REPTE POÈTIC VISUAL 338. La Pietat de Gaza [VOTACIONS]

La vostra empatia devers les víctimes innocents d’aquesta i moltes altres guerres ha quedat palesa en els vostres inqüestionables poemes. I, en nom de totes elles, us agraeixo i subscric tots els vostres versos.

Ara, però, com que el nostre és un repte poètic caldrà escollir quin dels quatre poemes -n’esperava més, per cert- ha estat el més reeixit. Per tant, us convoco a que en trieu DOS per ordre de preferència.

Tancarem el repte tan bon punt hàgiu votat tots i, si algú més hi vol participar, serà benvingut,

Aquí teniu els candidats.



01. Pietat al món

Tant de dol al món
de vides esquerdades
per la mort com a moneda de canvi.
Impotència, ràbia, desconsol...

Vivim veient de reüll
com ens esquincen
i impunement ens maneguen.

Sembren recels, enveges,
pobresa, misèries,
I en justifiquen les guerres?


02. El cor

Per explicar les guerres
no valen xifres ni estratègies
ni el nombre escrit en sang
de morts i de ferits,
hauríem de veure aquesta imatge
tot el dolor que deixarà enrere
tot el patiment
que durà per sempre més
aquest cor de dona.


03. DRAPS

Oculten la vida
oculten l'esperança
oculten l'odi
oculten el dolor
els draps que tot ho amaguen.
Draps que són bandera

Proclamen
la injustícia del foc
l'atemptat
contra la llibertat de ser
de l'abominable poder
que els fa servir de mordassa.
Draps que són mortalla.

Draps
amarats de veritat
que pinten amb sang
les mans de les mares

Draps muts
d'un vell parlar
segrestat per la raó
intransigent de qui mana
amb dits cruels
que apunten
els draps rebels
que no callen.

Premen el gallet
i llavors
tot s'acaba.

Fins que torna a començar.


04. Són nosaltres

Resistir fora vèncer, 1938.
Vam poder-ho assolir!

També en aquest instant, aquí i allà:
afermant l’optimisme,
Removent l'apatia
Fent fora el derrotisme…

No són ells, solament: són nosaltres: de nosaltres fets.

No podem morir, si vencíem; si vencem,
quedarà el millor de nosaltres: el desig de viure...

Un desig de demà: Sense demà ja no seríem vius,
perquè vivim del pensament de viure.
Per l'estreta escletxa, copsem una besllum
d'una terra de pau, de tots iguals, sense senyors.



FORA DE CONCURS

01. Tant de Mena Guiga

Tant de dol
esgarrapant l'urpa de la mort.

Tant de blanc
embolcallant l'adéu a la sang.

Tanta força, en l'abraçada
afegint-s'hi tota persona de debò humana.


02. Una pietà palestina de rautortor

No és de marbre ni ocupa cap altar,
és al lloc on campen l’odi i la por,
on la tendresa no pot retrobar l’amor,
on les llàgrimes són de sang innocent,
on el món és un catau sense blau cel
i on el cossos, amortallats de ferralla,
mai no trobaran la dignitat d’una tomba
i moriran a l’instant de morir, com la neu
que es fon o la pluja que s’asseca.

Foc i sang inútilment vessada, freda ja;
menyspreu i desesper, dolor i turment,
impúdic veïnatge del massa i el no-res.
Hom s’ha engolit la virolada rialla dels nens
i ha emmetzinat les llàgrimes de les mares.

Pietat, clamen als déus justs i venerables,
però llur silenci convida a la impietat.