L’om i el llamp

Un relat de: rautortor



L’om i el llamp

Al olmo viejo, hendido por el rayo
Antonio Machado

Tot esdevingué quan cel i terra,
desagermanats de per vida,
maldaren, si més no, per un bes,
un bes apassionat, incandescent.

I fou llavors que el déu del llamp,
compadit de tan gran infortuna,
els travessà amb un foc abrasador,
indefugible, com la fletxa d’un cupido.

S’estremí la terra, bramulà el cel,
s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
el foc del desig va penetrar furient,
branques endins, al ventre de la terra.

De continent, les flames il·luminaren
la negritud del paisatge, enjogassades.
Aleshores aparegué el tuf de la parca,
disposada a tallar els fils d’un om ert.

Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
del feraç abril revifarien amb nova brosta
el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
els seus dits tocarien l’etèria pell del cel.

Comentaris

  • Llàgrimes dolces. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2023 | Valoració: 10

    Un poema amb moltes metàfores que m'han fet pensar. Entre el i la terra hi ha un on i un llamp que tenen un bes profund.
    Amb molta qualitat.
    Enhorabona, Rautortor.
    Enhorabona també per haver d'arribar als setanta-vuit anys. Això vol dir que està de bona salut.
    Que passes bones festes Nadal i un feliç any nou.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Molt complet[Ofensiu]
    aleshores | 16-12-2023

    Té un aire clàssic grec.
    I el darrer vers millorat, diria jo.

l´Autor

rautortor

224 Relats

766 Comentaris

141878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen