Al principi era el verb

me’n duré només
aquelles paraules arranjades o inconnexes
que m’han parlar
en un moment
precís.

Paraules que parlen, sortós qui les ha sabut escoltar.
Un poema preciós.
(Moltes gràcies pels teus comentaris)

Sovint hi penso en tot el que dius en aquest poema/testament quan contemplo la prestatgeria atapeïda de llibres que tinc ara mateix al meu darrere, al despatx de casa. Certament, tant si els he llegit tots -cosa que no és així- com si els vull llegir -n’hi ha que em fa molta mandra fins i tot intentar-ho (llibres acadèmics sobretot)-, em sabrà greu deixar-los, encara que no hi hagi cap més remei, i segur que em preguntaré més d’una vegada on faran cap, qui els recollirà, si quedarà algú que casualment els vulgui. Ja hi he passat per aquesta experiència quan he necessitat alliberar espai de l’habitatge i et ben juro que ho he passat molt malament. Estimo els llibres, sempre els he estimat.
Malgrat tot, em solidaritzo amb tu quan dius m’enduré només. Gràcies per aportar solucions tan importants de cara a moments transcendentals.

Una altra cosa. Gràcies pel teu comentari al meu darrer poema. T’he d’aclarir, però, que el protagonista del poema no soc jo. Està escrit pensant amb empatia en tots aquells que per alguna raó perden la memòria.

... el sentiment que té el meu pare. Ara que es volen canviar de casa (a una més petita, més accessible per ells), no para de repetir "què passarà amb els meus llibres?".
Durant anys ha anat fent la seva bibloteca, i la mira com una part de si. Contempla cada llibre com una cosa que en algun moment va passar pel seu cap i, per tant, formen part d'ell i de la seva personalitat.
Molts ja no els llegeix, d'altres els revisa constantment, alguns altres els va donar fa anys a la bibloteca del poble, i ara, els que queden, s'han convertit en un rebrec de records.
Com bé dius, de tots ells en quedaran algunes paraules, algunes imatges mentals (la meravella de la lectura) però potser millor que després els aprofiti algú altre.
Què bé descrius amb poques paraules Atlantis.
Ep! Espero però que encara et falti molt de temps per "marxar".

Ah! i que boniques son les cases amb llibrerires plenes. Cada cop n'hi ha menys, no sé si perque la gent és cada cop més reservada a l'hora d'ensenyar el què llegeix (és a dir, els seus gustos, les seves preferències i fins i tot el seu nivell) o potser, lamentablement, perquè no tenen res a mostrar.

... el poema de dalt a baix, a poc a poc, cada vers té un contingut que emociona i fa pensar.
Arrenglerats als prestatges
Perquè ara m'avorriu?
A la vora del riu dels peixos que...
No em caldrà res
Només aquelles paraules que...

No segueixo...
Amb total cordialitat

ens endurem el contingut d'aquells llibres que ens han impactat. Com aquesta reflexió, que et deixa una mica "grogui" per la dolorosa veritat que conté. Enhorabona, Atlantis!

Els llibres llegits formaran part de la nostra vida per sempre. Són històries que ens acompanyen i, com les persones, ens deixen petjada a l'ànima. L'embolcall en què es presenten aquestes històries... les pàgines de paper, les tapes, les il·lustracions... qui sap el destí que tindran quan ja nosaltres no hi siguem. Sigui com sigui, ens n'emportem l'essència. I tu amb aquest tros de poema ja me n'has regalat una mica de la teva, Atlantis. Gràcies!

A mi em passa cosa semblant, tants llibres tinc encara per llegir.....Em fan companyia malgrat que restaran per badar. Per a marxar només en cal les experiències viscudes. El teu poema ho descriu molt bé, un poema madur. M'agrada que tinguis les coses tan clares i que hi espresis amb aquesta senzillesa tan propi de tu. Nil.

Un poema senzill i a la vegada amb nostàlgia als llibres que has llegit en aquesta vida que estan als prestatges. Té una rítmica molt bona i amb molta cadència.
M'ha agradat has compost aquests versos.
Cordialment.

Quin poema més colpidor i quina lloança als llibres més valuosa. Un homenatge amb lletres majúscules.
Preciós Atlantis.
Salutacions.
Rosa.

Atlàntida,

No volem pas que te'n vagis: ens fas falta.

Bon homenatge als teus amics, els llibres.

Ben cordialment,

Fidel

PD
Agraït pels teus comentaris.