Per a tu, lluna

Un relat de: GsF

I cau la lluna entre mig de la freda brisa,
la foscor ressegueix la delicadesa de les paraules
que s'enllacen en versos que descriuen la silenciada vida,
i la blanca llum de la reina
en ressegueix l'oblit del passat obscur
que s'allunya com les estrelles en fugen del dia.

I s'omple el mar d'estels,
d'estels que dibuixen les llàgrimes del cel
d'estels que reflecteixen l'esperança en l'aigua negra
d'estels que n'il·luminen aquells carrers en què la vida n'era silenci,
el caminar solitari i l'imaginar, un plaer impossible

La pell que s'alça quan la freda brisa es balanceja al seu costat.

I els ulls mig closos intentant entendre la vida des de la obscuritat.

Els llavis segellats pel fred que els ha acaronat,
la llàgrima que humiteja el pòmul cansat, castigat
el cos obligat, l'honor arrencat, la sang cremada en l'amargor...
i entre el dolor,
encara el cor bategant il·lumina un somriure.
Allò que la calor no ha cremat.
Allò que la lluna ha salvat

Comentaris

  • Llum i foscor, llàgrimes i estels[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-10-2007 | Valoració: 10

    La lluna màgica, destacant en el seu reialme de foscor; les paraules i els versos brillant en el silenci; el passat que sembla oblidat; estels i llàgrimes lluint a l'hora: has creat unes bones imatges!

    Em sembla el teu poema realment interessant!
    Tornaré per conèixer més fragments de la teva obra...

    Avui t'envio una abraçada callada per celebrar que t'he descobert,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: