Cercador
Somnis mullats
Un relat de: Rubba Bertanero- Compartir:
Anaven amuntegats a les bodegues, acompanyats per la remor sorda d'una orquestra tocant a les plantes superiors. Ells, abaix, creaven somnis d' una nova vida. Els altres, a dalt, ja fruïen d' una bona vida. El vaixell no distingia, i menava als uns i als altres.
No gaire lluny d' ells, en una cabina aïllada, el telegrafista s' esmerçava en fer anar el telègraf:
...---... , ...---..., demanant ajuda als vaixells propers. S´enfonsaven, i amb ells, una munió de somnis, ara mullats i truncats.
No gaire lluny d' ells, en una cabina aïllada, el telegrafista s' esmerçava en fer anar el telègraf:
...---... , ...---..., demanant ajuda als vaixells propers. S´enfonsaven, i amb ells, una munió de somnis, ara mullats i truncats.
Comentaris
-
L'etern Titanic[Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 14-11-2015
Curt però intens! El pobre telegrafista devia patir molt també. L'etern Titànic! Jo vaig anar a veure l'exposició que en van fer al museu Marítim i va ser una meravella i, com tu bé has demostrat, font d'inspiració. Enhorabona!
l´Autor
77 Relats
91 Comentaris
41421 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aprenent a escriure.Disfrutant de llegir.
S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).
xavi6227@gmail.com