Massa real

La mare es neguiteja quan veu que la nena no menja. Li ha sortit desganada, de poca vida. El metge ja li ha dit que si no menja més li haurà de donar vitamines amb injeccions.

- Au!, vinga Maria. T'he fet carbassons arrebossats i pit de pollastre com a tu t'agrada. Menja'n una mica.

Amb prou-tes feines, la mare aconsegueix fer-li engolir tres trossos mal comptats de pollastre. La nena mira el plat amb una barreja de fàstic, desgana i odi cap a la mare, que es desfà perquè la nena mengi. Res a fer. El carbassó va al cubell de les deixalles. I la nena deixa anar mig somriure.

Han passat uns quants anys des que la Maria va deixar de ser una nena. Ha sigut mare dues vegades, la Laia i la Berta. L' estan esperant per sopar. La Maria com de costum, surt al carrer a dos quarts de nou del vespre, quan el supermercat ja ha tancat. Sap que els dimecres acostuma a trobar força cosa. Aboca el cap dins el contenidor i remenant entre les caixes de cartró, hi troba dos carbassons encara ben sencers. Somriu complaguda. Avui per sopar les seves filles tindran carbassó arrebossat, com a elles els agrada.