Resignar-se

Un relat de: diesi

Jo, que vaig ser la reina
de la república anàrquica
del teu cor,
resto desterrada
en un país sense rancor
i sense esperances.

Jo, que tendeixo
a tenir la manía
d'escriure poesies
a qui no les mereix,
intento aprofitar la llibertat
que m'ha estat imposada.

Però sé que no sóc més
que una trista sonata
del repertori
d'algun músic infame
que es ven la vida per pocs diners.

I vam perdre el temps
com si no tingués importància.
I ara sé que no sóc ningú
per donar consells.
Però per molt que fugis
la veritat sempre t'atrapa.

Digues, des de quan es prostitueix la realitat?

Comentaris

  • Màgia[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2010

    Penso que com que la realitat sempre ens atrapa, tenim el recurs de viure-la i interpretar-la a la nostra manera, amb la màgia de què som capaços.
    M'ha agradat molt, enhorabona! Ah, i molt bon any!

  • confessió[Ofensiu]
    Nyanga | 18-08-2009

    T'haig de confessar que porto estona llegint els teus relats, un darrere l'altre...tots m'encanten.
    cada un em fascina d'una manera diferent, i m'agrada molt la teva manera d'expressar, d'escriure, de sentir la vida...

    una abraçada

  • Aquestes tres paraules[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-04-2009 | Valoració: 10

    "reina, república i anàrquica" semblen incompatibles però en afegir "del teu cor", fas un retrat perfecte de la persona a la que et dirigeixes.
    Preciosa metàfora " trista sonata d'un músic infame".
    Com sempre un plaer llegir-te.
    Un petó, diesi.
    Nonna.

  • És el primer cop que et llegeixo[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 08-04-2009 | Valoració: 10

    però ho seguiré fent.

    Un vocabulari molt senzill sense gaires floritures supèrflues que fa sentir l'angoixa que et regna mentre escrius...


    M'ha agradat molt, he compartit per ns moments la sensació que tenies quan escrivies.

    Natàlia

  • rasablanca10 | 16-10-2008 | Valoració: 9

    com sempre... fantàstic

    la vida dóna moltes voltes, tots canviem
    ahir ens veiem amb la corona al cap i avui recollim els trocets d'esperance que hem perdut..

    però el temps sempre passa, oi?
    i els records no són més que això, records.

    enhorabona!
    un petonàs!

  • abandona...[Ofensiu]
    kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    ...els records. no et mortifiquis, no ploris, no sentis, nomès escriu. si no s'he n'ha adonat, de que ets un raig de lluna amb el poder de les paraules, no mereix ni la teva compassió. no es mereix que hagis sigut seva.
    segueix així.
    venç al sofriment.
    ptons!

  • petjades que marquen...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-09-2008 | Valoració: 10

    em sonen a poc a poc les teves paraules al cap, sento, puc i intento gravar la melodia i la màgia que surt d'aquest poema. Tot i ser mots escrits per ser poesia té més, molt més... transpua la realitat, la vida, mossega fort i estripa, m'encanten els poemes així.

    increiblement m'agrada molt...



    un petonet de vidre!!

  • entrar a la trsita consideració...[Ofensiu]
    franz appa | 04-09-2008

    ..que en el fons som prescindibles, i que la veritat és que som mercaderies (ja siguem músics, poetes, encofradors o auxiliars administratius). però ens ha estat donada la llibertat, -encar que sigui no desitjada) de triar la froma de prostituir-nos. I jo sé fa molt que no sóc ningú per donar consells (ho sé fa temps perquè ja sóc gat vell... d'edat), però puc dir que no perdem el temps impunement. Que tota moneda llançada a un pou sense fons aparent acaba tocant l'aigua estancada o el fang o la terra seca, i acaba trobant alguna mena de destí, per sobrer que sembli. Bé, també sé que en l'edat jove la resignació és encara una fita passatgera en el camí, mai un pou on estatjar-se.
    Un poema ple d'imatges originals que saben cridar l'atenció, en molts casos musicals (i m'han fet descobrir un teclat a la foto de la teva bio, per cert).
    Salutacions,
    franz

  • sobrevivim[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-09-2008 | Valoració: 10

    La realitat es disfressa,
    i adopta sons i colors ben estranys;
    i sovint escrivim panegírics,
    a persones i llocs que no s' ho mereixen,
    i en aquest desgavell de voluntats i desitjos,
    sobrevivim.

    Avet

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: