OlgaglO

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de OlgaglO

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • OlgaglO | 31-05-2007

    És difícil saber si la nostra interpretació coincideix amb la intenció de l'autor. El relat m'ha deixat un gustet d'ironia a la boca. El tema dels mossos últimament està escalfadet -alguns diuen que es queden curts, d'altres que es passen-. Posem la tele i ens convertim en espectadors de rutinàries imatges de sang i fetge. Realitat o ficció el crim del teu relat? Vés a saber...
    Salutacions!
    Lilith-Marla

  • OlgaglO | 28-05-2007 | Valoració: 10

    M'has emocionat. Jo també crec que els últims instants són sempre dolços i que després de la mort ens espera un infinit d'Amor. Fa uns anys la mort em va ensenyar la seva mirada i des de llavors li he perdut la por, és més, crec que "viure" sense el cos físic ha de ser millor -per dir-ho d'alguna manera-.
    I de ben segur que la protagonista de la teva poesia es retrobarà amb el seu espòs :)
    Petons

  • OlgaglO | 27-05-2007

    Em sembla que tots seriem capaços de matar si això servís per evitar la mort d'algú estimat. Hipòtesi personal a part, a vegades sí que alguna persona m'ha despertat força ràbia. Molta ràbia. I em feia nosa sentir això perquè d'alguna manera em feia mal. Em sembla que la qüestió és saber-ho canalitzar. Em cronometrava 20 minuts durant els quals intentava sentir aquella ràbia amb tota la seva intensitat, passats uns dies la ràbia va marxar, es va transformar, em va semblar absurda.
    Molt potent el teu relat, fa pensar com tots els teus.
    Una abraçada.

  • OlgaglO | 25-05-2007

    Sembla màgia això de combinar paraules i provocar en els demés reflexions i emocions, sí. Clar que a darrera cal que hi hagi un cor que bategui i un cap que pensi. Potser també cal deixar un tros d'ànima perquè les paraules transmetin de veritat i arribin.
    Felicitats de nou pels teus darrers èxits i gràcies per regalar-nos un tros de tu.
    Uns petons*
    Lilith

  • OlgaglO | 17-05-2007 | Valoració: 10

    Genial! Podries enviar el relat a la seu de Ciudadanos, el podrien trobar interessant ;)

    Lilith

  • OlgaglO | 16-05-2007

    El nostre cantó fosc. A vegades n'hi ha prou per neutralitzar els "mals pensaments" amb passar-los pel filtre del cervell. D'altres necessiten ser canalitzats, necessiten d'una acció "permisiva" per ser alliberats, si els amaguem sota la catifa senzillament se'ns poden escapar... Espero no haver estat massa abstracte.
    Una abraçada.

  • OlgaglO | 13-05-2007 | Valoració: 10

    Ha estat com pujar dalt d'un carrusel on m'anava trobant frases i n'havia de trobar el sincronisme, un significat, ràpidament, perquè la següent frase ja em trepitjava els talons, com un sofisticat test psicològic. Molt divertit :)

    Una abraçada*

  • OlgaglO | 13-05-2007

    El poema m'ha recordat la pel·li El show de Truman: alguna intel·ligència sembla escriure el guió de la nostra vida. Un pilot de coses semblen estar predeterminades, d'altres les anomenem atzar.

    "Després de mastegar el silenci
    una mena de llum cremosa
    ha dibuixat el portal de casa meva."
    Aquests versos m'han portat a crear una bella imatge-sensació: baixar en silenci unes velles i fosques escales i rebre el impacte de la llum del sol travessant el portal :)

  • OlgaglO | 13-05-2007 | Valoració: 10

    Que bo!
    Tots som una mica sensitius, tots tenim un cert grau d'empatia que ens permet percebre poc o molt les emocions de l'altre. El sensitiu del teu relat sofreix perquè percep el dolor de l'altre. Molts de nosaltres evitem algunes persones o alguns llocs perquè notem que ens carreguen negativament.
    M'ha agradat molt que parlessis del tema, i la història em sembla molt ben aconseguida.

    Lilith

    Uns petons

  • OlgaglO | 13-05-2007 | Valoració: 10

    ... he lligat caps i he arribat fins aquí. Llegint la bio he confirmat les meves sospites: compartim un pilot de referents literaris i, per tant, també d'imaginari.

    M'ha sorprès l'efectivitat d'aquesta elegant poesia eròtica: estimula alguna cosa més que l'esperit ;)

    Uns petons

  • OlgaglO | 13-05-2007 | Valoració: 10

    Tota creació artística és per a mi un misteri.

    Detritus del nostre inconscient és possiblement la hipòtesi que més em convenç
    "El que mai no serà és allò que no vols.
    ... O potser també això?"
    ... potser per això aquest vers té per a mi tant de significat. A vegades el inconscient ens fa crear algunes coses que el nostre conscient pot censurar.

    Gràcies per tot plegat. Uns petons...

    Lilith

  • OlgaglO | 12-05-2007 | Valoració: 10

    Que guapa! El teu somriure em recorda el d'una nena trapella :)

    La Laura del teu relat m'ha recordat a una altra Laura que un dia em vaig inventar ;) La veritat és que el final no se m'ha fet pas previsible, potser perquè s'haurien pogut cremar estratègies abans de desaprofitar la passió. I també perquè per a la majoria de lesbianes això d'enllitar-se amb homes ni de conya...
    M'ha agradat (com és habitual).

    T'enyoro. Uns petons

  • OlgaglO | 12-05-2007

    M'ha sorprès i admirat la forma del poema. Poesia narrativa? (existeix el terme?)

    Alguna vegada m'he trobat llegint obres amb consciència de no entendre pràcticament res, però he continuat endavant, per un motiu o per un altre. Al rellegir-les passat un cert temps m'ha semblat entendre alguna cosa més, però mai sabem amb total seguretat la intenció de l'autor, només podem estar més o menys segurs de la nostra interpretació.

    Uns petons...

  • OlgaglO | 12-05-2007

    La història em sembla d'allò més original i valenta (en la teva línia però potser més al límit). No jutjaré pas l'estratègia del teu prota, bàsicament perquè mai he tingut del tot clar allò de que si la finalitat justifica els mitjans. En tot cas, sí que penso que a vegades som massa submisos davant certs fets.
    Uns petons.

  • OlgaglO | 11-05-2007 | Valoració: 10

    Potser sí que la lluita marca els nostres gestos i les nostres expressions, però la tendresa, en essència, es manté inalterable en aquells éssers tossuts per sobreviure i per ser ells mateixos. Els aliats sovint són estranys i tenen mala premsa entre aquells que són aliens a la nostra realitat.
    M'ha agradat especialment l'ànima del poema i l'imaginari amb el qual l'has vestit.
    Petons...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: