Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

Barcelona,

177 Relats, 781 Comentaris
252192 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes

Últims relats de Jere Soler G

  • Prohibiran el groc

    Jere Soler G - 14-12-2017 - 819 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ...però florirà la ginesta... més

  • Per què témer la mort?

    Jere Soler G - 21-11-2017 - 986 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un petit poema lliure més

  • L'únic capital que val...

    Jere Soler G - 15-05-2014 - 1100 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Som del massís i els Òbits, de la quitxalla bruta arrencant cançons; somrient des del profund amb llavis i ulls; muntanya amunt... més

  • "Caños"

    Jere Soler G - 20-01-2013 - 1516 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Torno a penjar aquest relat, que ja havia penjat a l'agost; més que res, per un tema de correccions estilístiques. Es tracta d'una versió hippy i marítima d'un petit conte que vaig escriure ja fa anys i que du per nom "Road Blues". més

  • Que tot està per fer i tot és possible.

    Jere Soler G - 19-06-2012 - 2375 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema inspirat en un vers del poema "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol. més

  • Boires de cotó de sucre

    Jere Soler G - 12-05-2012 - 1631 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    És feixuc haver de dur sempre a sobre allò que les sagrades normes de les formes exigeixen per obligació; i haver de mentir tant i tant als infants per evitar que descobreixin com és la realitat i per aconseguir que visquin en un món embafós, de plàstic, de sucre pujat i d'estupidesa. Així s més

  • AK-47

    Jere Soler G - 22-04-2012 - 1697 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    Aquest relat ha quedat segon al V Premi Literari Vila d'Almenar de Contes Curts. més

  • La pluja torna

    Jere Soler G - 24-10-2011 - 1969 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Anava caminant, aquest matí, pels primers pendents del carrer d'Ausiàs March, tot just passada la Rambla d'Egara, a Terrassa; quan de sobte he vist el massís de Sant Llorenç al lluny, i la boira baixa. Plovia, i feia massa temps que no ho feia. Aleshores han sonat dins del meu cap aquests versos més

  • Nu.

    Jere Soler G - 01-10-2011 - 1708 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'ha passat una cosa curiosa: m'he presentat a un concurs de poesia en el qual he estat l'únic participant en la categoria de poesia en català; motiu pel qual ha estat declarat desert. Sigui com sigui estic content d'haver intentat, després de moltes correccions, convertir en poesia una sensaci més

  • T'ho havia de dir

    Jere Soler G - 18-09-2011 - 1994 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Relat guanyador al Repte 481 més

  • Lloses de llicorella a la Vil·la dels Coloms

    Jere Soler G - 29-04-2011 - 1637 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    Relat finalista al VIII Concurs Literari Vila de Gràcia. És una història de misteri amb la qual he intentat (no sé si ho he aconseguit) crear "intriga". més

  • He somniat.

    Jere Soler G - 03-03-2011 - 1980 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb aquest poema, no vull guanyar cap premi, ni rebre cap lloança. Només vull dir ben fort el que somnio, el que desitjo, el que penso... més

  • Les veus de la guerra.

    Jere Soler G - 16-02-2011 - 1363 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Aquest relat va obtenir el premi "Ex Aequo", a la X Edició del Premi La Miranda de Contes de Capellades, dissabte passat, 5 de febrer de 2011. més

  • L'antílop

    Jere Soler G - 22-01-2011 - 1752 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 23 minuts

    Aquest relat va resultar guanyador al XXIX Concurs Literari de Sant Antoni de El Perelló, el dia 15 de gener de 2011. més

  • Què tinc?

    Jere Soler G - 06-01-2011 - 1805 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un dia vaig pensar el que realment tenia. més

Últims comentaris de l'autor

  • Jere Soler G | 23-11-2017

    No he pogut encara estar a Menorca. És Tarragona, Hospitalet de l'Infant, Lloret de Mar, Cadaqués, Port Lligat.
    És Naxos, Paros, Mikonos... És Itaca. És el que em surt després d'escoltar una cançó de Borja Penalba al Youtube que es diu "Com havíem somniat" i que canta amb Meritxell Gené. És l'essència de la felicitat.
    Merci pel comentari.

  • Jere Soler G | 23-11-2017

    Molt actual. Em carrega de ràbia pensar com de real és. Està molt ben escrit i fa de bon llegir.
    Salutacions!

  • Jere Soler G | 23-11-2017

    Té sonoritat. Està ben escrit. Acaba amb un punt d'humor. És elegant bo i parlar d'una realitat fisiològica que en altres àmbits podria caure en la mediocritat; tu el treballes fi. Continuaré investigant els teus treballs.
    Salutacions!

  • Jere Soler G | 29-10-2013

    Me l'he llegit a poc a poc i el cor se m'ha anat enxiquint fins que ha quedat com en un puny. Quina època més trista. Suposo que pels que la vareu viure, fou una barreja de sensacions dolces (totes les infanteses les tenen) amb moments de duresa crua, de desangelament. Fa ràbia no poder canviar el passat i fer-lo més lluminós.
    Sigui com sigui, ho expliques molt bé, i això ens permet als que no ho vam conèixer viure-ho una mica des de dins. Gràcies!

  • Jere Soler G | 29-10-2013

    La por de no tenir-ne prou, el desig insà de voler sempre més...
    Comparteixo la teva visió, i m'esgarrifo d'aquesta Sefarad que té tan poca visió, tan poca intel·ligència emocional, tan poca qualitat humana... De vegades, penso que no hi ha solució. Altres vegades tinc més esperances i crec que la bona gent arribarà al poder. Vivim un temps dur i desagraït, de molts contrasts, i de camins tortuosos i poc clars. En aquests períodes és on les persones ens veiem abocades a la decisió de viure com a persones o com a esclaves; cal no equivocar-se.

  • Jere Soler G | 29-10-2013

    Jo també et dec els comentaris de la quinzena, i abans de començar amb aquest, et volia agrair els teus comentaris. Feia molt temps que ningú em comentava; i hi va haver una època en què aquesta pàgina significava molt per a mi; en certa manera va ser com una escola d'escriptura. Els teus comentaris m'han fet reviure antigues sensacions i m'han posat una mica nostàlgic. Estic passant un període de descans en l'escriptura de ficció, del qual intento sortir, i espero aconseguir-ho aviat. M'he refugiat en l'escriptura de sensacions, d'idees, de quotidianitat al meu blog, que m'atorga gratificacions instantànies. I ara sí, et comento el teu escrit.

    Comparteixo sensacions perquè no sóc mare, però sóc pare, i pare d'un adolescent precoç que m'està ensenyant a ser dialogant, a tenir mà esquerra, a buscar el pacte i a no defugir l'autoritat. El teu escrit el rebo com una mena de poema, a mig camí entre l'assaig i la lírica, que em deixa una sensació positiva i esperançada. Gràcies!

  • Jere Soler G | 05-07-2013

    He perdut una mica la pràctica aquella que tenia abans d'analitzar un relat, fer-li una autòpsia i diagnosticar les raons de la seva mort, o descobrir que era viu i que era immens; ara em moc més per instint, perquè en el fons, crec que és com es mouen els lectors anònims que s'acosten a les llibreries o a les biblioteques.
    D'altra banda, cada vegada crec menys en els comentaris i en les valoracions; perquè n'hi ha per tots els gustos; i és evident que un gòtic no pot valorar un naïf, ni un expert en art romàntic no pot criticar amb encert un jazzman. Vivim reclosos en móns particulars que fan que hàgim de viatjar per instint, d'oïda, confiant en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat d'oblidar el que escrivim, per a poder-ho rellegir objectivament com si no fos nostre i com si fóssim cruels i egocèntrics escriptors de relats.
    I a més, el món dels escriptors està ple d'enveges, de gelosies, d'immadureses, d'exhibicionismes, de narcisismes, fins i tot d'ambicions materials... i... ¡com ens hem de fiar d'algú que ens comenta i que té com a prioritat ell, després ell, i després ell. De sort que no és el teu cas, i aquest relat teu em reflecteix una mica això que acabo de dir. Vivim reclosos dins la cel·la de la nostra actitud vital; segons com sigui aquesta actitud, serem més o menys lliures. Decidim amb el nostre coratge l'amplitud de la nostra presó, l'enderrocament de les parets que ens limiten, el poder del nostre carceller.
    No sóc persona de fer la pilota a ningú, per això si et dic que aquest relat és molt bo, ho dic perquè ho penso. Fa salts imaginatius i inesperats que destrueixen qualsevol possibilitat de tedi. I, estranyament en un autor enemic de les moralines, en un lector que és martell implacable contra els missatges a la literatura... aquest relat és en certa manera didàctic. A mi, m'agraden els relats amb missatge, per això no representa cap problema per a mi; tot i així, cal dir que el missatge és abillat d'una escenografia i de tot un reguitzell d'elements imaginatius que allunyen qualsevol embafament.
    En resum, un molt bon relat.

  • Jere Soler G | 04-05-2013

    Bon dia Relataire De la Quinzena!
    M'he llegit aquest primer text en prosa i en destaco l'eficàcia en la descripció de la psicologia de cada edat, en la manera de baixar les escales, i la pervivència de la capacitat de somniar més enllà dels impediments físics que el pas del temps imposa. Un text que, llegit a poc a poc, i amb l'adequada mentalització, posa la pell de gallina.

  • Jere Soler G | 04-04-2013

    Es clou el dia, s'apaga el sol, els colors s'esmorteeixen, s'encén la frescor de la nit, s'arrissa la mar, s'acaba el dia... Demà, de nou. La vida es consumeix. El teu poema amb menys mots conté la significació d'un llibre sencer. Virtuts del nipo!

  • Jere Soler G | 04-04-2013

    Massa tradicions es justifiquen en nom de la cultura, quan en realitat l'únic que hauria de comptar és la llibertat de les persones, la seva vida, els seus drets, els seus somriures. Massa vegades es perdona l'imperdonable, es comprèn l'incomprensible, apel·lant a la brutalitat de l'època; però el cert és que a qualsevol època les persones pateixen quan són assassinades, quan són torturades, quan són menyspreades... i a qualsevol època, la llum a la mirada de les persones ens hauria de moure al respecte i a l'amor.
    Un gran poema.

  • Jere Soler G | 04-04-2013

    Color de lluna a les parets de pedra. Elevada densitat de descripció. Traços de mots pintant un aroma brevíssim de llenya i herba humida.
    Et devia els comentaris RDQ, i com a morós patidor, aquí et deixo el primer.

  • Jere Soler G | 04-04-2013

    Certament, el protagonista d'aquest relat és modestíssim, expressa amb absoluta sinceritat allò que pensa, si no ho fes, mentiria... Modest i sincer!
    Bromes apart; el relat m'ha arrencat somriures i això vol dir que està ben escrit, i en un temps en què fa por engegar la televisió, aquests relats s'agraeixen.
    Et devia el comentari RDQ, i encara que sigui amb retard, aquí el tens; i espero comentar-te algun relat més.

  • Jere Soler G | 04-04-2013

    A cops, l'amor, la passió, l'atracció, el desig, l'amor/odi... ens arrossega fins allà on conscient o inconscientment desitgem, i diuen que de vegades el pitjor destí és aquell que demanem i que anhelem.
    Aquest relat fa servir correctament els maons dels mots del color adequat per aixecar l'edifici de la història com l'esperit exigeix.
    Et devia, crec, el comentari del RDQ, i ni que sigui amb retard és un goig comentar un relat tan ben acabat.

  • Jere Soler G | 09-02-2013

    Fas servir un recurs molt original, que funciona bé, perquè fins al final del relat no m'he adonat de qui era el narrador. Al costat d'aquest recurs, hi injectes la càrrega essencial de l'argument que s'ancora amb efectivitat dins del temps que ens toca viure. Fas servir un llenguatge correcte, gens carregós, ben construït. Es fa difícil proposar alguna mena de millora tal com els canons del bon crític manen. Potser essent molt rebuscat podria aconsellar-te explicar encara menys del que expliques i canviar aquest to tan explicatiu per un to més descriptiu i més auster que obligués el lector a esbrinar a partir del que veu en comptes d'assabentar-se de la història per les explicacions.
    De tota manera, jo cada vegada sóc més escèptic pel que fa als comentaris i les crítiques. T'ha d'agradar a tu el que tu escrius, i en conseqüència, tu ets la teva millor crítica.

  • Jere Soler G | 19-01-2013

    No crec pas que sigui una història de terror; jo la situaria més aviat dins del surrealisme realista. La veig com una hipèrbole no excessivament exagerada de qualsevol vida humana. L'ésser humà i el temps. La velocitat subjectiva dels anys. La confusió dels records. Els records com a inventors de la història individual, i, com a inexactes i malaltissos, són també falsificadors d'una realitat que a l'individu humà se li escapa. D'entrada, tothom es creu els seus records, en ells hi diposita la seva confiança. El dia que hom s'adona que els records amb els quals ens coneixem a nosaltres mateixos no són gaire certs en la seva forma, descobreix també que no es coneix a si mateix, que no coneix res, i que el temps pot donar les voltes, les giragonces i les sorpreses que els nostres records malalts donin.
    L'encert del relat, a banda del ritme tranquil de les seves frases, i de la claredat de les idees, és el d'oferir l'atractiu d'una història misteriosa i exòtica que en el fons és intensament realista i potser crua.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor