Amor oníric

Un relat de: Bragi_
Temps enrere vaig somiar, que no vivia on visc ara ni era qui sóc en aquests moments... però alguna cosa em deia que tu hi eres.

Vaig despertar-me enmig d'un bosc mil·lenari... semblava que hi havia humitat, i notava aquella sensació de llibertat de l'oxigen més pur omplint-me els pulmons i despertant els meus instints més primitius... em sentia més viu que mai.

Des del meu cap sento una veu que em crida...
...una veu harmoniosa com l'udol del llop salvatge...
...una veu suau com la d'un mussol ben entrada la nit...
...la teva veu.

M'alço de cop i miro al meu voltant. Res és familiar per a mi... arbres, plantes, herbes, matolls i verd en general per arreu, fins allà on arribava la vista...

Sento una cançó... la teva cançó... i només m'incita a una cosa...
Córrer! Córrer!

Sé que no sóc ràpid, per descomptat...
Però encara sento la teva crida... I vull arribar fins a tu com més aviat millor!

Corro i corro... esquivo arbres, salto arbusts, escalo petits murs i em deixo caure per les petites allaus de terra que s'han ensorrat per la pluja...

Aleshores, unes gotes em cauen a la cara...
No és la meva suor... És AIGUA!

Comença a ploure...
S'escolta un tro a la llunyania i plou cada cop amb més intensitat...
La teva veu ressona pel meu cap, em xiuxiueja a cau d'orella, sento que m'estic apropant...

Segueixo corrent... el so de les gotes de pluja al xocar contra les fulles de les plantes són com timbals de guerra...

Corrent i corrent, s'escolten més trons i més forts...

La vesprada dóna pas a la nit engolint el bosc dins la foscor, però no tinc por:
les llums dels flaixos dels llamps il·luminen el bosc com si fossin focs artificials.

Tum-tum... Tum-tum... Tum-tum... Els batecs del meu cor accelerat per l'exercici i l'excitació de sentir la teva veu semblaven anar al mateix ritme que les gotes de pluja...

Tam... Tam... Tam... seguia corrent, no amb velocitat, sinó amb alegria... ens tornarem a veure aviat... Faig gambades de més d'un metre que semblaven seguir el ritme de la pròpia Mare Terra.

A la fi he arribat fins a tu. Et puc sentir i et puc veure.

Asseguda en el tronc d'un arbre caigut, tens els ulls tancats i toques una melodia suau i tranquil·la amb una ocarina blanca com el vestit que duus.

De sobte deixes de tocar. Amagues l'ocarina, i acte seguit em mires amb picardia i m'ofereixes la teva ma en silenci.

El teu somriure em fa dubtar, però tot i així dono un pas endavant i t'agafo la ma amb cura, per a mi el tresor més valuós i fràgil del món.

Aleshores, et poses en peu i passes pel meu costat agafant-me de la ma, i després de mirar-me amb els teus preciosos ulls de color turquesa, em xiuxiueges amb un somriure: “Segueix-me!”

Arrenques a córrer, i jo rere teu.
Els dos junts.
Aquest gran moment no el vull oblidar.
Sentir la pluja mullant-me la cara enmig d'aquell bosc verge mentre vaig corrent rere teu agafat de la teva ma... No vull perdre aquest moment!

Al cap d'una estona ens aturem en una clariana. La lluna plena s'obre camí entre els núvols i ens beneeix amb uns raigs de llum. La tempesta ja marxa i les gotes redueixen la seva mida, fins que quasi bé no les notem.

Em deixes anar la ma, t'avances una mica i dónes mitja volta.
Puc veure el teu somriure més sincer mentre recuperes una mica d'alè.
Veig com els teus ulls clars fan ombra a la lluna, i com aquesta està gelosa de la teva bellesa.
Un floc de la teva daurada cabellera, il·luminada per la llum platejada de l'astre nocturn i mullada per la recent pluja, et cobreix parcialment la cara.
Te l'aparto amb delicadesa alhora que acaricio la teva suau pell del color propi d'un àngel.
Ens quedem mirant, sense fer ni dir res més.
No vull espatllar aquest moment.
T'estimo amb cos i ànima, però tu ja ho saps.
Tanques els ulls.
Noto que el meu cos es mou sol, i avanço els meus llavis per fer-te un petó.

Però abans que passi, et fas enrere i comences a córrer de nou.
Vull seguir-te, però ets més ràpida.
Poc a poc veig com t'esvaeixes entre la boirina i els arbres...
T'intento atrapar, però no arribo fins allà on ets tu.
Et crido pel teu nom, però no em respons.
Em desespero, no et vull perdre.
Començo a córrer sense rumb fix i a cercar la teva figura per tot arreu.
On ets?

Aleshores, sento de nou aquell xiuxiueig de la teva veu dins del meu cap:
“Aquella no era jo, només era una il·lusió de la idea que tu tens de mi.
Desperta't! Estaré esperant la teva arribada!”

Caic de genolls a terra amb la mirada perduda.
Torna a ploure amb intensitat, però aquest cop no hi ha llamps ni trons.

Penso en tu.
Penso en els teus ulls, el teu cabell, la teva ma i els teus llavis.

No em dono per vençut.
M'alço de nou brut de fang.
Alço el cap enlaire i crido el teu nom a ple pulmó.
Entre els arbres em sembla que, momentàniament, et veig.
Arrenco a córrer amb la vitalitat renovada.

Veig que segueixes fugint de mi, però no em preocupa.
Aquest cop no penso rendir-me.
T'atraparé.
T'atraparé i podrem estar junts de nou.
Real o no, no vull estar amb ningú més.
Vull estar al teu costat fins a la fi dels temps.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Bragi_ | 06-08-2012

    Moltes gràcies per les critiques als dos!
    Veure que ha agradat m'ha animat a publicar més material.
    Espero poder millorar els punts d'on vaig coix!

  • Hi ha amor etern[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-08-2012

    I el confonem amb les persones, les quals són part d'una suma d'amor i amor i amor (no hauria de ser i odi i enveja i egoisme i més sumands negatius). Els sumands 'amor' confegeixen tots els éssers humans i ens connecten (així hauria de ser). Hi ha variacions d'amors en gradacions diferents i en intensitats variables.
    I no faig matemàtiques. L'amor del relat és espiritual amb tocs terrenals, delicat, poètic, amb identificació amb el goig de l'inici dels temps, en un espai que sempre ha estat i s'intueix. I la part 'conte de fades' amb la dona vestida blanca i l'ocarina, molt suggerent.

    Bon relat!

    Mena

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    EnricMadrona | 02-08-2012 | Valoració: 8

    Del teu relat m'han agradat el ritme, el misteri i les imatges. També el pas de la prosa ben desenvolupada a les estrofes més concentrades. En el teu perfil dius que consideres que no escrius bé. Jo crec que el teu relat val la pena. Només per l'opinió que manifestes sobre la teva obra, m'atreveixo a suggerir-te repassar el text, comprovar si la transició dels verbs del passat al present és coherent, revisar alguna expressió treta del castellà i utilitzar més els pronoms febles, de manera que el relat soni més genuí. Potser son manies d'algú com jo que revisa els seus escrits moltíssim. Deixo clar que el teu relat m'ha agradat molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bragi_

Bragi_

17 Relats

12 Comentaris

8929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Nascut fa mes de dues dècades en un poble que ara és ciutat, entre la mar i la muntanya.
Des de ben petit m'ha agradat sentir histories i rondalles populars que m'arribaven tant de ca nostra, com d'altres paisos.

Espero que vos agradin mons escrits i passeu una bona estona!

Si vols contactar amb mi, mon correu es joniafreedom@gmail.com