’uns, la negligència d’altres i l’embrutiment de les masses els responsables.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: