Temps era temps

Un relat de: TerryP
Temps era temps...
Amb aquestes paraules comença les rondalles l’Argot, quan la canalla l’envolta i li'n demana. Aleshores ell, el parent més antic de la família, encén un foc amb llenya per escalfar la llar, i els aplega al seu voltant.

—Explica’ns el de la dama que viatja amb un unicorn blau!— demana un jovencell.
—De quan els mortals creien en la fantasia! —li respon.
—Però els mortals!, vares dir que no són com nosaltres. Existiren?
—Molt abans de crear-se les contarelles! —salta un dels mitjans quan s’atansa al foc— Varen existir, oi Argot?— insisteix el mitjà.
—Els mortals són els nostres antecessors. Sense ells, mai no hauríem arribat a ser qui som.
—Ens varen crear! —salta un que encara no és mitjà, però s’hi acosta.
—Als primers, potser sí —rebla l’Argot, per seguir explicant-se—. Els mortals fugiren del món tangible que havien malbaratat, i ens varen deixar de guardians. Som tan reals com ells, però hem evolucionat. Duem escrit en els gens que no podem fer res que ataqui la natura que ens envolta.
—Però cremem arbres amics! —salta un.
—És un intercanvi que ens beneficia a tots.
—És cert que els mortals utilitzaven aus de metall? —demana un dels menuts—, no feien com nosaltres per anar d’un territori a un altre?
—Ignoraven la màgia veritable!
—Com apareguérem a la Terra? —demana un menut.
—Els mortals, utilitzant estris artificials per recrear la vida, ens feren brotar. A ells els calia viure en un lloc nou, ja no els era possible fer-ho a la Terra. Viatjaren a un giny anomenat programa de realitat virtual. Molts hi anaren a viure, allí es creuen immortals.
—Alguns es varen quedar amb nosaltres?
—Fins a extingir-se.
—Quina tasca tenim a la Terra?
—Viure!, ens alimenta el seu programari. Si un dia deixen de funcionar les màquines, ells i nosaltres desapareixerem.
—Som la seva fantasia?
—Podria ser, però alguns prefereixen ignorar-ho.
Un fort espetec del foc, que provoca l’ensurt de la mainada, l’aprofita l’Argot per començar un nou conte.
—Temps era temps, vivia un unicorn...

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerryP

TerryP

2 Relats

13 Comentaris

650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Últims relats de l'autor