Cercador
La rosa i els baobabs
Un relat de: Endevina'm- Compartir:
De tant de temps que el tenia
i se m'ha mort sense avisar
el baobab on solia aixoplugar-me.
I ara em diuen sense pressa
que no en puc demanar sols un
i me n'arriben tres, encara menudets.
La immediatesa del meu món
pot esdevenir caòtica,
si tres baobabs ho col·lapsen tot.
No sé pas què dirà la rosa,
veurà amenaçada la seva
petita part del món?
La bellesa d'una rosa
pot esdevenir caòtica,
si la deixo de mirar.
Si valoro de què me'n cal més,
per encabir-ho tot al meu món,
el voldria més ample i ferm.
Tampoc no cal que sigui grandiós,
allò just per poder empeltar-hi
la meva rosa, i els tres baobabs.
***
Fotografia d'Stephane Woodborne
Comentaris
-
Desitjos del Petit Príncep[Ofensiu]rautortor | 11-08-2023
Una bona recreació dels possibles desitjos d'un Petit Príncep preocupat per si alguna de les herbes fos un possible baobab ja que esclafaria el seu menut planeta amb les arrels. En canvi la rosa és una copanya que necessita que la contemplin per ser feliç.
Aquest poema i l'altre que has publicat juntament amb aquest haguessin fet patxoca al RPV. Imagino que tot és fruit de l'esperit perfeccionista dels poetes que mai no veiem un poema rodó i dins nostre es belluga la necessitat de rellegir-lo i rellegir-lo per canviar encara que sigui un mot. En el teu cas, gairebé el poema sencer.
Has aconseguit un poema comme il faut. -
Difícil [Ofensiu]Prou bé | 11-08-2023
És difícil a vegades voler fer compatibles coses que no ho són!
No sé quin sentit li volies donar a no ser que el més important sigui parlar del caos.
Amb total cordialitat
l´Autor
65 Relats
271 Comentaris
45615 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.
Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"
Processó demoníaca, de rnbonet.
Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.
Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.
In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.
Ara ja pots descansar...
Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.
Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.
Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.
I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.
F.
I que l'homefosc em perdoni