Sé d’un lloc, sé d’un temps

Un relat de: rautortor

Cada mes de setembre em revé la imatge d’una terra esquerpa, sotjada pels uns amb l’ai al cor i escrutada pels altres amb les armes a la mà. Aleshores només era un nadó acabat de néixer, però tard o d’hora tot se sap quan un es va fent gran. Per sort o per desgràcia.

Després, aquella terra isolada es va anar fent familiar i curulla de tendresa. La casa aixoplugava i resolia qualsevol dubte i qualsevulla inquietud. La falda i les mans, sovint aspres de tanta feina, la convertien en una llar segura i plaent, íntima i amorosa.

Créixer fou aprendre a conviure i a esbrinar, malgrat alguna traveta i molts entredits, el perquè d’enganyifes, prohibicions i falses promeses. Tant de misteri m’encoratjava a cercar àvidament la veritat i a perseguir la llibertat per tastar-la, assaborir-la, pair-la.

Amb els anys, el meu futur s’havia convertit en la recerca obsessiva d’una mena de paradís, proper o llunyà, utòpic tal vegada, però possible, malgrat les corrues de miratges i d’intents fallits. Tot esdevenia un laberint de pals relliscosos, de camins sense cruïlles, de matinades i vespres rutinaris. Ens havíem acostumat a viure envoltats de silencis i, mancats de guies, esdevinguérem furtius molt confiats, massa innocents, poc o gens resolutius.

Fins que un dia el vent ens dugué la veu d’un cap de colla que cantava ben alt i fort, d’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent. I amb ell ens engrescàrem a dir la nostra, a cantar de matinada i a estirar ben fort l’estaca de l’avi Siset.

Definitivament, el paradís era al vent, al vent d’una cançó. I jo hi era.

Comentaris

  • cançons[Ofensiu]
    Atlantis | 20-12-2023

    Jo vaig participar també d’aquest paradís somiat, escoltant aquestes cançons que m’obrien l’esperança. Un relat molt ben explicat i molt ric en paraules i fets .Sí, era com
    entreveure el paradís. ,

    Bon Nadal, Raúl

  • Carles Ferran[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2023 | Valoració: 10

    La vida s’amplia amb la cançó. Tots aquells que heu participat públicament en la seva difusió, sou mereixedors de l’aplaudiment. Sé que en Carles Ferran també hi era. Una abraçada ben forta i que passis molt bon Nadal, Raül!

    Aleix

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen