L'arbre

Aquest arbre que creix dins teu només pot ésser el d'una persona que, amb l'edat, ha assolit la plenitud, l'equilibri, la maduresa...etc. En definitiva la joia de viure! I ho exposa metafòricament per mitjà d'un arbre i de manera bella, esperançadora i no cal dir encomanadissa. Em demano si hom hi pot demar més? Una abraçada( una embrancada) Nil.

El teu idil·li amb la natura et converteix en un defensor de la bellesa silvestre i de tot el que aquesta realitat encomana. I no en tens prou amb contemplar-la, la fas tan i tan teva que fins i tot t’hi compenetres i t’hi identifiques. La metàfora de l’arbre et delata. Ets realment un arbre ple de fruits saborosos, capaç de gaudir amb la marinada i, abraçat a la terra, esperes la pluja vivífica de l’estiu perquè cada fulla canti i regali poesia. Gràcies, Aleix.

La terra és negra però les fulles de l'arbre canten.
Amb poc diu molt.
MariaM

... ànima descrita d'una forma de natura sublim.

Qui pogués ser un arbre com el del teu poema! Alt per mirar lluny, ple de fruits per tastar i repartir, que es balandregi amb la marinada. Realment un somni, daurat i generós. Arbre esponerós de dia i íntim de nit, alegre i amb totes les fulles cantant cançons de felicitat.

M'agrada tant la música que emanen els teus poemes....

Versos pintats com un quadre. Preciós.

Sentir-se així ... és un poema tan viu! Tot ell emana força i resiliència. Gràcies per compartir Aleix, perquè "L'ombra s'hi esvaeix amb la posta" i amb la posta tenim l'oportunitat de començar un nou dia.

Salutacions
Marnusa

Tot rau en les coses més simples que ens ensenya la natura. M'ha agradat l'ànima d'aquest arbre que es balandreja i s'abraça a la terra.
Un bell poema!
Una abraçada.

Has utilitzat una metàfora molt maca per mostrar-te, per expressar com et veus, com et sents. Els arbres són éssers magnífics i acollidors.
Una abraçada com les que, de vegades dono a algun arbre!

Bella imatge, ja saps que a mi sovint m'acompanya la natura també en els relats, m'ha encantat llegir-te de nou i tornar a imaginar, quin arbre més bell.
Gràcies pel comentari al meu relat "Onada de capvespre". Una abraçada que retorna cap a tu :)

Ni tampoc no voldria carregar-te amb el meu ideal.

Quan un vell parla pot fer-ho per a engrandir eixe arbre, però hi ha vegades en què el vell o té por o no ama i et conta el que vols, que no desitges, sentir.
Hui la major part de les persones no s'arrisquen i quan trobes un que ho fa, agarra'l amb força, amb amor, desig, gaudi i compromís que és el que et dóna ell per a que eixe arbre faça els seus propis esqueixos.

Hui l'amor entre home i dona pot arribar a ser revolucionari.
Ara, i no parle per a tu, que també, tots hem de tindre la llibertat que només el nostre Jo interior poda.

Un abraç des de Valéncia i dir-te que et considere un amic i, els amics s'ajuden sinse demanar-ho.

Vicent Adsuara i Rollan

Bona tarda, Aleix,

Celebro que tinguis aquest arbre dins teu carregat de fruits i que va creixent. Això és senyal que l'has cuidat i mimat durant anys...
M'ha agradat molt aquest breu poema.
Passa un bon estiu, una forta abraçada i continua mimant l'arbre interior.

Paraules entenedores, versets curts, poema minimal·lista... i el resultat t'arriba a l'ànima. Jo el qualificaria de "poema homeopàtic", vés per on. Enhorabona, Aleix, i bon estiu!

Una tendra metàfora que descriu perfectament aquest món interior que tots portem molt endins.
Per què deu ser que quan he llegit el títol del poema ja he sabut que m'agradaria?

Que passis un bon estiu, Aleix,

Pilar

Una poesia molt bonica, unes imatges molt expressives. Descriure l'interior a partir de coses exteriors sempre és una bona cosa.

Sensibilitat a flor de pell.

Un poema agradable, potent i amb unes imatges de bonior que complauen el lector.

Bon estiu, senyor Aleix.

FC

Ens duu frescor i escoltar el cant de les fulles ens porta pau. Un bell poema contraposant la força de l'arrelament a la suavitat d'una brisa! Amb total cordialitat

Aquest arbre que duus dins teu em sona a resurrecció i plenitud.

"L’ombra s’hi esvaeix amb la posta
i l’arbre, abraçat a la terra negra,"

Que boniques són aquestes imatges!!!

M'agrada poder-te llegir.

Abraçada

Que li agrada crèixer amb l'aire de la marinada, que vol la teua ànima, quan la pluja d'estiu va caient. Amb un ritme meravellós.
Gràcies, Aleix per la teva visita i el teu amable comentari al meu "Aprendre a fer l'olla", on em dius que està molt bé.
Una forta abraçada.

Un poema curt, però impregnat de paraules no dites que omplen l'aire que mou aquest arbre de fruites eternes.

Una vida plena i feliç, la teva Aleix, malgrat els entrebancs que la vida ens ofereix, tu sempre amb el teu somriure, en els llavis, i en les paraules també.


Ferran (el fosc)