Gràcies per llegir el relat i comentar-lo!!!....Un petó!

El cap sona a cop mentre que el sí té els llavis preparats per al bes...

Moltes i moltes gràcies Àlex i Joan!!!!...Una abraçada!

El senglar era de veres!!!...un petó!

Hola Pau,

Crec que m'ho he inventat...però com que diuen que tot està inventat potser ja existia i ho desconeixia.

sempre és un regal...encara que sigui per un instant.

Sempre els teus comentaris superen àmpliament el relat proposat...Escrius amb una frescor brillant i dones ànima als meus escrits.

Moltes gràcies Bluma!

per la valentia d'aquest relat!

per fer un comentari tan bonic al meu text...Tenim sort de tenir un amic tan especial. M'has donat una idea amb la teva fantasia...a veure si per aquelles casualitats de la vida encara ens hi trobarem...enmig de la màgia del castanyer de Can Cuch, l'arbre més gran en diàmetre de Catalunya.

però molts ens hem sentit morir...

Hola Nunetta...Des de Cànoves dir-te que les casualitats no existeixen...tots estem en una gran teranyina on els fils ens connecten; a vegades pel que ens semblen casualitats bones i, d'altres, per fer-nos alguna trastada...

Salut i molt amor!

Nurai

Que bé que sentis la vida d'aquesta manera i que ho comparteixis amb nosaltres!!! A veure si s'encomana arreu!!

Si no fos que l'enveja és un sentiment prou negatiu ...diria que em sento envejosa d'aquesta fada. Més que fada fa olor a dríada.

per regalar-nos una miqueta més de tu...En Lluís Llach té una cançó que es titula "No abarateixis el somni". A veure si ens segueixes regalant la teva fragància dolça.