Obashim i Misaki (16). L'Obashim intenta esbrinar on és la Aurora.

Mentre el rei Serafi i la seva “nova” amiga la Narumi van preparant-se per al viatge, Obashim va recorrent la distància que l'espera cap al poble de Gandalf. Pensa que podria ser que la Misaki Aurora estigués a casa d'una amiga o que l'haguessin vist a la taberna del poble, o que fins estigués, malgrat tot, esperant-lo a casa. Potser tot això, creia ell aleshores, no era més que una falsa alarma. Pensar en aquesta possibilitat li donava almenys una mica d'ànims, però, pensava, ¿i si l'Aurora estigués en algun perill de mort? Provant de no perdre el cap i de, almenys, fer les coses una a una, procurava mantenir-se quiet en el carromat, mentre aquest recorria incansable el seu camí.

Poques hores després, el carromat arribava a Gundalf. El jove guerrer pagà l'import al cotxer, baixà del carromat, el qual es perdé en la distància i el primer que féu el jove és anar directe a davant de la porta on la seva estimada Aurora i ell mateix convivien. Va trucar a la porta, esperançat. Ningú va contestar, naturalment. Obrí la porta amb la clau que ell tenia; la obrí amb una empenta suau. L'interior de la casa estava mig fosc, com és natural doncs en aquell precís moment no hi havia cap llum encesa dins casa i era cap al vespre del dia, ja mig tard. Com que la casa era bastant petita, no li costà gaire feina veure que no hi havia ningú dins la casa: ni l'Aurora ni ninguna altra persona; només l'Obashim mateix.

Se n'anà l'aventurer sospitós de bogeria cap a la taberna, on eren alguns dels seus amics, que el saludaren amb simpatia. Després d'alguns mots de cortesia, l'Obashim anà al gra i preguntar als amics que què sabien de la Misaki Aurora. Un d'ells va dir que aquest matí havia anat a saludar-los als qui trobés en la taberna. Els altres que l'havien vist a ella en la taberna confirmaren aquest fet. No havia dit ella res excepcional. (Li van fer un comentari sobre el tamany dels seus pits enormes, però l'Obashim ja estava acostumat a que per causa dels seus “dos motius” l'Aurora cridés l'atenció de molts homes.). Ella va entrar, va saludar, va dir algunes novetats seves de poca importància, va escoltar part de les tertúlies del dia, va prendre alguna consumició que va pagar i, o això va dir, després d'acomiadar-se se'n va tornar a casa d'ell i de l'Obashim. Algun d'ells va dir que s'havia acomiadat d'ella quan va marxar per trobar-se amb el rei, però tots varen coincidir que, en tot cas, no l'havien vist més des que va marxar rumb a Yorosham.

Rebuscant una mica, l'Obashim va trobar la direcció de les quatre amigues de fa alguns dies de l'Aurora. Va donar la casualitat que totes quatre (cinc quan hi era l'Aurora) estaven totes juntes jugant a cartes, com feien cada setmana quan podien; era una costum d'elles. L'Obashim va dirigir-se a la casa on elles jugaven trucant amablement i una de les amigues de l'Aurora li va obrir de manera cordial. Les coneixia poc, l'Obashim, a aquestes senyores de mitjana edat, però creia que eren honrades i simpàtiques, si bé potser una mica massa “cotilles”. L'Obashim els hi acceptà el vas de cervesa que li oferiren elles i, després d'un temps de cortesia, els hi feu preguntes sobre l'Aurora, però no en tragué res de nou. Li digueren que els hi queia simpàtica, però que ja pensaven que algun dia aniria en busca d'aventures amb ell. Una d'elles digué que l'havia vist a ella però sense veure-hi res d'anormal; les altres, que l'havien vist en dies anteriors. Però totes coincidien que no sabien res d'ella en tota la tarda d'aquell dia. Havien sentit a parlar que se'n havia anat a trobar-se amb el rei Serafí, i que es suposava que el motiu era que el Serafí volia parlar amb l'Aurora un cert temps sobre algun dubte.

Tres quarts d'hora més tard, l'Obashim ja s'havia cregut que la Aurora no retornaria a casa, qui sap si mai més. I el rei que deia que no sabia res de la M, Aurora i que al mateix havia ttrobat novia aiixí de cop i volta, com baixada del cel...

Al final, va dir-se que volia anar aYorosham demà. Però no al palau a trobar-se amb el rei sinó a fer algunes preguntes a la gent del castell de Yorosham per tal de veure si aquesta tal Narumi s'assemblava, almenys en algun aspecte, l'Aurora.

¿I la seva aniga, la Misaki Manaka, que va arribar fins a ser la preferida del rei fins que les circumstàncies i el destí els varen separar. Esperava (potser no podria veure-ho mai més) que la Manaka s'hagi salvat del verí de la fletxa i, ¿qui sap? Potser fins voldria tornar al passat per a, com havia estat planificant-se, casar-se finalment amb el rei. Tot ho havia de veure, encara que fós improbable.

Mentrestant...

Continuarà...





-----------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/37n