UNA HISTÒRIA SINGULAR

Un relat de: Materile



UNA HISTÒRIA SINGULAR

Vaig mirar el despertador, tot just eren les nou del matí; un raig de sol entrava pel balcó i m'apuntava els ulls despietadament. M'havia despertat d'una manera forçada i no m'era fàcil obrir els ulls, necessitava un temps...

Vaig somriure i vaig pensar que aviat tindria visita. Vaig obrir la porta de la reixa del jardí i la vaig deixar ajustada, com cada dia. Feia dos anys que cada dia rebia visita, a la mateixa hora.

Les onze en punt. Ja m'havia instal•lat, amb l'esmorzar, a la tauleta del jardí. Vaig mirar cap a la porta i vaig veure com s'obria. De seguida vaig veure les dues figures, sí, ara venia acompanyat; sense elles la meva vida estaria buida..., no em llevaria.

"Hola, Josep! Hola, Tom!" El Tom va saltar sobre meu buscant una carícia i ... un tros de pa.

El Josep és l'amo del Tom. El Tom va ser el primer que va descobrir casa meva; d'això ja fa quasi quatre anys. Va ser un matí, les onze, com ara; i aquí comença la història:

El Tom és un gos preciós i molt intel•ligent. La primera vegada va ser tota una sorpresa. Era un matí del mes d'abril, les onze; vaig sentir un soroll al jardí i vaig pensar que algú s'havia amagat entre unes mimoses molt grans que hi ha. Em vaig espantar una mica. Però vaig pensar que alguna criatura s'havia colat dins per jugar.Vaig sortir a fora i vaig fer soroll; de seguida en va sortir un gos que em va mirar desafiant. Les nostres mirades es van creuar i vaig saber que les nostres vides s'havien creuat per temps. A partir d'aquell dia ens vam veure cada matí: el Tom venia a les onze, com si conegués el rellotge, com si tingués calculat el temps que necessitava per arribar a casa meva...
Li donava esmorzar, es posava a dormir dues horetes i quan acabava em buscava per acomiadar-se i se n'anava. I així un dia i un altre.

La meva curiositat anava en augment, el temps passava i encara ignorava d'on vénia aquell gos que per a mi era com una clau per donar pas a un nou dia, no sabia ni tan sols qui era el seu amo. Després de les salutacions i rituals de cada dia vaig decidir escriure una nota per a l'amo misteriós; la vaig enganxar amb un imperdible al collar que duia, li vaig fer unes quantes carícies i el vaig deixar sortir. L'endemà, quan va venir duia un sobre cargolat i lligat al collar; el vaig desenganxar i vaig treure´n una nota:

"Perdoni, em dic Josep i el meu gos es diu Tom. Visc al carrer Magnòlia, 62, tres carrers més amunt. Un dia vaig seguir el meu Tom i vaig veure que entrava al seu jardí, i un altre dia vaig fer el mateix, i així unes quantes vegades més.
Perdoni que no m'hagi presentat abans, confio molt en el meu Tom, fa anys que compartim la nostra vida. El Tom ja és un gos vellet i a casa hi ha nens que fan molt soroll, criden molt, són els meus néts. El Tom necessita dormir i a casa no pot fer-ho. Per això un dia va decidir buscar-se un espai on poder descansar: casa seva. Si ho creu convenient ens podem trobar per compartir una estoneta els tres junts. Desitjo una resposta afirmativa".

Vaig somriure, pel meu cap van passar moltes coses, però de seguida vaig decidir escriure una altra nota per dir-li que acceptava encantada compartir un esmorzar junts, que els esperava l’endemà.
Aquella nit me la vaig passar pensant com devia ser el Josep: molt vell, amb bastó, veu inintel•ligible…?

A les deu vaig començar a preparar l’esmorzar, no sabia què li podria agradar: torrades, melmelada, fruita, pernil…

Les onze en punt. La reixa del jardi es va obrir i vaig poder veure un vellet entranyable. Duia barret, com els d’abans, i un ram de roses blanques i grogues.
Que delicat ! El Tom em va venir a saludar, a la seva manera, com cada dia. Vaig pressentir que aquella amistat marcaria la meva vida.

Vaig ser feliç durant un temps, tenia un motiu per viure, fins que un dia el Tom va venir tot sol, molt nerviós; vaig pensar que alguna cosa greu havia passat. Efectivament, el Tom m’estirava de la roba i corria cap a la porta, vaig suposar que això volia dir que l’acompanyés. Vaig seguir-lo fins arribar allí on vivien. La porta era mig oberta i de seguida vaig veure el Josep a terra. Vaig telefonar a una ambulància que se’l va endur a l’hospital.

El Josep va passar un temps a l’hospital: havia tingut un lleu infart i s’havia trencat el fèmur; si no hagués estat per en Tom, no sé què hauria passat.
Aquell accident ens va unir encara més i l’amistat es va anar estrenyent, estrenyent…

Avui serà l’últim dia que ens veurem en aquest lloc, a les onze en punt. Unes llàgrimes furtives m’han lliscat cara avall, per resseguir les galtes com si fossin carícies.
D’aquí a dues hores vindrà un camió de les mudances que portarà totes les pertinences del Josep a casa meva.

Ens casem!!!!

Materile

PD
Amics relataires: desitjo que us hagi agradat i que em feu comentaris.







Comentaris

  • Història amb final feliç[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2011

    Aquesta història singular transmet, tot descrivint sense entrar en excessius detalls, un estil de vida, una manera de ser.
    D’una manera indirecta, qui la llegeix pot imaginar en gran part el tarannà de la protagonista i l’entorn que envolta el transcorrer dels seus dies.
    Fins i tot, pot imaginar la figura del Josep, que tot i no ser descrita amb pormenors, es dibuixa suaument, permetent omplir la resta amb la imaginació.

    I al final d’aquesta singular història, el que eren dues vides separades resulten ser, gràcies al Tom, una vida en comú per pròpia decisió dels propis personatges: un final feliç de veritat!

    T’envio una abraçada de primavera encara,
    Unaquimera

  • I tant[Ofensiu]
    Josoc | 25-04-2011

    que m'ha agradat! Està molt ben tramat, resulta dolç i interessant. Comences per estimar un gos i... et recomano llegir el meu relat titulat MILHOMES.

  • gràcies per la teva felicitació i...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-04-2011 | Valoració: 10

    com sempre per les teves amables paraules. Celebro saber que segueixes engrescada per escriure i estigues animada... jo he vist que alguns dels teus relats ja han estat comentats per gent molt maca a RC com és Unaquimera, Josoc, la Teresa Serramià.... Mica en mica aniràs fent el teu espai segur
    una abraçada ben especial per a tu
    joan

  • torno a dir-te que és un bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 05-04-2011 | Valoració: 10

    i aprofito per agraïr-te tots els comentaris tan amables que has fet als meus poemes
    una abraçada especial
    joan

  • quin relat més bonic i tendre[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2011 | Valoració: 10

    amb un enllaç molt ben relatat que convida a llegir-lo fins el final
    me n'alegro molr de tornar-te a llegir
    una abraçada primaveral
    fins aviat
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: