El meu pecat (Pecat Z)

et felicito pels teus relats, no deixis d'escriure perquè es veu com t'agrada i com et treballes les teves històries !
i gràcies pel teu amable comentari al meu últim poema, celebro molt que t'hagi agradat

una salutació ben cordial des del maresme, ens anem llegint ! ;-)
joan

Et felicito Edgar per un relat tant trepidant. Podria molt bé tractar-se d’un còmic.
M’agrada el ritme i la inquietud que vas traspassant al lector.
Segueix així, vas per bon camí
Una abraçada

T'imaginas que això arribès a passar de veritat? Ai, Déu!! Millor que ho deixem en un magnífic relat de ciència ficció, ben currat i de molt bona lectura!
Felicitats pel treball ben fet i molta sort al concurs, crack!

Salut edgarcotes!

M'agrada aquest heroi amb tocs de perdedor. Són els millors. Els que guanyen sovint estan al servei de causes que cap "escriptor maleït" faria seves. Tens raó, hi ha talent a l'aparador del Relats. Molta sort per a tu també, company!

I moltes gràcies per deixar una nota per sota la porta en passar per la barriada. Quina alegria trobar-les quan tornes a casa.

Una de ferma!

Ja he comentat el relat al teu blog, però no em puc estar de felicitar-te per l'afany que t'ha dut a tornar a escriure el relat al veure que hi havia alguna cosa que no encaixava, un gran mèrit. Felicitats per aquesta versió 2.0 i molta sort en el concurs.

Felicitats, Edgard!!! Un relat rodó, molt ben tramat, ágil i un final que s'ajusta al pecat d'escriure. Per a mi has estat una "troballa" sorprenent per la teva edat. Torno a felicitar-te i agrair-te que em comentessis el meu.

Una abraçada literaria,

Materile

Has dibuixat un món fictici que fa basarda. Molt ben ambientat, aconsegueixes copsar l'atenció del lector per fer-li costat al protagonista que peca del pecat més pecaminós en aquell indret: l'escriptura.
M'ha agradat sobretot com l'has escrit de bé i el ritme que li has sabut donar. La meva enhorabona, Edgar.
Endavant, noi!
Mercè

...per passar-te a comentar... veig que el talent de les noves generacions va creixent a Rc. cada cop en sou més.
Anna

Si seguim pel camí pel qual anem, aviat hi arribarem.
I sí, és un gran refugi!
PD: gràcies pel consell que m'has escrit al meu relat, sóc nova i no se ben bé... vaja, gràcies. si tens algun altre consell sota la màniga, t'ho agrairia. felicitats pel relat!

La societat fa molt temps que ja està perduda, i jo també pens que serà molt difícil retrobar-la. Per altra banda, també penso que avui en dia fins i tot la literatura és un pur producte social, purament convencional i comercial ( em refereixo als típics llibres de zero qualitat literaria i q esdevenen ser best seller)

M'ha agradat molt i m'ha sorprès sobretot el final

Marta:)

Ets un crack, noi! M'has fet venir terror! I què valent el teu protagonista! Opta per ser assetjat per morts vivents abans que consumir-se envoltat de ments retrògrades. Estic molt contenta de participar en aquest concurs, amb tant nivell!

Una abraçada

a

Em pensava que no fos la típica història fictícia de zombies, però m’ha sorprès, perquè en certa manera la literatura és molt discriminada. (alguns professors que he tingut i tinc, menyspreen els altres professors, de lletres, per considerant-los inferiors) és trist però és així. Què passarà amb la nostra estimada llengua i la nostra estimada cultura literària (i no literària?) ?

Tal i com deia la meva iaia: només Déu ho sap..

Una abraçada i moltes felicitats per haver guanyat un dels ARC a la ràdio... ànims i endavant!

Eloi

Et felicito Edgar, pel to del relat. Emocionant, palpitant, sorprenent, impressionant. Un llenguatge de frases curtes, que accel·leren el ritme i el batec. Un llenguatge molt acurat i un panorama horrorós. Visca la lletra! Una abraçada.

Aleix

de res home, per les gràcies! ;-)

una història que en la seva gènesi ja era bona i crec que en la seva opció actual ha aclarit alguns conceptes que fan més rodó el relat. Un bon micro relat que, si ens fixem en el nombre de relats publicats, deu ser el 71999, un bon número per a un relat de ficció futurista molt ben treballat (ara et diria que la frase final... però res, coses meves).

No t'aturis aquí, ja saps que et queda molt de camí, i quan miris aquest mateix relat d'aquí a uns mesos, ja m'ho diràs, espero.

Molta sort! ens anem seguint.

Ferran