Una ombra recorre el campus

Una ombra recorre el campus, mentre el temps volàtil de la primavera ja ha arribat. Entre pluges i xàfecs, ha arribat el bon temps, el sol, la calor, i les hores perdudes a la gespa. Però a la Universitat, com als carrers, les ombres són més fosques del que semblen. S'acosta la fi del curs, la calor que atreu a l'aire lliure, i el deure de l'estudi. Ara és temps d'oblit, i per això el millor moment per a recordar que l'amenaça no s'ha fos, que s'ha de seguir la lluita.

Els diferents estats de la Unió Europea, ja han acordat, a la ciutat de Bolonya, com ha de ser el futur de l'educació universitària. Carreres aigualides, de tres anys, generalistes en diuen ells. Després, dos anys d'especialització, i dos més de postgrau o doctorat. Les paraules màster, model anglosaxó o "3+2+2", omplen les boques de polítics amb els ulls lluents de vanitat. Aquestes boques però, callen pel què fa al preu; només els tres anys de carrera descafeïnada seran homologats, i per tant, els altres anys tindran el preu dels màsters, o de les universitats privades, tres o quatre vegades més costoses, només "els escollits" ho podran pagar.

Mentrestant, alguns s'estiren a la gespa, prenen el sol o maten hores al bar. Altres estudien, memoritzen, i es pensen que aprenen, perquè no pensen; només es repeteixen les idees d'altres

El govern de l'Estat ha assolit la seva fita, i ens ha imposat una llei sense ni tan sols consultar-nos. El partit de la burgesia d'aquí, li ha donat suport. I els mal anomenats socialistes, s'ho miren, amb un somriure cínic, fan veure que s'hi oposen mentre es freguen les mans. Ens han ignorat, però les protestes no han estat en va; cada cop som més i algun jorn els farem caure.

Mentrestant, alguns s'estiren a la gespa, prenen el sol o maten hores al bar. Altres estudien, memoritzen, i es pensen que aprenen, perquè no pensen; només es repeteixen les idees d'altres.

Ara s'acosten unes noves eleccions al Claustre General. Un rector que ha estat escollit per menys d'un 6% de la comunitat universitària, pretén regir-nos amb la nova llei. Des del seu tron reial, ha ordenat eleccions al Claustre per a redactar uns nous estatuts segons la llei imposada. Ha arribat l'hora, si som prou, tindrem veu per a escriure una norma més justa. Almenys cal intentar-ho, no s'ho esperen i tindran una sorpresa. Encara no estem cansats.

Ja n'hi ha prou d'estirar-se a la gespa, prendre el sol, o matar hores al bar. Ha arribat l'hora de deixar de memoritzar i començar a aprendre, cal deixar volar idees noves; hem d'imposar un pas endavant. La lluita tot just comença ara.