UN HOTEL DE VACANCES

Un relat de: Identitat Inedita
UN HOTEL DE VACANCES

Som a l' hotel de la costa.
El propietari cada any, per l'agost, organitza un concurs, entre el clients fidelitzats; és a dir, aquells que ja han reservat vacances al seu establiment com a mínim durant quatre anys.
No és un concurs de grans premis, és simplement un joc per a passar-ho bé. Qui guanyi té dret a reservar per l'any següent l'habitació que més li agradi, en les dates que vulgui i encarregar un sopar digne de les més altes dignitats.
Enguany la juguesca va de:
cada concursant té una terrina amb paté davant seu que, en un temps determinat han de deixar ben escurada. Poden ser ajudat per una cullereta, un tros de pa, la seva parella...
Els concursants ho fan d'un en un i així la resta de clients poden animar i riure a cor que vols. Si passat el temps previst el jugador no ha aconseguit el seu objectiu, queda retirat de la juguesca i és aplaudit solidàriament per la resta de públic.
Aquest any hi ha vint participants; estan situats davant una taula llarga amb tovalles i vint terrines de paté; al costat de cada terrina una cullereta, una forquilleta i una panera amb pa. Davant els concursants que ho han volgut, s'hi situen les persones que els poden ajudar.
Gong!!!! Comença el joc.
Participant rere participant fan les mil i una per escurar la terrineta, però a uns se'ls acaba els temps, als altres no tenen traça i així fins el que fa setze van passant la tarda en festa.
Apa, nois, a la final!

Ja només en queden quatre. Començarem per l'esquerra,
aquest que va tan elegant.

El citat a començar
S’atansa a la terrina
I agafant la cullereta
es posa a fer la feineta
Primer suca una torrada,
Després a cullera plena
I quan vol acabar la feina
Sona el gong i a plegar
No ha guanyat la juguesca
Però ho ha passat mot bé
Serà una altra vegada
Potser hi torni l'any que ve.

El segon en la discòrdia
demana misericòrdia
El paté a ell no li agrada
Però ha volgut concursar
Així que, amb els ulls clucs
agafa la forquilleta
I un tros de pa petit
d'una de les llesquetes
Ja s'hi posa cap a dins
però amb tan mala fortuna
que la llesca se li encalla
I perd l'empenta i ganes.

El tercer ho té més clar:
Primer es menja el paté
A cullerada ben plena
I després, índex i cor
S'endinsen a la terrina
Que en tenir el forat petit
Li ben enganxa els dos dits.
Amb desfici ho estira
I a perill de fer-se mal
Pega un cop a la terrina
I munta un terrabastall

I arribem a la final
Quart concursant molt segur
Primer es menja el paté
sucadet a la torrada,
Una jo i una tu
Li diu a la seva amada.

Arriba l'hora d'escurar.
Deixa anar la cullereta
I obrin-se la bragueta
En fa sortir la titeta
Blanca, erecte, polideta
I la posa dins els pot
I la gira amunt i a vall
I la fa giravoltar
paté no n'ha de quedar.

I quan la feina ja es llesta
I la terrina ben neta
Li diu a la parelleta
Apa vina cap aquí
I posat bé de genolls
Neteja aquest bé de déu
Que m'ha omplert tots els c....ns

Quan la feina ja esta feta,
recollim la titoleta
Ens ben cordem la bragueta
I a esperar el resultat.
El concurs ja s'ha acabat.
No sé si ens n'hem sortit
Però ha estat divertit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6536 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.