La festa de la Berta

Un relat de: supersil

Quan la Berta va néixer va passar els tres primers dies de la seva vida lluitant entre la vida i la mort i fins al dia 21 jo la vaig veure a través del vidre de la UCI de neonatologia. Els metges la van proclamar el nadó un entre deu mil que sobreviu un derrame cerebral durant el part. Jo la vaig nombrar la meva preciosa neboda.
La Berta va ser un nadó somrient i una nena feliç. Els metges mai van deixar de fer-se creus per la seva evolució, però fa uns mesos que li van detectar problemes d'aprenentatges. Es bloqueja. Es queda en blanc. Mira amb ansietat els exercicis dels seus companys. És presa del pànic i a vegades plora a classe. Després, al carrer, em canta les vocals i compta coloms sense equivocar-se. La seva professora diu que té problemes de seguretat. Els metges diuen que potser sigui pels problemes del part. Jo vull pensar que no ho hagi heredat de nosaltres.
Fa dues setmanes van fer la seva festa d'aniversari i la casas de la meva germana es va omplir de crits, rialles i carreres. Quan vam arribar vam trobar-la al menjador, rodejada dels seus companys i de les seves joguines. Però ella no jugava, ni amb la granja de Pin i Pon, ni amb el parxís per a pàrvuls ni amb les disfresses de princesa. Simplement es va quedar allà al mig, mirant als seus amics, amb les galtes vermelles i els ulls brillants. La Berta és baixa i menuda. Els quatre anys que la seva mà exhibeixen amb orgull vesteixen talla tres anys i a vegades els texans se li cauen. Entre tant d'enrenou de nens i joguines em va semblar més menuda que mai. De tant en tant ens mirava als grans, però no somreia.
Després vaig saber que va dormir amb la corona de cartulina vermella que havia fet a classe i amb la maleta d'infermera que li van regalar sota el coixí.



PD: Ara la Berta ja té sis anys i fa molt poquet va ser donada d'alta en el seguiment pels problemes pel part. Ja va a l'escola dels grans i està contenta i feliç. Això si, segueix sent petita i menuda.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    Papi42 | 19-01-2019

    Bon relat, m'ha agradat sobretot pensant que es una historia viscuda i molt tendra i que descrius força bé. Una abraçada

  • molt tendra![Ofensiu]
    headsushi | 13-08-2013

    M'agrada el teu relat. I pel que fa a la Berta, al pot petit hi ha la bona confitura ;-)

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 03-07-2013 | Valoració: 10

    Jo li veig una qualitat molt bona. Si és així, quasi és per a plorar, però almeyns és molt sensible. És estupend que una xica lluite amb la vida. Un cordial salut, Rafael Molero Cruz

  • naRs | 05-11-2007 | Valoració: 9

    ostres, m'he equivocat de relat, ho sentoooooooooooo... sóc novata, jaja

    igualment me llegit el teu ara, i molt macuuuuuu ;P

  • naRs | 05-11-2007 | Valoració: 10

    genial.. se m'ha posat la pell de gallina i tot...

    m'he hagut de registrar només per comentar-te, però aniré passant per aquí perquè si tots els relats són iguals de bons que el teeeeeeeeeeeeu :D i a vore si m'animo a escriure també...

    et tinc vista del myspace ;)

    ens veiem!

  • gràcies[Ofensiu]
    Isabel | 20-04-2005 | Valoració: 9

    Gràcies, no sé perquè però m'has fet sentir molt bé.

  • bufff...[Ofensiu]
    BlauFosc | 20-04-2005

    Que bonic... que senzill.

  • la berta[Ofensiu]
    donablanca | 21-02-2005 | Valoració: 10

    és un relat molt sincer i emotiu.
    just en paraules i precís en el seu contingut.
    sense barroquismes ni mots innecesaris

  • Fresc[Ofensiu]
    agallostra | 28-04-2004 | Valoració: 7

    Un raig d'aigua fresca en un dia de xafogor. però amb faltes. Potser massa linial i amb poc acabat.

  • Molt tendre[Ofensiu]
    moher | 31-03-2004 | Valoració: 9

    Qualsevol persona que tingui nebots, cosins o germans petits se sentirà identificada immediatament amb aquest relat. Has pintat amb paraules la mirada dels més petits...Molt autèntic!

  • sense títol[Ofensiu]
    131313 | 23-01-2004

    Ja he vist en la prestatgeria de la teva casa que t'agrada el Paul Auster. Prova amb el Quadern Vermell i amb les Cartes a la Mort del seu Pare. No sé perquè dic ésto. Suposo que m'agrada l'estil ràpid de contar les coses.

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

supersil

2 Relats

18 Comentaris

12353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor