Absència de, ......

Un relat de: Sergi G. Oset
Ramblejava.
El cap emboirat
amb promeses incertes
de feliços esdeveniments:
el naixement d'una nena,
i un contracte de treball.

Creia ser un més.
Enganyosa ficció.
Lliçó adquirida a empentes i cops.
No compten les intencions,
No tens documentació!
Traït per la pigmentació!

Vaig esdevenir presoner,
(un intern, diuen ells).
Darrera els murs del CIE,
no ens empara cap Llei.
Plegats compartim cel·la,
delinqüents i sense papers.

Carretejo feixugues manilles
camí dels jutjats.
Compto els dies esperant
l'avió militar que em repatriarà.
Barcelona acluca els ulls,
les deportacions mai han cessat.


(Dedicat als interns del Centre d'Internament per a Estrangers de la Zona Franca).

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • ....,[Ofensiu]
    Naiade | 12-04-2012


    Bon relat de denuncia, on remarques l’opressió que pateixen aquesta pobre gent i la injustícia del sistema.

  • Dur i interessant [Ofensiu]
    David Gómez Simó | 10-04-2012

    m'agrada com ens fas arribar aquesta història tant colpidora.

  • La cruel realitat,[Ofensiu]
    free sound | 31-01-2012 | Valoració: 10

    del món que vivim,
    de la gent que tenim al costat.
    La llei dels diners,
    les presons dels governs,
    una bona crítica,
    a l’angoixa de viure sense papers.
    Bona poesia de denúncia!
    Anem trencant murs...

  • Poema denúncia[Ofensiu]
    Carles Ferran | 31-01-2012

    Un poema actual, una denúncia de l’arbitrarietat amb que es tracta als diferents, de la prepotència dels manaires. Tanmateix, em resulta estrany, car et segueixo pels teus excel•lents i sorpressius relats en prosa; per a mi aquest poema és una excepció. És clar que els CIE també pateixen un estat d’excepció.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: