Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 338. La Pietat de Gaza

Intervenció de: rautortor | 11-06-2024


La fotografia de Mohammed Salem guanyadora del World Press Photo 2024 ens mostra una dona de 36 anys amb la despulla de la seua neboda de cinc anys al dipòsit de cadàvers de Gaza el 17 octubre de 2023.
No cal dir que la imatge ens mostra la tràgica realitat amb què tots plegats estem convivint a través de la premsa i els mitjans audiovisuals.
S’escau, si més no, la veu de la poesia contra els estralls de qualsevol guerra i el flagell inhumà i sanguinari que totes elles comporten. I al mateix temps, una mostra d’humanitat devers el sofriment desconsolat que provoca la pèrdua injusta dels éssers estimats.



Us convido a participar amb un poema en l’estil i factura que us sembli més adient i teniu de temps fins el proper dimecres, 19 de juny, al vespre.

Denúncia i compassió, i un fort i contundent NO A LA GUERRA!

Respostes

  • Tant
    Mena Guiga | 12/06/2024 a les 21:05
    [Respondre]
    Tant de dol
    esgarrapant l'urpa de la mort.

    Tant de blanc
    embolcallant l'adéu a la sang.

    Tanta força, en l'abraçada
    afegint-s'hi tota persona de debò humana.



    Mena.
    (From the river to the sea, Palestine will be free).
  • Pietà palestina [fora de concurs]
    rautortor | 13/06/2024 a les 23:43
    [Respondre]

    Pietà palestina

    No és de marbre ni ocupa cap altar,
    és al lloc on campen l’odi i la por,
    on la tendresa no pot retrobar l’amor,
    on les llàgrimes són de sang innocent,
    on el món és un catau sense blau cel
    i on el cossos, amortallats de ferralla,
    mai no trobaran la dignitat d’una tomba.

    Foc i sang inútilment vessada, freda ja;
    menyspreu i desesper, dolor, massa dolor,
    impúdic veïnatge del massa i el no-res.
    Hom s’ha engolit la virolada rialla dels nens
    i ha emmetzinat les llàgrimes de les mares.

    Pietat, clamen als déus justs i venerables,
    però el seu silenci convida a la impietat.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 338. La Pietat de Gaza
    Ness | 15/06/2024 a les 21:50
    [Respondre]
    Pietat al món


    Tant de dol al món
    de vides esquerdades
    per la mort com a moneda de canvi.
    Impotència, ràbia, desconsol...

    Vivim veient de reüll
    com ens esquincen
    i impunement ens maneguen.

    Sembren recels, enveges,
    pobresa, misèries,
    I en justifiquen les guerres?
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 338. La Pietat de Gaza
    Atlantis | 18/06/2024 a les 09:41
    [Respondre]
    El cor
    Per explicar les guerres
    no valen xifres ni estratègies
    ni el nombre escrit en sang
    de morts i de ferits,
    hauríem de veure aquesta imatge
    tot el dolor que deixarà enrere
    tot el patiment
    que durà per sempre més
    aquest cor de dona.
  • DRAPS
    kefas | 18/06/2024 a les 18:12
    [Respondre]

    Oculten la vida
    oculten l'esperança
    oculten l'odi
    oculten el dolor
    els draps que tot ho amaguen.
    Draps que són bandera

    Proclamen
    la injustícia del foc
    l'atemptat
    contra la llibertat de ser
    de l'abominable poder
    que els fa servir de mordassa.
    Draps que són mortalla.

    Draps
    amarats de veritat
    que pinten amb sang
    les mans de les mares

    Draps muts
    d'un vell parlar
    segrestat per la raó
    intransigent de qui mana
    amb dits cruels
    que apunten
    els draps rebels
    que no callen.

    Premen el gallet
    i llavors
    tot s'acaba.

    Fins que torna a començar.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 338. La Pietat de Gaza
    aleshores | 18/06/2024 a les 22:08
    [Respondre]
    Són nosaltres

    Resistir fora vèncer, 1938.
    Vam poder-ho assolir!

    També en aquest instant, aquí i allà:
    afermant l’optimisme,
    Removent l'apatia
    Fent fora el derrotisme…

    No són ells, solament: són nosaltres: de nosaltres fets.

    No podem morir, si vencíem; si vencem, 
    quedarà el millor de nosaltres: el desig de viure...

    Un desig de demà: Sense demà ja no seríem vius,
    perquè vivim del pensament de viure.
    Per l'estreta escletxa, copsem una besllum
    d'una terra de pau, de tots iguals, sense senyors.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats