L'error de Triar

Un deu per la sinceritat d'escriure amb el cor (malgrat sigui un cor dividit). Per molt que un es pugui cobrir amb la capa de l'anonimat, l'autenticitat sempre és d'agrair perquè és la millor manera que gairebé tothom pugui aprendre de l'experiència d'altri.

Jo diria que si parlem en general triar no és un error sinó un acte inevitable per viure. Per això és bo fomentar-ne l'aprenentatge i l'exercici des de petit. I si parlem de les relacions home-dona com sembla que és el cas, sóc que la opinió que "triar" és un acte de disciplina imprescindible. El motiu es troba en la mateixa essència de l'amor de parella. A diferència dels altres tipus d'amor, l'amor conjugal o de parella perd el seu potencial de perfecció si es divideix. Sembla que les coses són així, i no depèn de nosaltres ni d'amagar el cap sota l'ala (tard o d'hora ens tocarà obrir els ulls, ja li pots dir al teu company equatorià Rubba) És com ho estableixen els Principis i en el fons sabem que és el millor per a tots, inclosos nosaltres mateixos.

Tinc un company de feina ecuatorià , que diu: "Ojos que no ven...felices los tres".Salutacions.

Tota la vida hem de triar, les decisions s'han de fer per tot, i en tot moment. L'estimar no es pot triar, estimes o no estimes, però quan hi ha tres implicats, és decisió dels tres no d'un sol.

És cert, triar és un error però sempre ens acabem obligant a fer-ho per aquest sentit de l'exclusivitat que ens han imposat, que de fet sovint és necessàri. Perquè com decideixies a qui estimes o a qui estimes més com si hi haguessin uns paràmetres en l'amor, esquemes, normes, regles, objectivitat...