És un relat dur en el fons però suau en la forma.
És una bona manera de posar en evidència la hipocresia amb què, en més o menys grau, tots hem de conviure. Ja fa temps que tinc un conte pendent de publicar que apunta en la mateixa direcció, espero que me'l comentis.

No fa gaire que estic a relatsencatalà, i cada dia faig una troballa nova. Felicitats per l'enginy!

Potser pensaras que sóc tonta, però en acabar de llegir el teu relat he plorat.
(Perdona però no m'he n'he sabut estar)
mira tu també ;)

Gràcies pel teu comentari. M'ha agafat per sorpresa el final del teu relat. carai amb el cec!
Es nota que fatemps queescrius, jo m'he atrevit apublicar en aquesta pàgina per anr aprenent de vosaltres.
Salutacions

Sóc nova i és un dels primers relats que m'atreveixo a comentar. M'ha agradat força, per jo diria que és "he de" en lloc de "tinc que" com dius tu. Espero que no et sàpiga greu que t'ho digui, de fet aqueta és una errada que fem molt sovint.
Salutacions!!

Sóc nova i m'he atrevit a fer els primers comentaris. Estic impressionada per la gran quantitat de poesies i relats que teniu publicats la majoria de vosaltres. He vingut a la teva pàgina perquè he vist que hi ha un requadre amb els més ben valorats, i tu hi surts, deu ser una gran satisfaciió això. La teva poesia m'ha agracat força, tot i que la trobo un pel dura...sóc bastant sentimentaloide jo, ho sento.
Salutacions

i aquest és el segon comentari que m'atreveixo a fer. M'has engrescat quen dius que aquesta web és com una gran família, espero trobar-m'hi a gust i que m'hi acabeu considerant com una més.
Salutacions

sóc nova i aquest és el primer comentari que faig. Necessito una mivca mésdetemps i anar agafant confiança en mi mateixa per criticar els textos dels altres. Només volia que s'abéssis que t'he llegit.
Salutacions.