sense ningu!

Un relat de: Y.O.L.O
Avui em sento sola, és potser molt tard per a mi; he fet coses de les que em penedeixo i altres que segurament tornaria a fer.
Pensareu que sóc una assassina o criminal, no us espanteu: sóc una preciosa ballarina de Street Dance que ho va perdre tot per la fama, aquesta és la meva història.
Recitals, festes, balls, grans companyies que venien amb grans contractes sota el braç, amigues, enemigues, diners, ambició, traïció, amor, desamor ...
Moltes coses han passat per la meva vida i moltes persones han estat testimonis de meva auge i de la meva caiguda.
Ara ja no em queda res, des d'aquesta casa freda i solitària miro a través de la finestra, veig la ciutat, aquesta meravellosa ciutat que em va acollir i on tantes coses vaig viure amb les personetes que van pel carrer alienes del que em passa.
Torno a la meva habitació avui irremeiablement buida, per aquesta habitació han passat moltes persones: amigues, família i amants sobretot amants; són aquests que coneixes en una festa i no els tornes a veure fins que passa molt, molt temps.
Obro la joiosa caixa, que tants records avui em porta; invitacions de festes, esdeveniments i gales, entrades dels recitals, el cartell del Trencanous on vaig actuar com a ballarina principal, fotos, moltes fotos ...
Agafo una a l'atzar, va somriure per a mi, ¿irònic? segurament. A la foto surt la directora del Royal Street Dance de Londres on vaig fer-me famosa juntament amb la meva millor amiga, també ballarina i jo.
Déu meu, són tants els records, i per una estupidesa, valent estupidesa, vaig perdre tot.
Voleu saber per què? És fàcil, la pressió, l'estrès i alguns quants draps bruts que varen treure de mi, algunes persones em van fer caure en picat, el pitjor de tot va ser la meva carta de presentació cap a l'infern. El dia del meu últim recital cometia un error que em va causar una fractura de turmell
Va ser fantàstic per als que volien que jo marxés, gaudirien pel que em va passar aquell fatídic dia.
És cert que no hauria d'estar escrivint això, quan jo he estat artífex de mentides i rumors en contra d'altres i he estat artífex de conspiracions contra unes quantes rivals, solien dir-me, encara que jo ho veia el més normal del món; quan em van pagar amb la meva mateixa moneda em vaig adonar de la realitat, el món de l'espectacle no és tan bonic com ens ho pintaven a l'acadèmia de Street Dance quan tenia 8 anys.
He comès molts errors dels que em penedeixo, un d'ells va ser perdre el meu gran amor, també ballarí, un dels millors, tot i que li van aconseguir desbancar, jo estava assabentada del que pensaven fer i no em vaig atrevir a dir-li, no sé com ell es va adonar, però des d'aquell dia no l’he tornat a veure.
Avui, sense ningú al meu costat em sento sola, terriblement sola, és una cosa que no desitjo ni al pitjor dels meus enemics, poc a poc intentaré esmenar els meus errors. Aquesta és la meva història, la història que em va portar a dalt de tot i que em treia les ales i em deixava caure en picat, he après una cosa: la fama no és bona, només cal mirar-me al mirall per veure que no ho és. Soledat, aquest és el sentiment que predomina en la meva vida i que intento esborrar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Y.O.L.O

Y.O.L.O

1 Relats

0 Comentaris

443 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor