El meu pecat (Pecat Z)

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
Llenço el bolígraf a la taula amb satisfacció. Per fi he culminat la novel•la amb què feia anys que treballava. És massa bonic per ser real. De sobte, una forta batzacada retruny per tota la casa. M’imagino el pitjor. Tempto les tenebres de l’habitació, a la recerca de la meva arma. I llavors els veig. Observo els seus rostres cadavèrics, apropant-se a mi a una velocitat preocupant. Sortosament localitzo la meva pistola, just a temps. Els aconsegueixo abatre amb facilitat, repartint una bala per cada un, però n’hi ha més. Molts més. No tinc prou bales per matar-los a tots i sinó m’afanyo m’atraparan. No vull ser un d’ells. Decideixo saltar per la finestra i fugir, la meva pistola en una mà i en l’altra el preuat manuscrit. El fort impacte contra el terra m’adoloreix les cames. Tanmateix, corro. Sense mirar enrere. I marxo lluny. Molt lluny.
No m’aturo fins que l’últim alè se m’escapa de dins meu. Miro al meu voltant. Em trobo envoltat d’edificis, mig enrunats i amb esporàdiques columnes de fum elevant-se cap al cel, inextingibles. És un panorama devastador. Això em fa recordar el dia de la catàstrofe. Evoco escenes de gent que saquegen llibreries, que incendien universitats o escoles, que destrueixen laboratoris... La gent havia culpat a la ciència, i a la vegada a les lletres, de la catàstrofe. Estúpids! Ara, les poques colònies de gent que resten a la Terra consideren els llibres i tot el relacionat amb la intel•ligència com un pecat.
Prefereixo estar envoltat de mil morts vivents famolencs, que d’aquells idiotes que es fan dir humans. Per això, m’he vist obligat a errar, solitari, juntament amb el meu pecat. Un pecat que possiblement sigui l’únic refugi de la humanitat contra la barbàrie. El pecat de l’escriptura.
Potser ja és massa tard per recuperar a la societat. Però m’agradaria equivocar-me...



-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Agraeixo l'ajuda dels relataires Sergi G. Oset i l'Home Fosc pels seus inestimables consells que m'han servit moltíssim per millorar el meu relat.

Comentaris

  • molt bé edgar ![Ofensiu]
    joandemataro | 15-07-2013 | Valoració: 10

    et felicito pels teus relats, no deixis d'escriure perquè es veu com t'agrada i com et treballes les teves històries !
    i gràcies pel teu amable comentari al meu últim poema, celebro molt que t'hagi agradat

    una salutació ben cordial des del maresme, ens anem llegint ! ;-)
    joan

  • Naiade | 29-05-2013 | Valoració: 10

    Et felicito Edgar per un relat tant trepidant. Podria molt bé tractar-se d’un còmic.
    M’agrada el ritme i la inquietud que vas traspassant al lector.
    Segueix així, vas per bon camí
    Una abraçada

  • Zombiland versió intel·lectual![Ofensiu]
    chusteriana | 23-05-2013 | Valoració: 10

    T'imaginas que això arribès a passar de veritat? Ai, Déu!! Millor que ho deixem en un magnífic relat de ciència ficció, ben currat i de molt bona lectura!
    Felicitats pel treball ben fet i molta sort al concurs, crack!

  • Re: Escriure[Ofensiu]
    Oke | 20-05-2013

    Salut edgarcotes!

    M'agrada aquest heroi amb tocs de perdedor. Són els millors. Els que guanyen sovint estan al servei de causes que cap "escriptor maleït" faria seves. Tens raó, hi ha talent a l'aparador del Relats. Molta sort per a tu també, company!

    I moltes gràcies per deixar una nota per sota la porta en passar per la barriada. Quina alegria trobar-les quan tornes a casa.

    Una de ferma!

  • Versió 2.0[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 20-05-2013

    Ja he comentat el relat al teu blog, però no em puc estar de felicitar-te per l'afany que t'ha dut a tornar a escriure el relat al veure que hi havia alguna cosa que no encaixava, un gran mèrit. Felicitats per aquesta versió 2.0 i molta sort en el concurs.

  • Déu n'hi do!!![Ofensiu]
    Materile | 20-05-2013 | Valoració: 10

    Felicitats, Edgard!!! Un relat rodó, molt ben tramat, ágil i un final que s'ajusta al pecat d'escriure. Per a mi has estat una "troballa" sorprenent per la teva edat. Torno a felicitar-te i agrair-te que em comentessis el meu.

    Una abraçada literaria,

    Materile

  • Molt ben portat![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-05-2013

    Has dibuixat un món fictici que fa basarda. Molt ben ambientat, aconsegueixes copsar l'atenció del lector per fer-li costat al protagonista que peca del pecat més pecaminós en aquell indret: l'escriptura.
    M'ha agradat sobretot com l'has escrit de bé i el ritme que li has sabut donar. La meva enhorabona, Edgar.
    Endavant, noi!
    Mercè

  • Gràcies Edgar...[Ofensiu]
    Annalls | 15-05-2013

    ...per passar-te a comentar... veig que el talent de les noves generacions va creixent a Rc. cada cop en sou més.
    Anna

  • resposta[Ofensiu]
    Irene M. G. | 14-05-2013 | Valoració: 10

    Si seguim pel camí pel qual anem, aviat hi arribarem.
    I sí, és un gran refugi!
    PD: gràcies pel consell que m'has escrit al meu relat, sóc nova i no se ben bé... vaja, gràcies. si tens algun altre consell sota la màniga, t'ho agrairia. felicitats pel relat!

  • Marteta | 14-05-2013 | Valoració: 10

    La societat fa molt temps que ja està perduda, i jo també pens que serà molt difícil retrobar-la. Per altra banda, també penso que avui en dia fins i tot la literatura és un pur producte social, purament convencional i comercial ( em refereixo als típics llibres de zero qualitat literaria i q esdevenen ser best seller)

    M'ha agradat molt i m'ha sorprès sobretot el final

    Marta:)

  • Edgaaar!![Ofensiu]
    allan lee | 11-05-2013

    Ets un crack, noi! M'has fet venir terror! I què valent el teu protagonista! Opta per ser assetjat per morts vivents abans que consumir-se envoltat de ments retrògrades. Estic molt contenta de participar en aquest concurs, amb tant nivell!

    Una abraçada

    a

  • En un principi...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Em pensava que no fos la típica història fictícia de zombies, però m’ha sorprès, perquè en certa manera la literatura és molt discriminada. (alguns professors que he tingut i tinc, menyspreen els altres professors, de lletres, per considerant-los inferiors) és trist però és així. Què passarà amb la nostra estimada llengua i la nostra estimada cultura literària (i no literària?) ?

    Tal i com deia la meva iaia: només Déu ho sap..

    Una abraçada i moltes felicitats per haver guanyat un dels ARC a la ràdio... ànims i endavant!

    Eloi

  • Sí senyor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-05-2013 | Valoració: 10

    Et felicito Edgar, pel to del relat. Emocionant, palpitant, sorprenent, impressionant. Un llenguatge de frases curtes, que accel·leren el ritme i el batec. Un llenguatge molt acurat i un panorama horrorós. Visca la lletra! Una abraçada.

    Aleix

  • Galzeran (homefosc) | 05-05-2013

    de res home, per les gràcies! ;-)

  • millor[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 05-05-2013

    una història que en la seva gènesi ja era bona i crec que en la seva opció actual ha aclarit alguns conceptes que fan més rodó el relat. Un bon micro relat que, si ens fixem en el nombre de relats publicats, deu ser el 71999, un bon número per a un relat de ficció futurista molt ben treballat (ara et diria que la frase final... però res, coses meves).

    No t'aturis aquí, ja saps que et queda molt de camí, i quan miris aquest mateix relat d'aquí a uns mesos, ja m'ho diràs, espero.

    Molta sort! ens anem seguint.

    Ferran

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats

320 Comentaris

36151 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97