Cercador
Un dia qualsevol
Un relat de: F. Arnau*
Als companys i les companyes de RC...
Et lleves del llit abans de que sone el rellotge
per no despertar a la dona, matí, molt matí,
encara no hi ha llum...
I te'n vas al bany caminant com un zombi,
mentre al microones t'escalfes la llet,
agafes la motxilla que ja amanires anit
i surts al carrer...
La parada del bus és al Bar Central,
aprofites el viatge per fer una becada,
arribes a la fàbrica i et mudes de roba,
ja estàs a la línia, saludes els companys,
mormoles bon dia, sona la sirena,
mamprens el treball com un robot més,
els moviments estudiats per fer el mínim esforç,
i els teus pensaments a l'altra banda del món.
Arriba la pausa, deu minuts només,
i has d'esmorzar una mica de fruita,
ja han passat dues hores i encara tens son,
i la sirena que sona de nou,
tornes al tall, ara ja no pares fins les onze i mitja,
vas al menjador, aplana i engul,
car tens mitja hora tan sols per dinar,
i tornes al tall a fer el mateix;
posar quatres peces, posar els panells,
prémer el botó... i així cent vegades,
i cent, i cent més, fins que arriba l'hora
d'anar-te'n a casa cansat com un burro,
i encara tens ganes de llegir un llibre
que moltes vegades et cau de les mans...
Arribes a casa, els teus ja han dinat,
fas la migdiada i després, quan t'alces,
et poses les piles i veus algun vídeo,
o connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,
fins que arriba l'hora del sopar familiar
i veus una mica la tele i te'n vas al llit
després d'amanir la motxilla,
i te'n vas al llit perquè demà has d'alçar-te molt prompte,
i tornes de nou al primer capítol: Et lleves del llit...
12/V/2.008
Comentaris
-
Totes les feines[Ofensiu]Xantalam | 07-10-2008 | Valoració: 10
acaben sent rutina al llarg del temps, però hi ha treballs que no són altra cosa de bon començament. Respecto molt les persones que lluiten per sortir de la rutina, que busquen enriquir la seva vida, perquè de pas, també enriqueixen la vida dels altres. Penso que si intentem millorar, cadascú amb les seves aficions o passions, també ennoblim el món, d'alguna manera. Bé, tot això, per dir-te que el que has escrit, de forma natural i sincera, em transmet aquest sentiment.
Desitjo que estiguis molt animat en aquests dies de canvis, i moltes gràcies pel temps que ens dediques!
Empar
-
La monotonia, vers a vers[Ofensiu]Unaquimera | 04-10-2008 | Valoració: 10
Tal com et vaig dir, en la primera lectura el poema em va fer esborronar, pel que es desprèn de cada vers, mot a mot.
Ja t'han dit abans, i tu ho has pretés des del títol, que has fet un bon retrat de la monotonia, entesa en el sentit negatiu i pesant de la paraula.
Suposo, però, que el que m'ha colpit més han estat les comparances que has establert: "com un zombi" "com un robot" "com un burro", que són realment imatges molt potents i que transmeten la sensació de l'autor a través de la pantalla.
I em dolen.
Gràcies per la part que em correspon de la dedicatòria: és un honor ser companya teva en aquest espai tan peculiar!
Per qualsevol altra cosa, ja saps on sóc!
Ara mateix t'envio una abraçada que cap a la motxilla, per si et convé posar-la dins qualsevol dia,
Unaquimera
-
Realisme alienant.[Ofensiu]JOANPG | 03-10-2008 | Valoració: 10
La vida del treballador d'una cadena de muntatge, o qualsevol feina rutinària,
cal que trobi una sortida enriquidora i que permeti trencar el ritme de "Robot"
i res millor que la lectura o escriure. Ara entenc el perquè escrius tan bé i ens fas
gaudir a tots.
Ara, per desgràcia per a tu, però per sort nostre, podràs dedicar-te més, si és possible, a RC.
Conta amb la meva solidaritat i, per què no dir-ho, en la amistat comunicativa de les ones. Una amistat irreal i plasmada en els escrits dels dos, que en el fons, és com despullar l'ànima i sentir-te escoltat i comprès. Aquest vincle metafòric i embriagador
fa que, jo al menys, sigui un xic més feliç.
Una forta encaixada de Joan.
-
Dura és[Ofensiu]RFS1984 | 29-09-2008 | Valoració: 10
la vida del treballador. I tu la descrius ben bé. Espere que seguisques al peu del canó i la Ford d'Almussafes es recupere i torne als seus millors temps. Que està caiguent-nos una ben bona a la indústria valenciana....
Com sempre un plaer llegir-te. Ah, i ja m'he passat pel fòrum. M'agrada això dels reptes!
-
...[Ofensiu]gypsy | 28-09-2008 | Valoració: 10
un dia qualsevol però en la vida d'algú amb inquietuds intenses, d'algú especial que dóna molt als altres amb la forma de ser, de sentir, d'estimar i d'escriure.
Sempre ets un regal per qui et llegeix.
gràcies. -
Informació[Ofensiu]Ullsblaus1 | 26-09-2008 | Valoració: 10
Jo estic fent un recull de poemes amb imatges per enviar-ho a una editorial i tinc un poema que parla de tinta i si em deixes en aquell posaria el teu dibuix de Bombardeig de tinta i al peu del dibuix posaria el teu nom i sortiries a un llibre. Ja em diràs si puc o no, si vols o no, es que m'agrada molt aquell dibuix.
Gràcies.
ullsblaus1 -
Un motiu literari[Ofensiu]Grocdefoc | 25-09-2008
Gràcies per aquest relat que ens dediques.
Trobo molt ben definits tots els detalls que, en aquest cas, suposa una mena de monotonia diària (o de rutina com diuen els companys)
Estaria bé que cadascú de nosaltres sabés fer una anàlisi de la seva particular rutina (una llista de detalls que configuressin les nostres particulars monotonies), per veure per on es cola el punt de contrast (en el teu relat és precisament quan dius:
"connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,"
Crec que aquest és el punt on es trenca la rutina de cada dia en el teu relat.)
Penso també que si no fossin per les rutines que ens alienen tan sovint, potser no sentiríem tan intensament l'estímul per poder sortir d'elles.
Tal com ara tu ho has fet, que has convertit la rutina en un motiu literari.
Salutacions, Grocdefoc
-
Molt bona descripció de la rutina[Ofensiu]llamp! | 24-09-2008 | Valoració: 10
Un dia qualsevol té aquestes coses...
Entre presses i corredisses, un se'n va ben de matí a treballar, i quan torna, acostuma fer el que més li ve de gust. Tot sovint les rutines ens ajuden a ser més regulars en tot, tenir una vida organitzada no és cap mal.
Però al mateix temps, les rutines cansen, i no et pots saltar els passos, pq si no en reps les conseqüències.
El teu poema és la viva descripció de moltíssima gent que té feines regulars i amb horaris estables. Per la meva experiència, aquest tipus de feines, et duen a un creixement constant i equilibrat. Però sense saltar-se cap pas, pq és molt important complir amb totes les obligacions i després, quan arribes a casa... deixes volar la imaginació.
Records del llampec! -
És la rutina[Ofensiu]Ullsblaus1 | 24-09-2008 | Valoració: 10
És la rutina i no s'hi pot fer més, a vegades és repetitiva i d'altres fas coses diferents, però guanyen per majoria els dies repetitius.
Has encertat la data per publicar aquest relat, ja que acabem de començar la rutina i la vida abrupte i dura.
Salutacions i gràcies.
ullsblaus1
Valoració mitja: 10
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
340736 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------