Escatxic de roselles

Un relat de: rautortor




Escatxic de roselles

Roselles, guspires d’un foc primaveral
que esquitxen el verd que arreu senyoreja.
Somriu el vianant que passa de passada
mentre recorda moments que de petit vivia,
anècdotes de jocs i meravelles, curiositats.

Delicades són si es fan als marges;
si als sembrats, actrius de melodrama.

Ara, de gran, quan els silencis rumien,
en contemplar-les em sobta la lletania:
frare, monja o caputxí?

Comentaris

  • Foc primaveral. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-06-2024 | Valoració: 10

    Llegint el teu poema m'ha vingut al cap les guspires de les roselles que quan ens miren en la naturalesa. Passa el temps i sempre recordes i recordarem les roselles que has fotografiat.
    Un poema preciós, que ompli la imaginació.
    Enhorabona, Rautortor.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT.

  • Escatxic[Ofensiu]

    No coneixia pas la paraula "Escatxic" com a equivalent a esquitx, m'agrada molt! Aquest poema de les roselles o badabadocs m'ha enamorat no tant sols perquē, com a igual que tu, em remet al records d'infantesa de quan al voltant de casa meva hi creixien a tord i a dret, ara tot són blocs de cases...Sinó perquè tot ell, i de manera molt coincidia, és un joiell poètic per la sega significació i musicalitat que vibra com les cordes d'una arpa.

l´Autor

rautortor

229 Relats

784 Comentaris

145242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen