Pel relat i la carrera.

M'has ofegat amb nostàlgia a mi també.

Un petó!

...amb aquesta persona, t'animo a que no li dediquis tant del teu temps, tantes paraules, ni tanta importància.
Simplement, deixa-la d'estimar...

Però les coses, sempre és millor acabar-les de bones, no creus?

...molta sort]* (K)

màgic ]*

Res més.


* si aquesta història fos real, qui pugués viure-la cada dia, no? *



Cadascú es fa el seu destí...]

Primera part?

fet realitat, ha de transmetre una sensació increïble.

Enhorabona pel relat!! és realment bonic!!

Et seguiré llegint!
Un petó, de nereida.

Waw!
Profund. Molt profund.

Però para't a pensar:
La mort, no és res més que el destí de la vida.

No sempre és una lluita que puguis guanyar.

Una abraçada!

és difícil de trobar...
MOLT difícil!

A vegades confonem els amics de debò amb aquelles persones amb les que passem només bons moments...
I em sembla que només es pot distingir d'una manera:
els amics de debò MAI t'abandonen.

Que difícil és això de l'amistat eh!...
i que fàcil que sembla!

Un petonet drocera! ^^

Ostres com m'ha agradat!!!
sobretot el tros de

" Allò que s'estima mai es pot tenir en un puny tancat
Deixa el palmell de la mà estes
Si es vol quedar, s'agafarà amb força per no caure
Si no es vol quedar deixa'l marxar
Perque si no pot fugir.... acabara ofegat"


Et seguiré llegint ;)

A reveure!!

nereida_*

Molt intens!!!
Un relat molt original ^^
Tu em comentes a mi, i ja veus q jo a tu tbe =P

m'ha agradat moltíssim!!

que els silencis també són respostes.
A vegades no calen paraules per expressar-se. S'han de saber entendre les mirades, els gestos,...

Segueix escribint!

Tothom necessita un lloc com aquest que descrius al teu relat...i a vegades aquest lloc el trobem estant al costat d'una persona que estimem. Potser un amic/ga.

Molt bonic! ^^ Et seguiré llegint!

Estimar....
difícil sentiment.

Sempre temem a estimar...
Mentres estimem...temem.

* El passat és ple i el futur és buit *

* Mai és massa tard per tornar a començar *

M'ha agradat. Un petó de xocolata!!

Un dels més grans dels dolors és estimar sense ser correspòs.
Però després d'haver estimat, no es poden tancar totes les portes de cop. Una persona que estima, vol saber de la vida de l'altre. Vol saber que tot li va bé. Però, com dius en aquest relat, si tu no vols saber res d'Ella...suposu que Ella ja sabrà, que >>els silencis també són respostes <<...... (hi ha silencis que fan mal...)

Després dius que jo em contradic :)
Molt bo...com tots els altres.
.º* Un petó! *º.

12 minuts...supera la mitjana.
Però la veritat és que no em sobta, ja que amb aquesta situació que has descrit...ningú voldria que acabés la nit ^^