RELIGIÓ: LES BENAURANCES

Un relat de: Identitat Inedita
PRIMERA DELEGACIÓ:

Jesús de Nazaret pren la paraula

LES BENAURANCES

Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Bé, i un diu: avui fa bon dia podríem anar al camp o a la muntanya a fer una excursió. Preparades les viandes, la família emprèn el camí. Han triat muntanya: tenen ganes de fer exercici.
Seguin la ruta se’ls ajunten gent que diuen que han dit, algú, que hi ha un home, sí aquest que es passeja predicant el bé, sí, que avui fa la mateixa excursió que nosaltres, que va al davant marcant el pas i que segurament, entre cançó i cançó, ens voldrà dir alguna cosa. L’hem de seguir; sembla el seu mandat.
I llavors en arribar a la falda de la muntanya, l’home, Jesús, qui si no? s’arrenca a parlar i comença oferint un missatge d’esperança.
Mira, el Teu Fill, amb les benaurances va demostrar la seva generositat. I per què ho dic això? Home, perquè qui més qui menys és benaurat en alguna cosa i així si no és benaurat per la quatre i la set potser ho és per la u i per la tres.
Jo després de molt mirar, crec que m’ajusto a la quatre i la vuit i al primer tros del resum fins la paraula vosaltres. Crec que amb això ja faré. Per a la meva família trio jo. Ells, la dona i els fills no tenen prou senderi...
Després però va continuar parlant. Tota l’energia que havies gastat Tu en la Creació, el Teu Fill la va bescanviar per xarrera. I mira que és encertat el que diu; ara, això sí, et compromet de per vida a portar-te bé, a ser generós, a fer sacrificis de dejuni, orar, fer caritat, no voler mal als altres... veus això em sona dels Deu Manaments... en fi. Ho haurem d’anar estudiant.
Si creiem que Jesús havia acabat amb les seves prèdiques anàvem errats. Si creiem que Jesús per ser el Fill Unigènit de Déu estava per sobre del bé i del mal, anàvem errats. No recordeu el dolor per la mort del seu amic Llàtzer? Doncs quin no havia de ser ara un dolor molt més punyent quan li va arribar la noticia de l’assassinat de Joan, aquell que a la riba del Jordà el va batejar? Retirar-se del món per plorar la pèrdua. Això va fer. Però una gran multitud no el va voler deixar sol i el varen seguir.
Pregaren junts i cap el tard, es va fer convenient anar als pobles veïns a buscar aliment.
Jesús va demanar als seus deixebles que li acostessin una panera on hi havia cinc pans i dos peixos i els va dir: comenceu a repartir. I els pans i els peixos es van anar multiplicant fis a poder saciar la fam de cinc mil persones, homes, més les dones i els nens que no sé perquè no sumen amb el cinc mil. Com el conte de la castanyera... De lluny és que ve la discriminació de la dona! Això sí que va ser un bon miracle. Ara ens aniria bé també. Ah, que ara ens ho hem de fer nosaltres?? Renoi!
I ara sí que Jesús, havent heretat la capacitat logística de Tu, el seu Pare, diu, delego. I obre unes quantes delegacions i n’anomena un gerent Pere per tal que continuïn la seva tasca.
Que per cert, si els vas enviar a predicar devien haver abandonat les seves obligacions matrimonials... primers divorcis emparats per la llei?
Cansat és que està. I encara no sap el que li espera.
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
I digué Pere: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu;
I és llavors quan apareix LA SANTA MARE ESGLESIA CATÒLICA APOSTOLICA I ROMANA: la mare del corder.
Tota la resta d’indicacions per anar al cel ens les va dictar Ella i fins avui, que sembla que no pensa delegar.
Home, sí, s’ha diversificat una mica i han aparegut d’altres deus i altres esglésies, i tots amb la seva raó o desraó, la qüestió és que totes tenen les seves doctrines i els seus seguidors i llavors jo em pregunto: allò del pal verd comença a trontollar? Estàs enfadat? És per això, això dels cataclismes? Ah, que no? Que no ets venjatiu... d’acord.
Ara de tot els que va dir el Teu Fill, suposo que amb el Teu permís, allò de “qui cregui en mi viurà eternament”... perquè ho diu Ell, que si no...

POSAT A HISTÒRIA PERQUÈ NO HI HA LA CATEGORIA RELIGIÓ.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 11-06-2021

    He intentat fer una interpretació laica de tot allò que em varen ensenyar i que encara, d"una manera o altra, rau dintre meu. Gràcies per entendre-ho així

  • repàs [Ofensiu]
    Atlantis | 11-06-2021

    Educada en la religió catòlica (col·legi de monges i família creient) m’estàs fent un repàs de les ensenyances ja oblidades. Ja fa temps que em considero atea, malgrat sé de les influències que duc de les ensenyances de la religió. Tot allò que té d’estimar als altres, fer el bé...son el que porto. Comú per altra banda a altres religions. Tot el que es culpa, repressió es el que rebutjo. Comú per altra banda a altres religions.
    Per tan les benaurances formen part d’aquest paquet.

    Escrit d’una manera expressament informal i explicat amb un llenguatge planer. És un diàleg que fas amb la religió? Tens molta facilitat d’escriure en totes les tipologies...narrar, poemes, textos explicatius...Hi ha una mica de ironia?

    Et vaig llegint.

  • Molt bé![Ofensiu]
    brins | 09-06-2021 | Valoració: 10

    Un bon repàs a la religió!

    Gràcies pel les observacions que fas al meu relat" Transmigració". És cert que, per un mal tecleig, hi ha una "a" que se n'ha anat a passejar, però no estic d'acord amb res més.

    El verb "glatir" pot ser intransitiu ( El cor glateix amb molta força), o Transitiu "Li he glatit , també l'habilitat"... és el mateix que si diguéssim "Li he envejat , també, l'habilitat" El pronom "li" faria de CI i l'habilitat, de CD.

    Quant a l'arbre preferit d'una cadernera, potser sí que l'alzina no sigui el seu predilecte. però és indiscutible que també li agrada.



    "Alzina de Sant Lleïr - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliurehttps://ca.wikipedia.org › wiki › Alzina_de_Sant_Lleïr
    Hi ha un cau actiu de guineu a la mateixa soca de l'alzina i, a més, s'hi observa el tallarol de casquet, el pinsà, el pica-soques blau, la cadernera, la rata" .

    De totes maneres, t'agraeixo la voluntat de voler-me ajudar. Gràcies....

  • No ho tinc clar?[Ofensiu]
    kefas | 08-06-2021

    Benaurances o felicitances ?

  • Paraula de Déu [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-06-2021 | Valoració: 10

    Una bona i exacta descripció de "Les benaurances", on va fer Jesús de Nazaret va proclamar tota la seua veritat en el món.
    Les beneurances tenen molta raó en la vida del cristià, si és que creu, perquè el que no creu, no.
    Gràcies per compartir.

    I també et dóne les gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Ulls negres", on em dius que t'ha agradat.

    Una abraçada.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 07-06-2021

    Prou bé. En vindran més. Les delegacions donen per a molt
    Abraçades

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 07-06-2021

    Moltíssimes gràcies Declivi Declivį per la vulgaritat de les teves paraules.
    Ara vull saber què escrius. Et busco, llegeixo i comentp
    Abraçades

  • Quanta ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 07-06-2021 | Valoració: 10

    ... cultura cristiana en un relat tant vulgar ( el llenguatge vulgar jo sempre el considero d'una gran bellesa i riquesa ) com d'una erudició tan venerable!

  • Error[Ofensiu]
    Prou bé | 06-06-2021

    Títol....benaurances i més

  • Benaurades i més[Ofensiu]
    Prou bé | 06-06-2021 | Valoració: 9

    En la línia d'originalitat creativa i bona escriptura. Gràcies!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

111 Relats

288 Comentaris

14887 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.