El cromlec dels dotze menhirs

Un relat de: rautortor
Al vespre algú empastifà amb femta el cor del cromlec, just a l’indret on havien immolat vedells, xais i verges innocents. Tot i que els sanguinaris guardians de l’oracle jutjaren l’acte com a sacrilegi digne de la pena capital, ningú no els va fer cas, ans al contrari, els desterraren del poblat i els prohibiren de retornar-hi per sempre més.
Acte seguit, el consell d’ancians va fer enderrocar els menhirs del cercle, llevat d’un, el més alt de tots, perquè restés com a testimoni de la barbàrie que en nom dels déus havien suportat des de temps immemorial.
L’estatus de descreença durà tot just una generació. Amb els anys, els dubtes i la por de tot allò desconegut -tempestes i terratrèmols, plagues i malalties, la pròpia vida i sobretot la mort- provocaren el trontoll d’aquell antic compromís i el retorn a les supersticions. Així doncs, les noves generacions no tan sols recuperaren els onze menhirs enderrocats sinó que entre àugurs, endevins i poetes crearen un món paral·lel, un Olimp habitat per personatges immortals, tant o més inaccessibles i distants que els que havien rebutjat els seus avantpassats. Aquestes noves nissagues, mogudes més que més per la necessitat d’empara i valença, arribaren a venerar-los i considerar-los com a llurs divinitats protectores.

Això no obstant, els mitògrafs els convertiren en éssers molt allunyats de tot allò que els seus valedors consideraven digne i honest. Els representaren com a criatures llibertines, capricioses, pèrfides, deslleials, rancunioses, desproveïdes d’humanitat i, el que era pitjor, capaces de menysprear els qui, suplicants, s’agenollaven als seus peus.

De fet, amb més o menys pompa i grandiloqüència, s’havia retornat a la cruel realitat d’aquells dotze menhirs del cromlec. La divinitat, si és que existia, no podia ser tan humana. Fins que un bon dia algú ho va posar en clar: si els bous, cavalls o lleons fossin capaços d’imaginar i pintar, imaginarien i pintarien els seus déus idèntics a ells mateixos.

Comentaris

  • Divinitat protectores. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2024


    Un relat molt interessant, Rautortor. M'ha agradat molt com ho planteges.
    Però, et comento que no ho acabe de comprendre què vol dir.
    Si et ve gust, m'envies al meu Gmail, llamprmc@gmail.com, el contingut de tota l'acció que has descrit en el teu relat.
    Gràcies i una abraçada…
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen